S'havia anunciat com un debat sobre immigració, racisme i feixisme però el cert és que de divergències i intercanvis d'opinions confrontades n'hi va haver de comptades. El primer debat que se celebra a Berga dels quatre que s'han programat per a aquest 26-M, era de caire social i va posar de manifest que els representants dels partits i formacions que hi van assistir Ivan Sánchez (CUP); Daniel Fàbregas (Decidim Berga); Anna Maria Serra (JxCat); Joan Torres (Berga en Comú); Abel Garcia (PSC) i Alba Camps (ERC), en general, remen en la mateixa direcció amb tots els matisos que es vulguin. I que estan d'acord en un aspecte que van considerar clau: el Berguedà, que té menys de 40.000 habitants i una població envellida, necessita els immigrants per rejovenir-se però també per no continuar perdent pes demogràfic. El 2018, la comarca tenia un 7,5 % de població immigrada.

Dels que no hi eren, el PP va argumentar que només assistia a actes electorals organitzats pels mitjans de comunicació, i de Cs -que es presenta per primer cop a Berga- «no se sap, no contesta» segons va dir el periodista berguedà, Carles Solà, que va conduir l'acte celebrat al Casal Cívic de Berga i que va aplegar mig centenar de persones la majoria membres de partits.

El d'ahir es considera el primer debat sobre polítiques d'immigració realitzat al Berguedà. Organitzat per la Unitat Contra el Racisme i el Feixisme del Berguedà, va posar damunt la taula diferents qüestions que afecten els immigrants i quina resposta hi donen els partits. Els organitzadors van fer una campanya prèvia d'àmbit comarcal per recollir preguntes per als participants. En van ser 131, com va explicar Rim Fakher, membre de l'organització. Tot i que la trobada va durar més de dues hores no es van poder contestar totes. El conductor de l'acte les va resumir per tractar el màxim de temes possibles però el format de la trobada i la presència de 6 oradors ho va fer complicat. Més que respostes concretes hi va haver reflexions genèriques. I dades o exemples de la feina que es fa des dels ajuntaments i el Consell Comarcal del Berguedà. Per exemple: el 2018 va rebre 400 peticions de primera acollida.

Es van posar damunt la taula la denúncia dels nouvinguts sobre el mur burocràtic que han d'afrontar per tenir dret a vot o obtenir la nacionalitat àmbits en què els consistoris no tenen competències. També la importància que rebin informació de l'entorn que els acull i que participin de la vida social i associativa en les festes.

Al Casal Cívic es van abordar aspectes que afecten de ple la comarca com l'arribada de refugiats d'arreu. A Berga, fins ara n'hi han passat 272 i actualment n'hi ha 47 a l'alberg , 37 en la segona fase d'acollida, mentre que 19 d'ells han quedat fora del programa perquè l'Estat els ha denegat la condició de refugiats. El Consell Comarcal i els ajuntaments del Berguedà van aprovar el 2018 invertir uns 40.000 euros per crear un fons destinat a ajudar a trobar habitatge a les persones refugiades de la comarca.

La trobada també va permetre analitzar la lluita contra el racisme i el feixisme i les maneres de combatre'ls des de l'àmbit municipal.