18 de maig de 2019
18.05.2019

Rebaixa del dèficit i de l'endeutament

L'Ajuntament torna a tenir diners després d'un esforç de rigor i contenció que ha capgirat la situació de la hisenda municipal Cal equilibrar l'endeutament invisible que suposa el mal estat de l'espai públic amb uns comptes sanejats

18.05.2019 | 00:23

Sense diners no hi ha projectes ni obres i, després d'anys de vaques magres, l'Ajuntament de Manresa torna a tenir capacitat financera.

Segons s'ha fet públic, podria assumir endeutaments de 7 milions d'euros cada exercici el proper mandat sense alterar l'equilibri financer.

Això seria possible, entre altres factors, perquè s'han pagat als bancs 72 milions d'euros en 7 anys. El resultat és que els números de l'Ajuntament de Manresa ja no són vermells. El darrer tancament de caixa mostra un superàvit de 311.167 euros, xifra que suposa un diferencial positiu d'1,6 milions respecte de l'any anterior.

Si s'obre una mica més el focus trobem que el 2010 el dèficit acumulat de l'Ajuntament de Manresa era de 9,41 milions d'euros i el 2011 l'endeutament era de 84 milions.

Dades que contrasten amb els tres-cents mil euros de superàvit i un endeutament de 40 milions d'euros, menys de la meitat.

Significa que durant els dos darrers mandats l'Ajuntament ha eixugat més de 40 milions d'euros d'endeutament i ha rebaixat més de 9 milions el dèficit acumulat.


Interessos a la baixa

Dels 72 milions pagats a les entitats financeres els 7 darrers anys 58,6 milions correspon a retorn de capital dels préstecs i 13,1 milions d'euros són interessos. Consultant els gràfics que il·lustren aquesta informació es pot observar clarament com ha anat a l'alça la línia de les amortitzacions i ha anat a la baixa la dels interessos. Una bona combinació.

Malgrat aquest panorama, el ministeri d'Hisenda manté la ciutat entre les més endeutades. El 31 de desembre del 2017, l'Ajuntament de Manresa tenia un deute viu global –comptant-hi el de consorcis i empreses municipals– de 63,2 milions d'euros, que equival a 830 euros per habitant, fet que situava la capital del Bages en la sisena posició de les ciutats catalanes de més de 50.000 habitants. Només tenia davant Reus, Vilanova i la Geltrú, Tarragona, Lleida i Mataró.

Era la mateixa sisena posició que ja es derivava de les dades de l'informe corresponent al 31-12-2016 (vegeu Regió7 del 8 de febrer del 2018). La causa és que la xifra amb la qual el ministeri d'Hisenda elabora l'informe correspon al deute de l'Ajuntament més el del conjunt de consorcis i empreses de titularitat municipal.

L'endeutament global de l'Ajuntament de Manresa comptabilitza, a més del propi i de consorcis que en depenen, el de les empreses municipals Aigües de Manresa, Manresana d'Equipaments Escènics i Foment de la Rehabilitació Urbana (Forum).


El taló d'Aquil·les

Cal recordar que l'empresa municipal Forum no pot fer front als seus deutes milionaris, que es van enfilar fins als 23 milions d'euros i que es van rebaixant a base d'injeccions anuals de finançament de l'Ajuntament.

Una altra lectura que es pot fer d'aquestes xifres és que l'Ajuntament de Manresa va acumular quantitats rècord de dèficit i endeutament que, a nivell local, han estat revertides a base de xifres rècord de retorn de capital a les entitats financeres, però aquest esforç es veu diluït quan s'afegeixen els números del conjunt d'empreses municipals llastrats per Forum i queda ponderat per l'evolució també positiva de la tresoreria de la majoria de ciutats mitjanes catalanes.

Una dada clau és, també, la del coeficient d'endeutament municipal, que és del 53%, el més baix des del 1995. Es tracta d'un percentatge enormement rellevant perquè mentre va estar situat per sobre del 75% l'Ajuntament tenia restringit l'accés al crèdit.


Endeutament invisible

L'anàlisi no seria completa sense tenir en compte que una cosa és la bona salut econòmica comptable i una altra el bon estat de la ciutat.

Una població pot tenir un Ajuntament sanejat i els carrers plens de forats, de forma que el dèficit no sigui a la comptabilitat sinó a la via pública.

En el cas de l'Ajuntament de Manresa, quan es va poder afermar la tendència que no sortissin de la caixa més diners dels que entraven es va posar en marxa un pla de xoc a la via pública amb un milió d'euros anuals, que enguany arriba a la seva tercera edició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook