La baganesa Patrícia Vianor es presentarà a les eleccions municipals del 26-M. El fet no tindria especial rellevància perquè hi ha milers de persones que formen part de les candidatures. Hi ha, però, quelcom que ho converteix en rellevant: ella és una de la desena de persones transsexuals que integren candidatures en aquests comicis a Catalunya Com Gina Serra i la seva parella , Joana López, de Sant Vicenç de Castellet, en l'àmbit de Regió7. La resta són Clara Palau (Sabadell); Judith Juanhuix (Sant Quirze del Vallès), Eloi Martín (Barcelona), Nico Mayol (Bigues i Riells), Laia Cruañas (Girona), Fina Campas (Sant Feliu de Llobregat) i Rosa Maria Maristany (Sant Feliu de Llobregat).

Totes i tots van ser protagonistes, ahir a la plaça Robert de Sabadell, l'escenari on es van presentar públicament en un gest de visibilització del col·lectiu trans «en l'àmbit del municipalisme que pretén desmarcar-se de qualsevol dinàmica o estratègia partidista». El 26-M esdevé una plataforma per plantejar les problemàtiques d'un col·lectiu que també vol treballar des de les institucions per «canviar la mirada de la societat» respecte a un col·lectiu que denuncien que està estigmatitzat. Es reivindiquen com a eina per ajudar a transformar la societat perquè sigui més diversa i inclusiva.

Vianor no és el primer cop que concorre a uns comicis municipals -ocupa el número 10 de la candidatura Compromís per Bagà- tot i que fins ara ho havia fet amb la seva identitat anterior: Pere Caballero. Va ser regidor del consistori baganès del 1995 al 2006 i en aquests període va ser a l'oposició i també al govern. Va néixer a Barcelona el 1957 i va arribar a Bagà el 1984. «Des dels 8 anys sé que soc singularment diferent», explicava ahir a Regió7.

«El missatge que la societat enviava era que si ets un noi t'han d'agradar les noies i com a màxim et permeten que t'agradin els nois. I si ets una noia t'han d'agradar els nois i com a màxim et permeten que t'agradin les noies. Però és clar: si tu ets un noi que t'agrada sentir-te noia i, a més, continues sentint atracció per altres noies, on t'ubiques?».

Recorda que «la confusió va ser màxima» durant molts anys i assegura haver estat «objecte, durant la meva vida escolar, d'alguna agressió sexual per part de membres del clero». No ho ha volgut denunciar perquè «ara estic tan bé que reviure aquell passat no em ve de gust. Però en puc parlar i ho tinc assumit».

Vianor assegura que « he fet el que la societat esperava que fes: he sigut un home, m'he casat, he tingut una família i he vetllat per ells juntament amb la meva companya». Fins que «he trobat altres persones que eren com jo i llavor t'adones que no estàs malalta i que val la pena lluitar per ser tu mateixa».

Una altra de les persones de la Catalunya Central que han lluitat per ser ella mateixa ha estat Gina Serra, de 60 anys. És filla de Castellar del Vallès i treballa a Barcelona. Fa uns 5 anys que viu a Sant Vicenç de Castellet amb la seva companya, també trans, Joana López, que ahir no va ser a l'acte de Sabadell perquè treballava. El 2015 totes dues es van presentar a les eleccions i ara hi tornaran amb Sant Vicenç en Comú als llocs 2 i 4, respectivament. Serra explicava que van decidir traslladar-se a la població bagenca perquè els preus dels lloguers de pisos a Barcelona eren massa cars i no els podien pagar.

Serra, que presideix el comitè dels treballadors de l'empresa Sanitas Gent Gran a Barcelona, on treballen 200 persones, explicava que volen «visibilitzar un col·lectiu de persones que durant molts anys han estat excloses» i que actualment encara «no tenen els mateixos drets, com si fóssim ciutadans de segona». Serra deia que les discriminen, com li va passar a ella el 2007 a la seva empresa. «Quan van saber que era trans em van acomiadar». Va denunciar-los i la van haver de readmetre.