«Europa espera noves solucions, però no pot fer d'espectador en el conflicte català»

Diferents formacions han signat un compromís per demanar que el català sigui llengua oficial a Europa. Vostè, entre ells. Com veu l'ús del català en els òrgans de govern europeu?

El que hem d'aconseguir és que el català sigui llengua plenament oficial de la Unió Europea. Que sigui plenament reconeguda, com una llengua més, que ens puguem expressar en català al Parlament Europeu i que els ciutadans s'hi puguin adreçar en català i que tinguin respostes en català. Per fer això necessitem que el Govern de l'Estat ho demani. Es va demanar fa molts anys, però la mesa del Parlament, amb Aleix Vidal-Quadras, ho va aturar. Crec que tenim una gran oportunitat ara per aconseguir-ho. Nosaltres estem en negociacions amb el PSOE per constituir un govern de coalició a Espanya, i aquest és un dels temes que posarem sobre la taula: volem que Espanya ho demani formalment.

Però amb el PSOE actual, creu que és possible que aquesta idea prosperi?

Al darrer debat, els candidats van dir que sí, per tant espero que quan ho plantegem al PSOE hi hagi una recepció positiva.

I reconèixer l'idioma pot ser una porta per a altres reconeixements?

És una de les parts fonamentals per continuar avançant. Pel que fa a la resolució del conflicte polític, sempre hem demanat que la Unió Europea sigui més activa en la recerca del diàleg polític. Al nostre grup d'Els Verds europeus són dels que més hem expressat la condemna dels fets de l'1-O i dels que més hem insistit en la necessitat del diàleg polític. Seria molt important que les institucions europees tinguessin un paper actiu en la recerca d'aquest diàleg. I ara que tenim un escenari nou a Espa-nya, que la dreta ha estat derrotada, i que es pot trobar un espai diferent per trobar solucions, la Comissió Europea també hi hauria de jugar el seu paper.

Em diu que a Espanya hi ha hagut un canvi de color de govern. Però si aquest no es produeix a Europa és possible que la comunitat miri Catalunya d'una manera diferent?

Ara hi ha hagut una gran col·laboració socialistes amb populars. Han governat junts i totes les coses importants les aproven junts. Aquesta vegada, populars i socialistes no sumaran. Les dues famílies perdran a l'entorn de 100 escons i la majoria s'haurà de redefinir. Hi ha dos papers claus, que l'extrema dreta surti molt reforçada i que la dreta li permeti tenir un paper important, i l'altra és que l'esquerra doni protagonisme al grup verd, a les esquerres ecologistes, per decantar una mica més cap a l'esquerra el Parlament Europeu.

Per què no ha fet res més Europa en el conflicte català?

Jo crec que Europa està esperant que es dibuixin solucions. Hi ha dues coses que Europa ha vist malament: Rajoy ha estat percebut com un problema, no només per l'1 d'octubre i la judicialització, sinó per no haver aportat solucions abans. També va ser un problema la via unilateral adoptada pel Govern català. Què s'espera a Europa? Que el canvi de governa Espanya pugui general un cert diàleg; que la política torni a ser el motor del conflicte. Per què i per arribar a on? És molt d'hora.

I quin paper atorga a la Unió Europea?

Ens sembla que no hauria de ser només un espectador. Voldríem que jugui un paper per què la taula de partits que es vol crear comenci a caminar, hi hagi diàleg fluït.

Un paper de mitjancer es podria fer des d'Europa?

Més que parlar d'una mediació formal (nosaltres, el nostre grup ho ha demanat, però no s'ha produït mai), el fet d'establir contactes i impulsar el diàleg es pot fer. El PSOE ni els partits estatals no acceptaran que hi hagi un paper formal de mediació, ara, que hi hagi trucades, declaracions, accions discretes, hi poden ser. De fet, l'1-O n'hi va haver, de trucades. Sabem que Merkel va trucar a Rajoy per dir-li que això que veien no li agradava.

Veu que la dreta pot deixar el govern en mans de polítics com l'italià Matteo Salvini?

Salvini, o l'hongarès Viktor Orbán, són el perill. S'ha de veure si els representants de Salvini i Orbán faran grup, però queden aïllats, que és el que voldríem, o bé els populars fan com a Andalusia i els donen poder. O fem cordó sanitari i hi ha acords a l'andalusa, que seria molt greu, la veritat.

La irrupció d'aquesta nova ultradreta, d'aquest extremistes amb poder polític (a diferència dels francesos del Front Nacional) canvia la situació a les institucions europees?

Sí. El Front Nacional havia estat un fenomen preocupant, però no havia tocat mai poder a França. Salvini, sí. Orbán també governa. I a Polònia, també. El pitjor que podria passar és que aquests grups marquessin l'agenda europea. La immigració, retalla de drets socials... Ens estem jugant això, si ells tenen més poder o el tenim l'esquerra.

Però creu que és possible una unitat de les esquerres?

Crec que hauríem de ser capaços d'entendre'ns verds, socialdemòcrates, l'esquerra unitària... Com a mínim tenir alguns punts d'unitat per treballar al Parlament Europeu. M'agradaria que els socialistes poguessin tenir un acord de treball amb nosaltres. Desenvolupar el pilar europeu de drets socials, desenvolupar un acord per un salari mínim europeu, tenir una agenda per temes de gènere... També els socialistes ens han de dir si volen seguir col·laborant amb el PP.

Però en el seu grup, a l'Estat hi ha hagut problemes interns, separacions, i els resultats de les generals han estat més fluixos del que esperaven. Els afectarà a les europees?

Amb Podem tenint una bona col·laboració. A molts llocs anem junts i les que tenen més pes són les d'En Comú, que és allà on som nosaltres.

Si el fan triar entre Ada Colau, Iñigo Errejón i Pablo Iglesias, per qui es decantaria?

Jo treballo al dia amb l'Ada i el Pablo. L'Ada lidera una idea important, és coordinadora, alcaldessa de Barcelona, i l'altre és Pablo Iglesias. Són les dues referències. Amb Errejón no hi he tingut tant contacte.

Pràcticament va començar la seva carrera amb Raül Romeva. Com veu el que està passant?

No ho visc bé, ni ho veig bé. La política ens ha distanciat, perquè va prendre una opció política que no era la nostra, la d'ICV. No ho visc bé ni personalment ni políticament. L'he visitat dues vegades a la presó i han estat moments... d'alegria de veure'l, però interiorment difícils.

Què passaria si al Parlament Europeu hi hagués Carles Puigdemont i Oriol Junqueras?

Tot plegat és una gran incògnita. Nosaltres hem sigut molt clars amb la voluntat que poguessin ser candidats. Hem tingut una junta electoral prenent unes decisions delirants i demencials. És bastant incert saber què passarà. Però vull deixar clar que són dues persones que tenen els drets polítics intactes.

Com respondria Europa?

No ho sé, però serien dues veus importants. Oriol Junqueras possiblement compartiria grup amb mi. Carles Puigdemont no sé on s'ubicaria, perquè el PDeCAT ha sortit dels liberals.