Dionís Guiteras (Ara Moià-ERC) ha estat al capdavant del consistori de Moià durant 8 anys trepidants en què ha tingut el repte d'eixugar el deute del 395% que va heretar de l'anterior govern. Aquesta darrera legislatura, amb el Moianès ja com a comarca, ha governat amb una àmplia majoria (10 regidors pels 3 del PDeCAT, a l'oposició). Ara tanca un cicle amb els deures fets i n'encara un de nou en què espera que Moià pugui recuperar el temps perdut a remolc de les finances.

Després de 8 anys al govern han arribat a un final de cicle.

Sí, el cicle de tenir el deute com a obstacle principal per al desenvolupament del poble i de totes les polítiques que s'hi puguin fer. Hem complert el nostre programa electoral, el nostre compromís, que era solucionar el deute de Moià. El deute de Moià ja no és un problema, i no volem que aquest mantra del deute i les limitacions continuï, per això parlem de tancament de cicle. Tanquem un deute i a partir d'ara podem reinventar-nos.

Van entrar amb el 395% de deute el 2011 i preveuen tancar la legislatura per sota del 90%. Com ho han aconseguit?

És un cúmul de coses. Hem sigut seriosos, rigorosos i hem volgut ser molt conscients que jugàvem amb diners de tots. D'altra banda, ens hem replantejat tot l'Ajuntament de dalt a baix i la conjuntura econòmica també hi ha ajudat: la baixada de tipus d'interès, el mecanisme de pagament a proveïdors... I també ho hem aconseguit gràcies a un equip tècnic que ens ha donat el suport necessari.

Han aconseguit fer en 8 anys el que es van comprometre a fer en 30.

Sí, per aconseguir-ho també hi ha una cinquena pota, que és la gent del poble, que hi ha participat, hi ha col·laborat i ha entès quina era la realitat i ens ho ha posat molt fàcil.

Han reduït el deute en un temps rècord. No s'han plantejat no avançar tanta part del deute i destinar una part a millores?

Hauríem pogut fer el que segurament alguns entenen que és millor, que és dilatar el deute i poder fer quatre coses, però això genera una quantitat de costos perquè els interessos els has de seguir pagant durant molts més anys i tampoc sobrava tanta cosa, tampoc pots fer gaire res. Per tant, vista la situació i el panorama era millor complir el compromís, acabar com abans millor per generar menys despeses innecessàries, prou dur que ha sigut. I a partir d'ara ens podem plantejar abaixar impostos. Si no haguéssim fet això, els impostos de Moià no haurien baixat en molts anys perquè l'hauríem dilatat.

Fins ara s'han dedicat bàsicament a fer gestió, ara els toca fer política?

Correcte. Política amb el benentès que el que podem fer és desenvolupar aquestes bases que hem posat perquè Moià té moltes necessitats i el que cal és entomar-les com abans millor. No em puc imaginar la irresponsabilitat que hauria estat no accelerar el retorn del deute i haver condemnat Moià a molts més anys d'ostracisme i de penúria.

En quina situació es troba l'empresa municipal Moià Futur, responsable d'un part important del deute i que va dur a terme projectes com el pàrquing del CAP?

Moià Futur està en liquidació. Estem esperant la resposta per si podem salvar el màxim d'actius possibles. Ho sabrem en breu, pot ser una qüestió de setmanes fins i tot. S'estan seguint tos els passos que s'havien de seguir i estic convençut que en sortirem airosos, però encara no tenim la resposta definitiva.

El fet de tenir estabilitzades les finances i poder començar a plantejar-se projectes és el que l'ha animat a continuar?

El meu compromís era fer només 8 anys com també ho era el compromís retornar el deute en 30. En veure que ho hem pogut fer tan ràpid, molta gent i la gent de l'equip m'han demanat que em replantegés el compromís i em sento alliberat de no haver enganyat a ningú. Ho hem solucionat molt abans del que pensàvem i també tenim ganes de beure de tota aquesta experiència i de tota aquesta frustració d'aquests 8 anys, de voler fer una cosa i no poder, poder-la fer ara. Crec que també ens ho mereixem.

Quins són els reptes que té Moià en els propers anys?

En tenim molts. Un és el planejament. Ara hem iniciat el tràmits per poder acabar d'una vegada el POUM. En el cas de Moià el 90% de la feina és per arreglar els marrons urbanístics que hem rebut d'herència. És un planejament molt difícil perquè hi ha moltes coses a normalitzar i legalitzar. La segona cosa imprescindible és acabar de travar la xarxa social del municipi, donar respostes als problemes d'habitatge dels joves i de la gent amb dificultats. També dotar el poble d'equipaments i fer el manteniment que no s'ha fet en tots aquests anys per posar-lo al dia.

Un dels temes pendents i més esperats és l'ampliació de la depuradora. Com està?

La depuradora està en tràmit, ja s'ha fet l'aprovació inicial del darrer tram i han de començar les obres aquest any. Això suposarà posar fi als problemes de contaminació, que per sort ja fa mesos que no els estem patint, però tenim una altra tasca, que és restablir i restaurar l'entorn, que s'ha degradat.

Ara que ja té un recorregut, què ha suposat per a Moià i el Moianès el fet de ser comarca?

Ha estat una experiència brutal perquè hem tingut la sort de construir una administració nova des de zero i n'hem après un munt. Hem tingut l'oportunitat de captar molts més recursos per revertir-los en serveis i en la gent.

Amb la creació del Consell Comarcal la intenció era dissoldre el Consorci. Al final han apostat per la convivència de les dues eines?

Vam pensar que era millor dissoldre el Consorci i hauria estat un error. Hi ha molts programes d'ocupació i promoció econòmica als quals el Consell no té possibilitat d'accedir i en canvi el Consorci sí. Per tant, són dues eines que es complementen i el Consorci del Moianès s'ha transformat en la pota de promoció econòmica del Consell Comarcal, sense duplicar sous ni personal.

A la complexa etapa que ha viscut al poble i a la comarca s'hi ha sumat el procés sobiranista.

És molt apassionant i tot va molt íntimament lligat i és impossible desconnectar una cosa de l'altra. De fet, la República ha de ser això: millors serveis als ciutadans i una societat més cohesionada vol dir oportunitats econòmiques, per a la gent gran... Tot això ho construïm des de les administracions també.

En aquestes eleccions hi haurà 4 candidatures, el doble que fa 4 anys. Com ho veu?

Em sembla bé que la ciutadania s'impliqui i pensi que té propostes interessants per als seus conciutadans. De fet, el compromís que teníem nosaltres era deixar-ho endreçat perquè qualsevol altre grup, qui el poble decidís, ho tingués bé. Per tant, ens sentim molt satisfets d'haver complert això i que ara hi hagi moltes possibilitats per veure el Moià de demà com ha de ser.