En alguns trossos de la conversa Felip González fa com l’actor i humorista Pepe Rubianes: passa del català al castellà sense adonar-se’n. Ell, però, no hi inclou els renecs que omplien els monòlegs del gallec. Explica que s’ha aprimat més de deu quilos gràcies a prescindir del croissant que acostumava a menjar per esmorzar i, també, als nervis de ser el candidat del PSC a Manresa, paper en què s’estrena. No ho aparenta, però la processó va per dins. Quatre valerianes abans de participar en un debat. Té la veu greu, radiofònica; parla amb pausa i se sap fer entendre, i escoltar. Està convençut que no té enemics, o molt pocs, i fins i tot quan ataca el seu principal contrincant evita ferir.
A Regió7, l'hem entrevistat i us oferim un recull de les frases més destacades:
«Manresa ha de posar els llums llargs»
«El govern actual és molt transparent perquè té una web premiada, però res més»
«Em sento com el capità del Bounty. El que aguanta el timó en el moment que hi ha una tempesta, però em sento amb forces i amb ganes de portar aquesta nau»
«El tipus de líder que ens cal a Manresa és el que sigui capaç de tenir prou empatia amb la gent per treure’n el millor, malgrat que el millor suposi posar en crisi el que tu creus»
«'Off the record’ a Valentí Junyent li demanaria si ja s’ha penedit en algun moment de ser alcalde. La pregunta seria: realment t’agrada ser alcalde?»
«Diàleg, diàleg i diàleg. Implicació. Els moments millors de la història de Manresa han estat quan ha anat a l’una en alguna cosa»
«Quan arriba l’hora d’informar del Carrefour, ens n’hem d’assabentar pels altres; quan volen posar zona verda a la Balconada, ens n’hem d’assabentar pel diari... De transparència que no em doni lliçons»
