Dues persones van perdre la vida en els dos accidents ferroviaris succeïts, amb només dos mesos de diferència, a Vacarisses i Castellgalí. Un total de 134 van resultar ferides. Els greus successos han deixat en evidència la manca d'inversió d'Adif a la línia R-4 de Rodalies. Són la gota que ha fet vessar el got perquè ciutadans i polítics diguin prou i exigeixin unes infraestructures dignes al Bages. A les deficiències ferroviàries cal sumar-li l'elevada sinistralitat de la C-55 que, entre Manresa i Abrera, acumula des del 2010 38 víctimes mortals i 1.521 ferits. L'alternativa, l'autopista C-16, és un dels peatges més cars de Catalunya.

El trajecte en tren de Manresa a Barcelona triga pràcticament el mateix que als anys 30. A la no modernització s'hi suma les deficiències, més visibles que mai, en matèria de seguretat. Farts i després que la línia es cobrés dues vides, alcaldes i ciutadans van decidir dir prou amb una multitudinària manifestació a la capital del Bages. Els alcaldes també han viatjat a Madrid per exigir a ADIF solucions. I és que se'ls hi ha acabat la paciència després que les inversions a la línia, previstes des de fa una dècada, encara no s'hagin realitzat. Després dels successos, la ferroviària ha anunciat un pla d'actuacions sense entrar en detalls i sense establir, a hores d'ara, calendari.

Els alcaldes del Bages, de tots els colors, s'han mobilitzat com fins ara mai havien fet. Ferran Estruch, president del Consell d'Alcaldes del Bages, reconeix que se'ls hi ha acabat la paciència perquè la situació que es viu a la comarca «és una vergonya». L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, exigeix una inversió «urgent». Sí que és cert que, després dels sinistres, Renfe ha realitzat algunes actuacions d'urgència, però pels batlles són «insuficients». I Estruch avisa: «Estarem a sobre del pla d'actuacions perquè es faci amb la major brevetat possible».

No són els únics que estudiaran «amb ulls crítics» les millores plantejades. Ferits i usuaris de Renfe han constituït la Plataforma per un transport digne a la Catalunya central per exigir solucions. A banda de reunir-se amb polítics de diferents instàncies, els ferits treballen en una demanda col·lectiva, que ja està en mans del Col·lectiu Ronda. El portaveu de la plataforma, Josep Maria Mata-Perelló, aplaudeix les actuacions d'urgència que s'han fet després dels sinistres, però insisteix a dir que «cal continuar».

Dues dècades reclamant el desdoblament de la C-55

L'alternativa en transport públic al Bages són la línia dels FGC, que triga encara més a arribar a Barcelona; i l'autobús, criticat sovint pels usuaris per la «curta» flota en hores puntes que els obliga a viatjar drets.

Pel que fa al vehicle privat, l'alcalde de Manresa reconeix que, malgrat que en els darrers anys la comarca «ha guanyat» gràcies a l'Eix Transversal i l'Eix Diagonal, el desdoblament de la carretera C-55 segueix sent l'assignatura pendent. «És necessari desdoblar-lo, ni que sigui per fases», assegura.

L'eix sud de la carretera C-55, entre Manresa i Abrera, acumula 38 víctimes mortals des del 2010. Sí que és cert que, des que es va col·locar la mitgera per evitar els xocs frontals, les morts han caigut en picat «però no el nombre de ferits», diu Fina Casals, presidenta de la plataforma No més morts a la C-55. L'entitat porta quasi una dècada exigint solucions i tallant la via cada vegada que una persona hi perd la vida.

Segons dades del Servei Català de Trànsit, el tram sud de la C-55 acumula des del 2010 i fins a aquest 1 de maig 1.521 ferits. Només l'any passat n'hi va haver 181, set dels quals greus. Una persona hi va perdre la vida. Aquest 2019 es manté la sinistralitat, amb una víctima mortal i 38 ferits en quatre mesos.

La presidenta assegura que les actuacions que s'han dut a terme a la C-55 en els darrers anys són «insuficients» i que, fins i tot en alguns casos, com les millores practicades al tram que uneix Manresa i Castellgalí, «ni tan sols compleix amb les recomanacions exigides». «Tot són pedaços», es queixa. Recorda que fa més de 20 anys que s'està demanant al Govern de la Generalitat el desdoblament de la carretera. Llavors hi circulaven 25.000 vehicles al dia. Ara són 37.000.

El darrer no al desdoblament el va donar fa dos mesos el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. El titular de carreteres va assegurar que la Generalitat no té els 115 MEUR necessaris que costaria desdoblar tota la via. «Sembla que se'n fumin de la comarca i de tots plegats», li retreu Casals, que recorda que en els anys que fa que es reivindica el desdoblament, s'han desdoblat altres vies de més recents, com l'Eix Transversal, o que el Govern català té en previsions el desdoblament de la C-16, entre Berga i Bagà, que costarà 178 MEUR.

El trasllat de vehicles a la C-16

El que sí que ha intentat la Generalitat, sense l'èxit esperat, és descongestionar la C-55 portant el trànsit a la C-16. Els descomptes, en vigor des del 2015 i que, teòricament, finalitzen aquest setembre, li han costat al Govern català un plet judicial amb la concessionària, Autema. De moment el TSJC ha donat la raó a la Generalitat però la concessionària ha presentat recurs. Mentrestant, la C-55 continua sent la principal via d'enllaç entre Manresa i Barcelona i per on, en l'actualitat, circulen el 75% dels vehicles.

Davant d'aquest fet, des del consell d'alcaldes insisteixen a dir que la solució passa per l'alliberament de la carretera, un rescat que segons l'ens rondaria els 300 MEUR. Segons Estruch, el rescat de l'autovia permetria «estalviar» a la Generalitat i disposar dels fons necessaris per desdoblar la carretera C-55. Fins al 2036, que és quan finalitza la concessió d'Autema, la Generalitat pagarà uns 1.300 milions d'euros a la concessionària.

Comarca poc competitiva

A banda del perjudici que suposa pels bagencs aquest dèficit en infraestructures, el president de la Pimec de la Catalunya central, Esteve Pintó, alerta de l'afectació que té per a les empreses. «El Bages és una de les comarques amb més pes de Catalunya», explica, tot afegint que, paradoxalment, «pateix una manca de competitivitat». «Si vols venir o pagues un peatge abusiu o et jugues la vida», lamenta. Aquest fet, diu, fa que els treballadors «vegin el Bages com una comarca llunyana, no per quilòmetres sinó per rapidesa i seguretat». També perjudica les empreses, que no poden retenir el talent o que acaben decidint establir-se en ubicacions «més ben connectades».