La millora del tram de l'A2 que connecta Igualada i Martorell era una de les promeses electorals del PP de fa quatre anys. Una millora que no s'ha fet realitat, però els popular asseguren que estan fent gestions perquè s'acabi executant. Ho va dir Joan Agramunt, regidor de l'Ajuntament d'Igualada, que va participar en l'acte de campanya que el PP va celebrar ahir. Agramunt va assegurar que "la proposta ja s'ha fet arribar a Madrid".

En l'acte també hi era present l'anterior líder del partit a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho, que va parlar de com incentivar l'economia i l'ocupació. La recepta, segons va explicar en el seu discurs, es basa en les rebaixes fiscals que promet el PP si aconsegueix una altra vegada el govern de l'estat.

En aquest sentit, la candidata va exposar els incentius fiscals que defensen: excepció del pagament de l'IRPF durant el primer any als jubilats que continuïn treballant, enduriment de les condicions per a les empreses que no paguen els proveïdors i reduccions d'impostos a altres grups en dificultats. "Ja hem abaixat impostos els últims mesos, quan la situació de l'economia ens ho ha permès, i seguirem amb la mateixa política", declarava ahir Sánchez-Camacho.

Una proposta que per la popular significa mantenir-se en la mateixa línia que els anteriors quatre anys: "el PP garanteix, i garantirà després del 20-D si continua governant, l'estabilitat, la recuperació econòmica i la unitat d'Espanya". El discurs sobre la crisi va impregnar una gran part del discurs de la candidata, en el context de la forta desocupació de l'Anoia: és la tercera comarca amb més atur de Catalunya, amb un percentatge del 20,59.

Passant de puntetes sobre la solució a l'encaix de Catalunya amb Espanya, els representats populars van criticar durament la resolució aprovada al Parlament per a la construcció d'una república catalana. "És el desafiament més greu de la democràcia espanyola. El senyor Mas vol imposar que una part de la ciutadania de Catalunya estigui per sobre de l'altra", va exclamar Sánchez-Camacho, que va culminar la diatriba dient que "pretenen trencar amb Espanya quan hi ha una majoria de catalans que en volen seguir formant part, tal com va demostrar el 27-S donant el 53 % dels vots als no separatistes". Per evitar la desafecció de part dels catalans amb l'estat, proposen un diàleg dins el marc constitucional i una millora del finançament.