16 de maig de 2019
16.05.2019
Regió7

El mandat posa en joc el model urbanístic

La recta final de la legislatura que ara s'acaba ha estat marcada a Sant Fruitós pel debat sobre el futur nou Pla General d'Ordenació Urbanística

15.05.2019 | 23:45

Més que mai les eleccions a Sant Fruitós de Bages es poden convertir en la tria del model de poble del futur. S'entén que qualsevol contesa municipal gira a l'entorn de les propostes sobre com es vol desenvolupar urbanísticament, socialment, econòmicament i culturalment la població en els propers anys. Però a Sant Fruitós, aquesta confrontació de models ha quedat servida en safata i amb un caràcter general.

I és que el mandat en aquest municipi ha arribat a la recta final amb un debat clau completament obert i precedit de polèmica: el del futur nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El document que fixa cap on vol que camini el desenvolupament de la població en l'horitzó de les properes dues dècades com a mínim.

El 6 de març passat, l'equip de govern actual de Sant Fruitós (Gent Fent Poble i PSC) havia convocat un ple municipal per aprovar inicialment aquest document, en el qual s'havia estat treballat especialment durant el darrer terç d'aquest mandat. Un cop obert el ple, però, l'alcalde, Joan Carles Batanés, va anunciar que retirava el punt de l'ordre del dia (era l'únic) amb l'argument principal que no s'havia aconseguit trobar amb l'oposició (PdeCAT i ERC) un «mínim comú» que fes que aquestes formacions no hi votessin en contra, tot i que l'executiu local sumava els vots suficients per fer-los prosperar.

Debat a les urnes

La realitat és que la darrera fase de tramitació d'aquesta aprovació inicial del POUM havia generat força controvèrsia, fins al punt que havia motivat la creació d'una plataforma (Salvem el Pla de Bages) en ferma oposició a alguns dels plantejaments del document, i que en demanava la retirada i replantejament. El focus crític d'aquest col·lectiu se centrava essencialment en les anomenades àrees d'interès territorial (reserves de sòl per a futurs desenvolupaments), que considerava una porta oberta a la creació de noves zones industrials i, alhora, a l'afectació de la plana agrícola i forestal a l'entorn del municipi.

En el ple en què el POUM va quedar sobre la taula, l'alcalde va exposar que el tema es deixava a mans de l'Ajuntament que sorgís de les properes eleccions. Així, passava a convertir-se en un dels eixos electorals centrals.

Creixement limitat

En aquella intervenció, Batanés va manifestar que el pla urbanístic en discussió arribava a l'aprovació inicial (finalment frustrada) «amb un grau de contaminació que no és bo per a ningú». Ho va exemplificar amb que «hem sentit a dir que volem convertir Sant Fruitós en un Martorell o un Cornellà», crítica que havia posat en relleu la plataforma. Per contra, l'alcalde fruitosenc exposava que amb l'actual pla urbanístic vigent es podria arribar als 18.000 habitants, que el Pla Director Urbanístic del Pla de Bages del 2006 obria la porta a arribar als 35.000 i que, en canvi, amb el POUM que ells plantejaven «es limita els habitants a 12.000. I, encara que algú s'estranyi, manté el 74 % de sòl no urbanitzable en el nostre municipi».

Quant a les anomenades àrees d'interès territorial, Batanés va exposar que es proposen des del mateix informe que el departament de Territori i Sostenibilitat fa en la interpretació del Pla Director Urbanístic del Pla de Bages de l'any 2006 i del Pla Ter-ritorial Parcial de les Comarques Centrals de l'any 2008. L'actual alcalde es va mostrar convençut que «som davant d'una proposta que més ben explicada per part de totes les administracions i de la mà de la plataforma pot ser entesa millor. Per això, tractant-se a més d'un aspecte supramunicipal, hem plantejat la consulta popular sobre les àrees d'interès territorial a fi que esdevingui el que digui la voluntat ciutadana». La primera consulta a què se sotmetrà, però, serà la de les mateixes eleccions municipals, que ja poden posar aquests i altres aspectes del POUM al centre del debat.

Blindar espais naturals

El que argumentava la plataforma Salvem el Pla de Bages era que «el nou pla urbanístic pretén multiplicar per 2,5 la superfície actual disponible per a polígons industrials al seu municipi, que passa de les 102 hectàrees actuals a 253 hectàrees, quan el 40% (442.000 m2) d'aquest sòl industrial ja existent està actualment desocupat».

L'equip de govern fruitosenc replicava que el futur pla no permet la urbanització directa de cap polígon industrial. I afegia que el que es proposava és «establir unes àrees que, en cas de necessitat, en el termini dels propers 25 anys, puguin ser els espais, i no uns altres, que puguin ser adaptats a les necessitats del moment». Aquest model, deia l'equip de govern, «ni és especulatiu ni és destructiu del medi. Al contrari, això preserva el Pla de Bages de l'aparició incontrolada o sense criteri de zones industrials urbanitzades i buides».

La plataforma, però, ho veia molt diferent, i posava l'accent en aquestes reserves de sòl per a futurs desenvolupaments, encara que directament no suposin la creació de nous polígons. Incidia que aquesta figura, en comptes de «blindar els àmbits naturals que han de quedar preservats de tota transformació», els fa susceptibles d'acollir nous usos. I argumentaven que «els espais naturals assenyalats acostumen a patir processos de degradació, es perden conreus, es fan usos impropis del sòl no urbanitzable i es degrada el territori».

Contraris al model

Per la seva banda, els actuals partits a l'oposició (PDeCAT i ERC), ja van deixar clar després d'aquella retirada del POUM que no eren partidaris del criteri general d'aquest document que ha plantejat l'equip de govern. Ambdós partits es van felicitar per l'aturada en l'aprovació i perquè el pla urbanístic pugui obrir una nova etapa de debat amb el nou Ajuntament que es constitueixi.

En un comunicat fet públic després d'aquell ple municipal, Esquerra remarcava que «la planificació de les zones de creixement previstes al POUM no responen al model de poble sostenible i respectuós amb el medi que ERC defensa», i que les «reserves de sòl proposades per l'equip de govern són absolutament innecessàries per al nostre municipi i perjudiquen la qualitat de vida dels veïns».

ERC sostenia que «ens vam oposar frontalment, des de l'inici i en tot moment, a l'aprovació d'aquestes reserves de sòl, i seguim amb el mateix criteri».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook