L'alcaldable del PdeCAT, Jordi Sabata (Berga, 1983) és enginyer tècnic en Telecomunicacions, té el grau superior de cant clàssic i contemporani, un màster de gestió cultural i un postgrau de polítiques culturals. És professor de l'Escola Municipal de Música de Berga, posteriorment del Conservatori de Música dels Pirineus, i és director del cor i la banda d'aquest centre i membre de l'equip directiu. També va formar part del cor de Cambra del Palau de la Música.

El dia 31 es presenta com a alcaldable en un sopar al restaurant Travé de Berga

Soc un perfil de persona una mica eclèctic perquè la meva formació prové tant del vessant tècnic com humanístic. Em definiria com una persona capaç de connectar aquests dos mons: el món de les humanitats, de les idees, de la reflexió amb el món de la concreció i definir prioritats.

I que me'n diu, de la part del seu pare, Toni Sabata, que va ser regidor de Berga?

El meu pare era una persona que lluitava per les coses en què creia. El que he après d'ell és a treballar sempre, contínuament, de no renunciar als projectes propis i de seguir treballant fins i tot quan les coses van malament. S'hi ho traslladem a la seva faceta al món de la política local, on va estar molt anys, sempre va treballar per aconseguir un objectiu per inassolible i llunyà que semblés. I això va fer-ho amb humilitat tractant bé les persones, tothom pot aportar coses positives a un projecte. Em quedo això.

És jove però àmpliament preparat, com deia un anunci?

[somriu] Àmpliament preparat? Crec que mai s'està àmpliament preparat en res. Tinc una necessitat gairebé existencial d'estudiar, ara mateix no estic estudiant res i trobo a faltar una cosa a la meva vida. Tinc ganes de fer un doctorat en gestió de patrimoni i de fer estudis de gestió pública perquè sempre m'han agradat estudiar, ara em trobo una mica orfe de fer anar el cervell. Crec que la vida és una formació contínua.

Per què la llista es dirà Junts per Berga? A vostè l'han triat com a alcaldable militants del PDeCAT, l'antiga Convergència. Potser li fa por que aquestes sigles li prenguin suports?

Crec que no, que és positiu. Tots tenim dret a redefinir-nos en qualsevol moment de la nostra vida. Actualment el context sociopolític fa que això sigui necessari: una redefinició de plantejaments i sobretot una cerca de la transversalitat, no tant pel manteniment de cadires en llocs determinats sinó perquè la societat catalana ha canviat. Ens hem de mirar al mirall i hem de dir com ens volem construir. Ho trobo una opció molt bona, de presentar-nos com a Junts per Berga.

Però no per què renegui de Convergència?

No, absolutament. Vinc d'una herència familiar, d'unes accions de polítiques de les quals algunes són més positives i d'altres més negatives. Si ho redueixo a l'experiència de casa, estic molt content de la feina que es va fer en certs moments. I si, fins i tot, des d'un punt de vista romàntic. Recordo haver anat a buscar amb el meu pare el Pi de les Tres Branques que està plantat a la plaça dels Països Catalans [somriu].

Si és independent, per què es presenta amb el suport el PDeCATi representant-lo?

El meu entorn polític és el que és. En el seu moment em vaig sentir vinculat a un projecte polític determinat però soc independent i ho soc volgudament. Tenia molt interès per la política local quan el meu pare hi va ser però la meva vida va anar per altres coses, sobretot per la part artística, vaig començar a formar part del cor de cambra del Palau de la Música i això em va portar unes perspectives de vida completament allu-nyades de la gestió política local. I això fa que tot i així em senti vinculat al passat polític de casa, em sento més o menys al lloc on em toca, per dir-ho d'alguna manera.

Creu que el PDeCAT pot frenar el seu projecte transversal i de ciutat?

No, crec que no. Des del minut zero faig la reflexió que hi ha una necessitat de renovació i transversalitat. Ara, falta casar tot això amb les herències que recollim. No soc partidari de trencar res, evidentment, sinó d'estructurar un espai polític perquè en el futur altres persones puguin treballar per l'Ajuntament de Berga. Tinc claríssim que no estaré 20 anys a l'Ajuntament, per tant, hem de treballar per aconseguir crear lideratges futurs. Això és una feina molt de partit.

Per què vol ser alcaldable?

Era una cosa que en el seu moment havia descartat completament de la meva vida. A mi m'agrada molt la política: anar amb els de casa pel carrer amb una llibreteta per apuntar si s'havia d'arreglar això o allò, si hi havia forats al carrer. Quan em trobo amb una proposta per ser alcaldable, hi ha una part que em fa respecte però sobretot és il·lusió perquè et demanen com creus que s'ha de construir la teva ciutat en el futur. La voluntat és aquesta: perquè tinc ganes de treballar per la meva ciutat, per construir un futur millor pels ciutadans de Berga. Estic segur que ho podem aconseguir si ho fem junts. Hem de fugir de les promeses buides, intentar pensar coses noves que ens permetin fer aquest salt al futur. Ho trobo importantíssim.

Vostè és membre de l'equip directiu de l'Escola Municipal de Música. El cas de la recent denúncia per presumptes abusos sexuals d'una alumna menor d'edat el 2014 el perjudica com a alcaldable?

Sincerament crec que depèn de les ganes que tingui la gent de fer safareig d'una qüestió que és de difícil gestió. La manera que s'ha fet des de l'equip de govern i també el directiu de l'escola diria que ha estat excel·lent fins i tot.

Per què?

Aquí es tracta de protegir drets de les persones i la seva intimitat, i això és molt important. El que s'ha fet i s'ha proposat que es fes des d'instàncies com Inspecció d'Ensenyament o, en el seu moment, la Diputació de Barcelona, que també ens va fer un assessorament, s'ha treballat de manera correcta. Si tothom té la consciència que s'ha treballat de manera correcta no crec que hagi de ser un element distorsionador de la campanya electoral. M'agradaria que no fos així. Si entrem a debatre aquestes qüestions, estem revictimitzant les persones una altra vegada, hem de protegir-les a tots nivells, és molt important Hi pot haver una crítica a com es fan les coses? Sí, hi pot ser, evidentment, però hem de ser molt respectuosos. Tots som prou madurs i adults per entendre que hi ha situacions que sobrepassen el joc polític. Això és una situació de gestió complexa que s'ha portat de manera exquisida gairebé, i hem de ser capaços de desvincular-lo de la campanya. No per ego meu sinó per protegir la intimitat de les persones. És fonamental perquè no podem revictimitzar les persones. És important que ho tractem amb la cura necessària.

Qui hi haurà a la seva llista?

Hi haurà gent del PDeCAT i d'altres que no tindran carnet. Hi haurà gent bona, gent amb capacitat de lideratge, amb capacitat de generar projectes i sobretot persones que connectin amb la ciutadania, ens interessa molt, que sigui la gent que ens faci arribar propostes, que nosaltres les anem a buscar i que amb tot aquest teixit de propostes construïm un programa electoral conjuntament. En el mes que ve, en mes i mig, hem de tenir tancada una llista gran. Anar a fer de representants del poble a l'Ajuntament és una tasca complexa, a vegades tinc la sensació que no es valora prou la feina de tots (tots els partits) s'ha de posar en valor perquè som gent que decidim a treballar per la col·lectivitat.

Quins objectius s'ha fixat per a les eleccions del 26-M?

Crec que podem construir un equip capaç de governar la ciutat. Podem aportar un projecte de futur, de visió global de cap on anem. On és el futur de Berga? Un programa electoral ha de tenir accions concretes però també hi ha d'haver una part de planificació. Hem de fer un exercici d'on veiem Berga d'aquí a uns quants anys, hem de treballar-hi. Jo veig una ciutat endreçada amb un espai públic de primera qualitat, en què quan hi sortim ens sentim acollits com si fos casa nostra, això fa pujar l'autoestima. També ha de ser una ciutat on passin coses, habitable, perquè els serveis siguin bons i accessible pel màxim nombre de persones.