La candidatura Ara Repúbliques, integrada per ERC, Bildu i BNG i que encapçala Oriol Junqueras, obtindria tres escons al Parlament Europeu i superaria la llista de JxCat de Carles Puigdemont, que aconseguiria un eurodiputat, segons el sondeig del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

El PSOE serà el partit més votat a Espanya en les eleccions europees del dia 26 de maig, obtindrà entre el 29 i el 31 % dels vots i aconseguirà entre 17 i 18 eurodiputats, segons l'enquesta. El CIS dona al PP el segon lloc, amb un 18-20 % dels vots i 11 o 12 escons al Parlament Europeu. En tercer lloc l'enquesta projecta gairebé un empat entre Ciutadans, amb el 14-16 % de vots i 8 o 9 escons, i Unides Podem amb el 13-15 % i 8 escons. El sondeig preveu l'entrada de Vox a l'Eurocambra amb una forquilla entre el 7 i el 9 % dels vots i 4 o 5 escons, i que aconsegueixi un escó l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

La candidatura Ara Repúbliques, que agrupa ERC, Bildu i BNG, obtindrà tres escons amb una forquilla entre el 5 i 7 % dels vots, mentre que Coalició per una Europa Solidària (PNB, Geroa Bai, CC i Compromís per Galícia) n'aconseguirà un.

En unes eleccions amb circumscripció única, el CIS només ofereix xifres del conjunt d'Espanya, per la qual cosa no es pot conèixer qui guanyaria les europees a Catalunya. La candidatura de Junqueras obtindria escons a l'Eurocambra per al líder d'ERC, el dirigent de Bildu Pernando Barrena i Diana Riba (Esquerra), parella de Raül Romeva. L'escó atorgat a Junts per Catalunya seria per a Puigdemont, segons el CIS.

Quant a les eleccions a l'alcaldia de Barcelona, l'últim baròmetre del CIS dibuixa una pugna entre l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el candidat d'ERC, Ernest Maragall.

Segons l'enquesta, Colau tornaria a guanyar les eleccions municipals a Barcelona el 26 de maig amb entre 10 i 11 regidors però per la mínima, ja que ERC quedaria a tan sols una dècima en percentatge de vot (23% dels vots per a BComú i 22,9% per als republicans) i Maragall podria obtenir entre 9 i 11 regidors. Per la banda alta, els dos candidats obtindrien el mateix nombre de regidors.

El PSC de Jaume Collboni passaria a ser tercera força amb 6-7 escons i el 12,9% dels vots. JxCat baixaria a la quarta posició amb 5-7 regidors (en perdria entre 2 i 4) amb l'11,2% dels vots. La candidatura de Manuel Valls obtindria entre 5 i 6 escons (11,9% dels vots) i quedaria fora de la pugna per l'alcaldia. El PP podria mantenir els tres regidors per la banda alta (el CIS preveu 2-3 amb el 6% dels vots). La CUP també conservaria la representació a l'Ajuntament amb 2 regidors (5,3% dels vots). Vox en quedaria fora i tampoc entraria la candidatura de Jordi Graupera.

La suma de BComú i ERC garantiria la majoria absoluta a l'Ajuntament per la banda alta mentre que per la banda baixa podria obtenir majoria absoluta un tripartit d'esquerres amb el PSC. Els tres partits independentistes junts no arribarien als 21 regidors.

L'actual alcaldessa de la capital de l'Estat, Manuela Carmena, tornaria a guanyar a la ciutat i aconseguiria entre 21 i 23 regidors i el 33,8% dels vots. El PP seria segona força amb 13-15 escons i el 23,8%. PSOE seria tercera força amb 10-12 regidors (18,4%) i Cs quarta amb 8-9 regidors (14,2% dels vots). Vox entraria a l'Ajuntament de Madrid amb 2-3 escons (5,8%).

Segons el sondeig, l'esquerra guanyaria les eleccions municipals a les 5 grans capitals de l'estat. Així, a més de Barcelona, a Madrid, València, Sevilla i Saragossa sumen majoria els partits d'esquerra encara que amb algunes variacions en relació amb les eleccions municipals de maig del 2015.

Els partits de govern de les primeres ciutats revalidarien resultats o augmentarien els seus suports, excepte a Saragossa, on la divisió de Saragossa en comú amb Podemos podria fer que el partit de l'alcalde, Pedro Santiesteve, redueixi de 9 a 4 o 6 els regidors, mentre que Podem se n'emportaria entre 4 i 5.