Maria Tarter va formar part per primer cop d'unes llistes municipals el 2011, quan va concórrer a les eleccions post-Montràs com a número 2 de Convergència (com a independent). Va obtenir l'acta de regidora, però el seu grup va quedar a l'oposició. Quatre anys més tard, repetia com a número 2 de CiU, aquella vegada d'una llista liderada per Joan Maria Navarro. De nou va quedar a l'oposició, càrrec que ha estat exercint fins a l'actualitat. Des de la seva constitució és consellera comarcal del Moianès.

Els dos mandats que vostè ha estat a l'oposició han estat marcats pel greu deute que arrossegava l'Ajuntament del període de CiU amb Montràs. Al govern d'AraMoià li qüestionen algun aspecte de la gestió d'aquest deute?

En el primer dels dos darrers mandats nosaltres vam anar agafats de la mà de l'equip de govern per revertir la situació fins a arribar a un pla de sanejament que, a principi del 2015, va deixar estructurat i establert com es pagaria aquest deute. El que els qüestionem és que en aquest segon mandat, on ja es podia gestionar d'una altra manera, l'únic objectiu que han tingut ha estat reduir deute. Han optat per avançar amortitzacions, en lloc de destinar part d'aquests diners (sense deixar mai de complir amb el retorn del deute) a invertir-lo en el poble en arranjaments i petites millores. Han transformat en asfixiant un pla d'ajust que ja era molt exigent. I no haver destinat part d'aquests diners a petites millores farà que a la llarga ens sorgeixin noves despeses. Amortitzar està bé, sempre que et doni marge per fer altres coses. Calia tapar forats als car-rers, més neteja, millores en equipaments... No els qüestionem la gestió del deute, però sí la gestió del pla d'ajust.

Quina nota posa al govern d'aquests 8 anys a Moià?

El suspenc.

Per la gestió o per les formes?

Per les dues coses.

Expliqui's?

Per exemple, el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) estava preparat per fer-ne l'aprovació inicial el setembre del 2017, el van ficar en un calaix i no en vam saber res més. De sobte ens arriba per ple una resolució de contracte amb l'arquitecte redactor argumentant que hi havia moltes deficiències tècniques. I porten a ple la licitació per contractar un nou equip redactor, amb unes clàusules que considerem abusives, i ha quedat mort precisament perquè el Col-legi d'Arquitectes de Catalunya hi ha presentat recurs.

L'urbanisme és un punt clau?

Sí. S'ha de solucionar la situació dels polígons industrials, que s'han d'acabar perquè puguin ser recepcionats per l'Ajuntament; s'ha resoldre el tema de tot el sector de Montví, que tampoc no està recepcionat com a urbanització... Però, per exemple, nosaltres discrepem del projecte de l'equip de govern per al polígon del Sot d'Aluies.

Per què?

Perquè, per les últimes informacions que en tenim, plantegen un polígon de 39 hectàrees des dels Bombers fins a sota les fàbriques. Si Moià necessita més sòl industrial ha de créixer pel polígon del Pla del Romaní, no amb un polígon que està enganxat a les cases del poble. Al Sot d'Aluies, una cosa és acabar el que ja tenim consolidat, i una altra de molt diferent és ampliar-lo a 39 hectàrees.

A Moià, un nou POUM és més urgent per endreçar o per projectar?

Per les dues coses igual. Perquè hem de pensar i programar les necessitats, com dèiem, de sòl industrial, per posar un exemple. Decidir si hem de fer créixer o no els polígons, si hem de reservar espai per a una segona escola pública o no... Hi ha molts debats per al Moià dels propers 20 anys.

Què s'ha de fer amb el pàrquing de la plaça de sota el CAP que mai no s'ha acabat?

En aquest tema s'ha de començar per parlar de la situació de la societat municipal Moià Futur, que és la que va promoure aquest projecte, perquè va tot lligat. Recordem que es tracta d'una societat 100% municipal. El que vam fer com a consell d'administració, del qual formo part com a regidora, és liquidar-la. Es va fer un primer concurs de creditors, es va presentar un pla per intentar reflotar-la, però no ha estat possible i s'ha anat a liquidació. Ara estem en una fase en què, a proposta de l'administrador concursal, s'han posat a la venda tant el pàrquing soterrat com l'antiga caserna. I, amb l'acord d'equip de govern i oposició, l'Ajuntament ha presentat ofertes per tots dos equipaments.

Si acaba a mans de l'Ajuntament, quina és la proposta de Junts per Moià per al pàrquing?

Es va comptabilitzar que per acabar el pàrquing cal una inversió de mig milió d'euros. S'haurà de buscar el finançament. S'ha de plantejar si, per exemple, acabem només una planta i es deixen pendents les altres dues. Però el que és clar és que cal una inversió inicial important. Es poden buscar ajuts, o trobar una empresa a qui es doni en concessió i que sigui qui n'acabi les obres. Però s'hauran de valorar les opcions amb els tècnics, i primer cal que sigui municipal.

I en el cas de la caserna?

Cal tenir present que el solar de la caserna està qualificat com a equipament. Una de les opcions que sembla que hi entra és fer-hi pisos socials, tutelats. Si fos viable, seria una de les nostres propostes.

Quines prioritats es fixa Junts per Moià, a banda de l'urbanisme?

D'entrada, un pla de xoc social, perquè a Moià ens estan arribant moltes queixes de mancances en la recerca d'habitatge, de feina, d'ajuda social en general. I el primer pas és fer una ordenança, perquè no n'hi ha, per regular els destins de les ajudes i els barems per distribuïr-les. També proposem la tarificació social dels serveis públics. Per exemple, en el cas de la llar d'infants, no tenir una quota única per a tothom, com és ara, sinó vincular-la a la renda familiar.

I per a l'habitatge?

A Moià també és un problema greu i volem treballar especialment en l'habitatge públic. L'Ajuntament té vuit pisos de propietat tancats. Dos són d'una habitació i s'hi pot entrar a viure, i proposem posar-los immediatament a lloguer per a joves. Els altres tancats necessiten petits arranjaments per posar-los al mercat i ho considerem una inversió prioritària. No entenem com un ajuntament, en un municipi amb problemes d'accés a l'habitatge, pot tenir pisos de propietat tancats. Segons un estudi recent, a Moià hi ha 107 habitatges tancats d'entitats financeres. I la nostra proposta immediata és un recàrrec del 50% de l'IBI si els tenen tancats més de dos anys, per forçar que ho mobilitzin.

Cap altre front prioritari?

El de la seguretat.

Hi ha inseguretat a Moià?

Hi ha molta sensació d'inseguretat, d'incivisme...

I proposen?

D'entrada, corregir la situació de la Policia Local. Ha sigut un col·lectiu que l'equip de govern ha anat eliminant places de la plantilla, de manera que ara mateix la policia té set places, però tres d'elles estan vacants. Per tant, el primer que plantegem és posar-les a concurs i ocupar-les. Les baixes també s'han de suplir. I també plantegem complementar la plantilla amb vigilants de seguretat i la implantació de càmeres lectores de matrícula amb un projecte comarcal.

Però ara a Moià tenen una comissaria de districte de Mossos...

El problema és que només està oberta de 7 del matí a 11 de la nit, quan el tracte era que fos de 24 hores. La resta d'hores depenem de Manresa. I també hi ha un tema d'espai insuficient perquè puguin cobrir adequadament el torn de nit, per tenir calabós... S'ha de treballar aquest tema.

A Moià la recollida de deixalles passarà a ser directament de gestió municipal, però està a debat amb quin sistema. Porta a porta?

No, nosaltres creiem que el porta a porta a Moià és complicat i apostem pel sistema que ja s'està provant en tres municipis del Bages, el de contenidors amb accés mitjançant targetes i amb punts de recollida ben ordenats i integrats. Permet control i flexibilitat alhora. Creiem que cal un usuari que recicli però que no sigui esclau. Que pugui menjar sardines el dia que vulgui, no el dia que li l'administració.