Cardona va arribar a tenir a la dècada dels 60 prop de 8.000 habitants, que a la dècada dels 70 van passar a situar-se per sota dels 7.000. Després del tancament de la mina, als anys 90, va baixar un graó més, el dels 6.000, i el 2014 el padró oficial registrava menys de 5.000 habitants. La darrera xifra oficial publicada per l'INE (el padró l'1 de gener del 2018) deia que Cardona tenia una població formada per un total de 4.652 persones.
Revertir la negativa tendència demogràfica s'ha convertit en el principal cavall de batalla dels successius governs de Cardona, ja des dels socialistes a final de la dècada dels 90; passant pels 12 anys del convergent Josep Maria Sala, i continuant pels dar-rers 8 amb el republicà Ferran Estruch al capdavant del consistori.
Estruch i el seu executiu no han parat de repetir que els esforços del seu govern en aquests dos mandats s'han focalitzat eminentment, treballant des de diversos fronts, a capgirar aquesta tendència. Però, tot i que s'ha desaccelerat, no s'ha assolit una reversió i, per tant, els quatre partits que es presenten a aquestes eleccions municipals hauran de situar al centre dels seus objectius mesures per aconseguir que Cardona torni a créixer en habitants.
Promoure l'habitatge, la clau
Durant les ja gairebé dues dècades d'aquest segle, el municipi ha aconseguit situar-se en un bon nivell pel que fa a equipaments, la major part dels quals nous o completament renovats, sobretot gràcies a la progressiva transformació que es va fer durant els mandats de Josep Maria Badia del sector de l'antic escorxador de Cal Badia (on hi ha la biblioteca, el casal de la gent gran i un pàrquing) i la posterior adequació del Palau Graells per a l'arxiu municipal, i, ja amb els govern d'ERC, el camp de futbol i l'auditori Valentí Fuster (amb la recuperació de l'antic cine Modern).
Ocupació i habitatge són les dues potes que més ballen, i a les quals sembla que cal dedicar els esforços principals per posar els fonaments sobre els quals alçar la recuperació demogràfica.
Trobar la fórmula és l'objectiu, però aquests són dos mals que pateixen molts municipis. Cardona, però, també presenta alguna particularitat. Per exemple, que en molts municipis hi ha dificultats d'accés a l'habitatge essencialment per qüestió de preu, però no perquè no n'hi hagi oferta. A la vila ducal, en canvi, el primer obstacle que s'ha de salvar (i en això ha focalitzat el consistori el seu treball al llarg d'aquest mandat) és el d'aconseguir que hi hagi oferta immobiliària en el mercat. Ara fa un any, el consistori va posar en marxa a través de l'Oficina Local d'Habitatge una borsa de lloguer amb la qual es pretenia assolir un doble objectiu: donar sortida a un nombre més que significatiu de pisos buits, sobretot al nucli antic i a la Coromina, i aconseguir així una oferta prou nombrosa, atractiva i assequible perquè els joves disposin d'habitatge per quedar-se al municipi, i també captar noves famílies que ajudin a redreçar la dinàmica poblacional.
El servei partia d'una diagnosi prèvia exhaustiva sobre la situació de l'habitatge al municipi que, com s'esmentava anteriorment, posava de manifest la manca d'oferta. L'estudi detallava que no hi havia pràcticament pisos de lloguer en el mercat, malgrat que hi havia més de 400 habitatges buits. Es van analitzar un total de 1.990 habitatges i el que es posava de manifest és que, de buits, en aquell moment n'hi havia 251 al nucli antic, 71 a la Coromina i 117 a la resta del municipi.
En la borsa creada, tant els propietaris com els potencials llogaters reben incentius, ja sigui en forma de garanties de manteniment de l'habitatge, o com a ajuts a la rehabilitació o al pagament del lloguer.
Arquers, passat que és futur
També en el camp de l'habitatge, un dels fronts principals que ha obert l'Ajuntament en aquest mandat i que s'haurà d'afrontar sobretot en el proper és la rehabilitació de la colònia Arquers, l'antic nucli miner que ara es promou com a principal focus de creixement residencial. L'Ajuntament de Cardona té previst encarregar enguany la redacció del Pla de Millora Urbana de la colònia, que és el document que ha de definir i ordenar des del punt de vista urbanístic com ha de ser aquest espai tenint en compte la normativa vigent, que és que hi pot haver un màxim de 60 habitatges. Ara n'hi ha 43 de construïts (20 dels quals estan ocupats).
El pla haurà de definir quins d'aquests 43 es poden rehabilitar i on s'aixequen els que falten per arribar a 60. Ara fa dos mesos es va completar la rehabilitació de la primera illa de quatre habitatges, i hi ha en marxa una brigada juvenil que fa formació treballant sobre el terreny en la recuperació de part d'aquestes casetes i espais exteriors.
Un nou polígon
Un dels grans projectes i reptes als quals es deixa la via de sortida per desenvolupar al llarg del proper mandat és la creació d'un nou polígon industrial davant de l'actual de la Cort (a l'altra banda de la carretera), que en total tindrà una superfície de 245.000 metres quadrats, per poder oferir sòl a noves empreses i a les que ja són a Cardona i han manifestat que volen ampliar les seves instal·lacions. Està programat i es vol anar fent realitat en diferents fases.
