11 de novembre de 2019
11.11.2019

Els partits davant el mirall

11.11.2019 | 02:28

ERC: l'any 2010, després de 7 anys de govern tripartit ( tripi, en l'argot polític), una part de l'electorat i la militància republicana se n'atipa. El partit aleshores liderat per un tàndem maleït cau del 14% al 7% i això obliga a replantejar lideratges i estratègies. Aquí és on apareix, providencial, Oriol Junqueras. Deu anys més tard l'aposta d'ERC per tocar de peus a terra, estendre la mà, enfrontar-se a l'independentisme més testosterònic i autoreferencial els ha costat de nou la incomprensió de votants, simpatitzants i militants. I, malgrat això (i aquesta és la sorpresa), ERC aguanta gràcies, sobretot, als bons resultats en àrees urbanes i metropolitanes. Ara els tocarà gestionar aquest canvi en el perfil de l'electorat i això tindrà, molt probablement, repercussions organitzatives i discursives.

JxC: venien de tan avall que han salvat els mobles. Tot i així, una proposta sense nom definitiu, amb veus tan contradictòries, sense definició clara en l'eix social, amb un discurs que poc té a veure amb allò que realment es fa i confiant agònicament en el crèdit moral del MHP Puigdemont necessita, urgentment, un rebombori general.

CUP: un espai municipalista, independentista i anticapitalista que treu millors resultats a les eleccions espanyoles que a les municipals i que per aconseguir-ho ha hagut de competir amb l'espai exconvergent per atreure el vot més ferventment independentista necessita, també, anar al psicoanalista. L'avantatge és que la militància cupaire és extraordinàriament autocrítica i està molt acostumada a debatre; per tant, està en millors condicions que altres per enfocar aquesta nova etapa.

Cs-Vox: fa dies que ho dèiem, un partit com els taronges, instal·lat en la crispació, obsessivament nacionalista, basat en l'hiperlideratge, partidari sempre de la mà dura i la repressió i que diu que no és de dretes ni d'esquerres és, clarament, un partit populista, i de dretes. Que tants i tants dels seus votants s'hagin passat directament a l'extrema dreta desacomplexada no fa sinó confirmar aquesta hipòtesi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook