Si fos el sorteig de la Grossa de Nadal, ja s'hauria fet d'or. Però no. A Jordi Rodríguez, un veí de 39 anys de Sant Fruitós de Bages, l'únic sorteig que li toca és el que fa l'Ajuntament per ser a la mesa electoral. I no se sent afortunat. Es va empadronar al municipi al 2011 i ja aquell any va fer de vocal en les eleccions generals que es van convocar de forma anticipada. «Tres anys després vaig ser president de mesa, i a les eleccions generals d'aquest diumenge hi tornaré com a vocal», explica. Com ell, altres ciutadans de la regió central els ha tocat ser a les mesa en diverses ocasions.

El veí de Sant Fruitós ja l'havien cridat amb anterioritat, però com a suplent. És a dir, en total li ha tocat en cinc ocasions. «Les vegades anteriors, quan estava empadronat primer a Barcelona i després a Sant Vicenç de Castellet, vaig haver d'anar al col·legi al matí, i no m'hi vaig passar tot el dia», afirma. Però considera que li ha tocat comptar vots massa vegades i per aquest motiu, en aquesta darrera ocasió, ha volgut interposar una reclamació i posar de manifest que hi hauria d'haver algun límit.

«Per protestar, primer vaig anar a l'ajuntament, on em van dir que anés a la Junta Electoral de Manresa, i aquí em van enviar de nou cap a l'ajuntament. Finalment, vaig omplir un full d'incidències, però a hores d'ara ningú no m'ha contestat. També vaig anar a la Policia Local, però se'n van riure», explica. Rodríguez, a més, té dues hèrnies discals i està preocupat, si passa bona part del dia assegut a la cadira, per l'estat en què pot acabar la seva esquena. El cop que se li va fer més pesat va ser quan li va tocar ser president de mesa, que va acabar a les 2 de la matinada perquè va haver d'anar al jutjat de pau a lliurar tota la documentació i els vots.

Ser a la mesa per Patum

El dissenyador de moda berguedà Jordi Rafart és un altre ciutadà abonat a les urnes. Ha estat citat tres vegades, però en una ocasió va poder esquivar la cita electoral perquè estava fora del municipi per feina. «La primera vegada va ser per l'Estatut de Catalunya, l'any 2007. Era un diumenge de Patum i llavors, que era més jove, vaig dormir poc. Vaig arribar a casa a les 6 del matí per descansar mitja hora, després em vaig dutxar i vaig anar cap al col·legi, al Pavelló de Suècia. Gairebé no hi va venir ningú perquè tothom era a la Patum», recorda.

El darrer cop que va haver de comptar vots va ser en les municipals i europees de l'abril. «Em va tocar com a suplent. A les 8 del matí tothom ja era al col·legi menys la persona que estava davant meu, així que em vaig haver de quedar tot el dia», explica. De fet, el veí que no es va presentar a primera hora el matí va anar al col·legi electoral al migdia dient que s'estava medicant i que, per aquest motiu, no hi havia pogut anar. Però Rafart ja estava assegut, el va excusar i s'hi va quedar.

«Hi ha moments que t'ho passes bé i tot. En la darrera contesa electoral vaig veure una noia de la meva edat que no veia des de feia anys i va servir per recuperar una amistat», explica. Rafart s'ha plantejat anar a l'ajuntament de Berga el dia del sorteig per curiositat, encara que sigui un procés informatitzat. Troba sorprenent que des del 2007 li hagi tocat tres vegades. Creu, però, que un dels motius és que en el seu col·legi electoral només hi voten veïns de quatre car-rers de Berga i, per tant, en haver-hi menys gent, és més fàcil repetir.

Petició per ser al sorteig

A la manresana Sandra S. -prefereix no dir el cognom- també li ha tocat en tres ocasions al col·legi del barri de la Sagrada Família. «La darrera vegada em vaig enfadar i vaig trucar a l'ajuntament exigint ser present al sorteig, però em van dir que no podia ser», detalla. Tot i això, el sorteig és un acte obert al públic que té lloc a l'ajuntament. En dues ocasions, un cop acabat el recompte, va haver d'anar al jutjat de Manresa a lliurar tota la documentació, i també, assegura, s'hi va passar estona perquè hi havia cua. «A tall d'anècdota, en una ocasió un home que era suplent va exigir enfadat ser el president de mesa, però li van dir que no podia ser», afegeix.

Maria Fíguls, una jove de 24 anys empadronada a Prats de Lluçanès, li ha tocat dues vegades ser en una mesa electoral. «El primer cop tenia 18 anys i era el primer cop que votava. Vaig dir a la meva mare que, per curiositat, em faria il·lusió ser al col·legi electoral, i dues hores després em van trucar per dir-me que havia de fer de presidenta», destaca. El segon cop que li va tocar no li va fer tanta gràcia. Va ser per les municipals i europees de l'any 2019, però com a suplent.

La berguedana Raquel Pey, de 33 anys, li va tocar ser suplent a Navès als 18 anys. Per reduir la possibilitat que li tornés a tocar es va empadronar a Berga, que és on realment viu. Però tot i això, un cop va haver de fer de vocal i una tercera vegada de suplent.

Un programa informàtic escull aleatòriament els membres dels col·legis electorals, però alguns ciutadans semblen víctimes dels algoritmes.