11 de maig de 2019
11.05.2019
ELECCIONS MUNICIPALS

El debat electoral a Manresa comença a agafar temperatura i entra al cos a cos

La proposta de Podem de fer 1.500 pisos va ser molt criticada · L'urbanisme, l'únic punt de fricció entre JxManresa i ERC

11.05.2019 | 00:33
El debat electoral a Manresa comença a agafar temperatura i entra al cos a cos

Més d'un centenar de persones van seguir ahir al vespre el debat electoral amb els 9 candidats a l'alcaldia de Manresa convidats pel Col·legi de Periodistes i que va tenir la col·laboració del grup Taelus i Regió7.

Conduït pel periodista d'aquest diari Jordi Morros i per Francesc Serrat, pel grup Taelus, va fer pujar la temperatura de la sala d'actes de l'institut Lluís de Peguera amb un format que va permetre als candidats entrar al cos a cos.

El principal damnificat va ser l'alcaldable de Podem Manresa, Carmelo Plaza, i la seva proposta de construir 1.500 pisos socials sense concretar on ni com.

El candidat republicà i regidor d'Urbanisme, Marc Aloy, li va demanar «una mica de rigor» i el va comminar a ser més «seriós», perquè 1.500 pisos de seixanta metres quadrats tenen un cost d'uns 90 milions d'euros -l'alcaldable socialista Felip González va dir que a ell n'hi sortien 100, de milions- quan l'Ajuntament tenia una capacitat inversora que ho feia inviable.

L'alcaldable de Manresa en Comú, Ana Querol, va qualificar de «vergonyós» fer propostes de cara a la galeria d'aquest tipus quan «els números no surten».

També l'alcaldable de la CUP, Roser Alegre, va recriminar al podemita que es plantegés fer mil cinc-cents pisos més quan n'hi ha milers de buits a Manresa.

Plaza es va defensar atacant i va assegurar que era viable aconseguir-ho «en 4 anys» i que els recursos podien sortir de la remunicipalització de serveis i que s'obviava l'impacte positiu sobre l'economia local que tindria una mesura d'aquestes característiques.

L'alcaldable de Podem Manresa s'hi va tornar dient que allò que era realment sorprenent era que «una formació que es diu Manresa en Comú però que és ICV 2.0 demani més policia i repressió». Al·ludia a una afirmació de Querol en què s'havia mostrat partidària d'augmentar la dotació de Mossos d'Esquadra per alliberar policies locals per fer tasques de proximitat i així reduir la sensació d'inseguretat, incrementada, des del seu punt de vista, per un urbanisme, una il·luminació i una gestió municipal sense una veritable mirada femenina.

L'alcaldable de Primàries Manresa, Marc Olivé, va defensar la independència com a eina perquè els recursos del territori es quedin al territori i va carregar contra «un model de govern a l'Ajuntament que no pregunta als ciutadans i tira pel dret».

Andrés Rojo, alcaldable de Ciutadans, es va mostrar irònic amb el plantejament territorial dels recursos i va demanar «si no donarem res a Artés quan Manresa sigui un país».

Rojo no va respondre la pregunta directa de si coneixia algun cas de discriminació escolar per motiu de llengua, però va dir que «ni a Manresa ni a Catalunya hi ha llibertat perquè la família pugui triar la llengua d'escolarització del seu fill».

Querol li va donar la rèplica dient que el model d'immersió lingüística suposa «un èxit com a poble» i la clau d'una societat cohesionada.

L'únic punt de fricció entre els candidats d'Esquerra i JxManresa va ser quan Valentí Junyent va dir que la seva formació assumia el que havia fet el departament d'Urbanisme comandat per Marc Aloy, però que ells tenien «un model propi a favor de l'urbanisme de proximitat».

La resposta d'Aloy va ser que no li havia quedat clar què era el que es volia canviar de l'urbanisme que havien fet plegats.

L'alcaldable del PSC, Felip González, va adoptar un tarannà governamental. Aloy no li va demanar pel 155 -ni ell ho va aprofitar per respondre- (vegeu diari de dimecres) i es va dedicar a aportar concrecions, va adoptar un rol conciliador de mitjancer, va recordar decisions municipals de consens i va contraatacar quan es culpava el PSOE de grans mancances en infraestructures.

L'alcaldable del PP, Joan Comas, va proposar abaixar l'IBI i exercir la capitalitat del Bages «en la qual no s'ha pensat mai».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook