Les darreres eleccions generals han situat el Pont de Vilomara com l'onzena població de Catalunya, i el primer de tota la circumscripció de Barcelona (vegeu el gràfic). En total, a la població bagenca la formació ultra va aconseguir 268 vots, que suposen el 13,20 % del total de sufragis emesos, i es va erigir com la quarta força més votada, darrere del PSC, ERC i els Comuns.
Aquest recompte repeteix un esquema similar al que ja hi va haver en les darreres eleccions generals, l'abril passat, però aquesta vegada a Vox encara li ha anat millor, també al Pont. Aleshores hi va obtenir 166 vots (el 7,53 % del total), que també van situar el Pont com la població de la demarcació de Barcelona amb més suport percentual a Vox. En aquell cas, escala de Catalunya, ocupava la setzena posició.
Un espai en un feu del PSC
Tot i que amb uns resultats molt discrets, l'evolució entre uns comicis i els altres constaten la tendència creixent que ha experimentat la formació d'ultradreta en un municipi que tradicionalmet ha estat un feu socialista. De fet, diumenge el PSC va tornar a guanyar les eleccions, però amb menys vots que a l'abril, alguns dels quals podrien haver passat a Vox. Tanmateix, sembla que un bon gruix provindria de Cs, que va perdre 170 vots respecte a l'abril, mentre que Vox en va guanyar 102.
Un poble singular
El traspàs de vots de Cs cap a Vox és la via que veuen més evident polítics i veïns del Pont consultats per aquest diari. Se'ls fa difícil identificar els motius que expliquin d'una forma clara per què al Pont el vot a la ultradreta destaca per sobre d'altres municipis del voltant, però prenen com a punt de partida la «idiosincràsia» que atribueixen a la població que hi viu. Diuen que la immigració que hi va arribar als anys 60 té un pes molt marcat al poble, i es d'on possiblement provindria bona part d'aquest vot.
Gairebé en la seva totalitat, aquella onada prové de les poblacions d'El Rubio (Sevilla) i de Carboneras (Conca), i això l'hauria convertit en un col·lectiu uniforme que encara manté sectors molt lligats als seus orígens amb un marcat perfil ideològic de caire espanyolista. I la ideologia és el que explicaria majoritàriament el suport de Vox al Pont, on no hi ha un atur excessiu (té una taxa similar a la comarcal), ni una àmplia presència d'estrangers com a reclam per al vot antiimmigrant.
L'únic regidor de Cs al Pont, Carlos Lanza, sosté que, a diferència d'altres poblacions amb una forta immigració, «al Pont hi ha una casuística especial perquè no té res». A Sant Joan, per exemple, «hi ha hagut empreses com la Pirelli que van portar gent de llocs molt diferents», mentre que «el Pont és un poble dormitori, sense grans indústries ni grans polígons». Al seu parer, això ha fet que hi hagi menys canvis, menys influència externa, i més continuïtat entre generacions ideològicament que en altres municipis.
A les generals, més espanyolisme
A les eleccions de diumenge, la formació ultra va ser la màxima expressió del vot més espanyolista, que al Pont agafa volada en unes generals. «Aquest és un poble d'esquerres, però a Vox no se'l vota segons l'eix dreta-esquerra, sinó per la seva defensa de país», apunta Lanza, i diu que això va motivar part de l'electorat al municipi.
Ell mateix admet que altres vegades, i també a les municipals, l'espanyolisme s'havia expressat bàsicament a través de Cs, però ara hi ha hagut «un clar transvasament» de vots cap a Vox. Es refereix als sectors «que voten partits no independentistes però que volen que els parlin clar», i en aquest sentit el mateix Lanza diu que en aquestes eleccions «el discurs de Vox ho ha estat molt més que el de Cs», alhora que «hi pot haver hagut un descontentament amb el PSOE», que va guanyar però amb menys vots que el juliol.
Sosté una tesi semblant l'alcaldable de JxPont a les darreres municipals, Jordi de la Fuente, que no va obtenir representació. Atribueix part del vot de Vox al municipi a gent poc escolaritzada i que sovint està a l'atur. Parla de grups que en alguns casos s'han organitzat en «crepuscles antiindependentistes» que troben en aquesta lluita «un filó per fer-se notar». També atribueix a l'electorat de Vox al Pont un perfil de gent diversa, que tant pot votar Vox com Cs, «perquè els mou la qüestió nacional i no l'antisistema: per a ells, com menys canviïn les coses, millor».
Independentisme vs Vox
L'alcalde, el socialista Enric Campàs, també es refereix a la «volatilitat» de vot que hi pot haver al Pont dins l'àmbit de la dreta. Diu que «la forta immigració dels 60 en bona part explica que el Pont sigui menys independentista que altres poblacions», però diu que no necessàriament s'ha d'atribuir el vot de Vox a aquest col·lectiu. «Conec gent que els ha votat», i remarca que «no qualificaria aquests votants de feixistes, en absolut». Diu que fins i tot n'hi ha que podrien haver votat partits d'esquerres.
Que al Pont hi hagi un 13 % de suport a Vox sí que «preocupa» la líder d'ERCperò no té clar que es pugui parlar d'un auge de l'extrema dreta: «El poble segueix sent d'esquerres, tan sols hi ha hagut un traspàs de vots de Cs a Vox». Diu que ja fa temps que hi ha un gruix de votant d'aquest perfil que a les municipals vota Cs i ara ha optat per Vox. Per altra banda, destaca un augment paral·lel de l'independentisme: «ERC mai no havia estat tan a prop del PSC com ara», i en aquest sentit diu que es podria estar donant una certa polarització, més visible en unes autonòmiques o unes generals, i que també podria explicar l'auge de Vox.
De les consultes fetes per aquest diari es desprèn que part de l'increment del vot independentista prové també d'aquesta descendència migratòria, si bé la major part s'atribueix a nouvinguts més recents, del Bages i del Vallès, que s'estableixen sobretot a Rocafort o Marquet Paradís.
