12 de novembre de 2019
12.11.2019
Regió7

Grans balls de xifres en salons independents

El moviment de vots és superior entre partits de cada bloc que d'un bloc a l'altre Ciutadans és l'origen de quasi tot el creixement de Vox i PP

11.11.2019 | 23:48
Grans balls de xifres en salons independents

Terratrèmol a la dreta, davallada a l'esquerra, sudoku irresoluble. Dues instantànies espectaculars: Albert Rivera s'arrossega cap a la porta de sortida, i Santiago Abascal galopa victoriós. Però, cap on van els vots que s'han perdut? D'on venen els vots que s'han guanyat?

Tendim a interpretar la proximitat com a causalitat. Dos fenòmens oposats apareixen al mateix temps i els relacionem per cercar l'equilibri. Aquesta intuïció ens porta a vincular l'ascens de Vox amb la clatellada de Ciutadans. No és forassenyat.

A l'aguait que els instituts demoscòpics facin enquestes postelectorals que dibuixin les traces seguides pels estols de vots migratoris aquesta tardor, cal partir d'un axioma que comparteixen la majoria de sociòlegs i politòlegs: la política espanyola d'abast estatal s'organitza a banda i banda d'una clivella que la divideix, per meitats força semblants, entre dreta i esquerra. Els moviments importants es produeixen dins de cada bloc, i molt menys entre blocs. És una volatilitat delimitada, i per això grans moviments no aconsegueixen modificar els bloquejos.

Per tant, hem de veure si els guanys de Vox i el PP coincideixen amb les pèrdues de Ciutadans, i fins quin punt els vots acumulats per la nova formació Más País, d'Íñigo Errejón, equivalen als que han perdut els socialistes i Unidas Podemos amb les seves confluències. Però si partim només de la diferència entre el nombre de vots que cada formació va aconseguir a l'abril i els que ha aconseguit ara, els comptes no sortiran, perquè diumenge passat van anar a votar dos milions menys de persones que fa sis mesos i mig. Aquesta caiguda de la participació farà que la suma de les pèrdues sigui sempre superior a la dels guanys.

Per això, i com a mètode de treball per a una aproximació d'urgència, hem distribuït aquests dos milions de vots perduts entre totes les formacions, en proporció al seu resultat del mes d'abril. Així podem dir que, dels votants que van tenir llavors, una quantitat determinada s'ha quedat a casa; un cop descomptada podem relacionar millor els guanys i les pèrdues.


Tants a tants

Després de fer aquesta correcció apareix el resultat que es mostra en el quadre que il·lustra aquesta pàgina, i del qual deriva la hipòtesi de fluxos de votants representat en el gràfic que l'acompanya.

Amb la correcció de la menor participació, es veu ben clar que els vots perduts per Ciutadans equivalen, a grans trets, a la suma dels que han guanyat tant Vox com el PP.

A l'altra costat de la clivella, els vots en què s'incrementa el resultat de Més País (en comparació al de Compromís a l'abril) s'allunya poc de la suma de les pèrdues registrades per les formacions de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Tanmateix, entre les dues xifres hi ha un decalatge d'uns quants centenars de milers de vots desapareguts que poden haver travessat la clivella en direcció a la dreta.

Efectivament, els partits en caiguda accentuada lliuren a l'abstenció una part més gran de vots que les altres formacions, mentre les que estan en ascensió accelerada registren una fidelitat més gran que la resta. Això fa pensar que Ciutadans transfereix menys vots a altres partits que els que resulten d'aplicar-li la regla general, mentre que Vox en rep de més. Això es compensa amb l'arribada de vots esquerrans. Les primeres anàlisis dels especialistes, a partir de les variacions territorials, indiquen que Vox pot haver rebut 0,3 milions de vots procedents de votants desencantats de l'esquerra.

Cal recordar que el partit d'Abascal ha fet una campanya amb una forta component de defensa dels damnificats per les transformacions de l'economia. Pescar als caladors tradicionals de l'esquerra és quelcom que ha fet amb èxit el Front Popular a França i més darrerament Matteo Salvini a Itàlia, per no parlar de la requesta de Donald Trump a les comarques industrials deprimides de l'interior dels Estats Units.


Catalunya

A Catalunya els comptes són són senzills. A la banda independentista Esquerra cedeix dos punts percentuals, mentre que Junts en guanya 1,6 i la CUP en guanya 3,6 en relació amb el resultat de Front Republicà. Hi ha, per tant, un guany absolut de tres punts, dels quals una gran part prové de l'abstenció que practicaven molts simpatitzants de la CUP pel fet que aquesta formació no es presentava a les eleccions generals, i una part de les minves dels Comuns, que havien estat refugi alternatiu d'aquests electors.

A l'altre costat de la clivella nacional, els sis punts que perd Ciutadans i els 2,7 del PSC es compensen amb els increments de Vox, PP i Més País, i amb més abstencionisme dels antics votants d'Inés Arrimadas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook