El canvi d'un escó del Congrés a Biscaia, que en el recompte del vot exterior de la Junta Electoral ha passat del PNB al PP per només 126 vots (el PP suma ara 89 diputats i només 6 els bascos), té com a conseqüència que PSOE i Unides Podem hauran de buscar també l'abstenció de Bildu, no sols la d'Esquerra, per superar la investidura de Pedro Sánchez.

El pacte entre el PSOE i Unides Podem per a un govern de coalició que van signar dimarts el president Pedro Sánchez i el secretari general de Podem, Pablo Iglesias, surt amb 155 vots al Congrés i per superar la sessió d'investidura necessitaria sumar altres forces. Segons estableix la Constitució, per a ser investit president es necessita majoria absoluta en una primera votació, és a dir, 176 sís, o bé majoria simple (més vots a favor que en contra) en una segona.

Aquesta majoria absoluta exigiria a PSOE i Unides Podem sumar als seus 155 diputats un total de 21 vots, la qual cosa sembla molt improbable ja que es tractaria d'afegir a formacions que s'han declarat antagòniques entre si.

Abstenció del PP, només teòrica

A partir d'aquí, el més factible és pensar en la segona votació, comptar amb més vots a favor que en contra. Aritmèticament, l'opció més senzilla és que el principal grup de l'oposició, el PP, optés per l'abstenció, encara que aquesta possibilitat ha estat rebutjada rotundament per la direcció dels populars.

També, teòricament, l'acord tindria més fàcil tirar endavant si tingués el suport de Ciutadans, encara que aquest partit té anunciat que no recolzarà un acord amb Podem i, per part seva, els morats es declaren incompatibles amb els taronges.

Sánchez i Iglesias hauran, per tant, de teixir suports per anar sumant en un Congrés fragmentat amb gairebé vintena de partits, rècord de grups parlamentaris i 21 diputats de dotze formacions diferents en el Grup Mixt. A la vista de les posicions marcades en campanya, el pacte de PSOE i Unides Podem podria recaptar el suport del diputat de PRC, que ja va signar un acord amb Sánchez al maig; dels tres representants de Més País i Compromís, proclius a un govern progressista; dels nacionalistes del PNB, que no han ocultat la seva disposició a negociar; del diputat de Nova Canàries, Pedro Quevedo, que ja va ser soci del PSOE el 2016; i del de Teruel Existe, que vol facilitar la governabilitat.

L'abstenció de Cs, insuficient

Amb tots ells, i després del reajustament de Biscaia, ja sumarien 167 escons, a nou de la majoria absoluta, i des d'aquí seria factible superar la investidura gràcies a l'abstenció d'altres formacions. Socialistes i morats esperen sumar un vot més, el del diputat del BNG, que vol desbloquejar la situació i que reclamarà compromisos amb l'agenda gallega, la qual cosa portaria a un total de 168 vots a favor.

Davant d'ells, en el no ja hi estan situats els 52 de Vox i els ara 89 del PP i un de Fòrum, i tot apunta al fet que tampoc ajudarien a un Govern de PSOE i Podem els dos diputats d'UPN (Navarresa Suma), i els deu de Ciutadans. En el vot en contra també s'hi situa Junts per Catalunya, almenys així ha estat fins ara, així com la CUP, el lema de campanya de la qual és fer Espanya «ingovernable». Tots ells representen 163 vots, la qual cosa ratifica aquest escenari on la clau la tenen els altres independentistes.

En aquest escenari de 168 sís enfront de 163 nos, serà determinant el vot de Coalició Canària, la diputada de la qual, Ana Oramas, ha vingut rebutjant tot acord amb Podem, i la posició dels independentistes d'ERC, però també d'EH Bildu. Fins i tot si PSOE i Podem aconsegueixen l'abstenció d'ERC i de CC, no serà suficient si Bildu vota en contra i eleva els nos a 168. Necessitaran, per tant, convèncer també la coalició que lidera Arnaldo Otegi.