Joan Agramunt és el referent del PP a Igualada des de fa anys. No ha tingut tasques de govern, però. És igualadí i coneixedor de la ciutat, però amb la mateixa intensitat és un home de partit i el PP té pocs problemes amb ell com a regidor. La seva quota de representació no passa pel seu millor moment, en sintonia amb la davallada general del partit pel que fa a resultats, especialment a Catalunya.

En el seu programa recullen una política per facilitar l'accés a l'habitatge. Per què?

Cenyint-nos a l'actualitat i la competència municipal ens preocupen els problemes reals del conjunt de la ciutadania. La manca d'habitatge en règim de lloguer en general i en règim de lloguer social en particular són problemes reals. Al capítol 6 d'Inversions s'han invertit la darrera legislatura 28,6 milions d'euros. Nosaltres proposem dedicar-ne el 35%, uns 10 milions, a polítiques d'habitatge per a lloguer social, dotar de contingut la Promotora Igualadina Municipal d'Habitatge, la qual ara té 37 pisos de titularitat municipal.

Consideren que també calen posicions de consens per a la municipalització de serveis com l'aigua?

No, aquí no ens posarem d'acord. Som conservadors, de centredreta, lliberals en allò econòmic i creiem en la col·laboració publicoprivada. No volem municipalitzar ni nacionalitzar. Amb la col·laboració publicoprivada hi ha més eficàcia i eficiència amb els recursos públics. A Girona s'ha municipalitzat l'aigua a Arenys de Munt amb un increment del cost del servei del 13% i al Figueró van passar d'un 53% a un 131%. Una municipalització depèn dels anys que té la xarxa de clavegueram, de les inversions que s'han de fer, del lucre cessant que s'ha de pagar. No és tan clar, però tot es pot estudiar.

Assenyalen que donen suport a un projecte de gran superfície industrial a Òdena des d'Igualada.

Absolutament, sí. Sense embuts. Sí a dotar de sòl industrial amb parcel·les de grans dimensions per atraure empreses a Igualada, la Conca d'Òdena i la comarca. Alguns en diuen especulació, per a nosaltres és una oportunitat fantàstica per a aquest territori. Si des de les administracions superiors s'assenyala l'Anoia com a zona estratègica, al mig de Catalunya, entre l'eix viari Barcelona-Lleida i els ports de Barcelona i Tarragona, sempre estarem al costat de les empreses que creïn ocupació i riquesa al conjunt del nostre territori. Permetrà que augmenti el PIB i la renda familiar disponibles en el conjunt de les famílies.

Sabria dir de quins sectors s'hi volen instal·lar?

El format de Can Morera és de 300-400 ha. Són parcel·les de grans dimensions per a empreses estratègiques de gran format. Nosaltres estarem sempre al costat de l'empresari, l'emprenedor, l'autònom i el comerciant que generi llocs d'ocupació.

Pensen que amb aquesta implantació arribarà el tren gran?

Pot ser un efecte secundari de vital i prioritària importància per a aquest territori. En aquests moments només ens fa competitius l'A2. Sempre hem treballat per un tren gran. És una vergonya que l'únic transport públic de qualitat que té el ciutadà d'Igualada per anar a Barcelona en aquests moments sigui la concessió d'autocars en carretera i que tots els partits polítics representats a l'Ajuntament la vulguin fer cessar. En tot cas ha de ser la Generalitat qui garanteixi el compliment de les clàusules. Amb els nostres càlculs, sobre el nombre de serveis de dilluns a divendres, la Hispano-Igualadina durant un any fa més de 33.000 viatges, i del nombre d'incidències registrat, sense caps de setmana, la Generalitat té constància de 28 expedients greus i molt greus, que representa el 0,00084%. És una vergonya tardar 1 hora i 40 minuts per anar amb tren d'Igualada a Barcelona i la infraestructura de Can Morera és una oportunitat per tenir la línia Lleida- Martorell. En una concessió hi ha una cosa que és el lucre cessant i no sé per què ho haurien de pagar el conjunt de ciutadans.

Com proposen incidir en una major renda familiar disponible comercialment?

La millor política social és la creació d'ocupació i això val tant per a la indústria com per al comerç. Proposem canviar la normativa sobre l'impost d'escombraries comercials segons epígraf d'activitat econòmica, actualment un valor injust. Moltes professions liberals i oficines paguen de 300 a 400 euros/any i no els toca. Defensem una fiscalitat més justa, mantenir la taxa domiciliària i eliminar la taxa d'escombraries de forma progressiva a les activitats econòmiques amb menys de 80 m2. També volem impulsar el comerç de proximitat. Volem lluitar contra la competència deslleial i la venda il·legal que es fa al carrer, i ens agradaria reduir la regulació i afegir incentius econòmics. Per tot això defensem una finestreta única entre el teixit comercial i l'Ajuntament, amb la creació d'una regidoria de comerç, incentivar de forma fiscal locals comercials tancats, consolidar els eixos comercials i crear-ne de nous als barris i districtes.

Com valoren la balança d'oferta actual entre centres educatius públics i concertats a la ciutat?

Segons el Tribunal Constitucional, a través de les seves sentències, seguirem defensant la lliure elecció dels centres per part dels pares d'alumnes. S'ha detectat que hi ha hagut més demanda que oferta en places públiques a la ciutat i augmentarà.

Un nou pla d'ordenació ha d'incidir més a oferir serveis o dinamitzar els sectors privats?

Pels dos sectors, però bàsicament, per marcar les volumetries. Portem més de 100 modificacions puntuals del pla general d'ordenació del 1986. Nosaltres estem per obtenir un nou pla general d'ordenació. Vam fer el pas enrere després de l'aprovació inicial del POUM del 2010 perquè per als veïns afectats significava la ruïna econòmica. Els darrers 8 anys hem demanat un Consell Assessor Urbanístic Municipal, un òrgan no vinculant per treballar amb tots els actors i no tornar-nos a trobar amb la mateixa situació d'inviabilitat. També vam demanar a nivell fiscal la revisió dels valors cadastrals a l'Oficina General del Cadastre per abaixar-los, ja que ens hem trobat els dar-rers anys després de la crisi, que moltes finques tenien un valor cadastral més alt que el preu real; un greuge per als mateixos propietaris. Des del PP tenim la proposta de transformar locals comercials en habitatges en determinades zones de la ciutat. En aquests moments, la principal preocupació és la manca d'habitatge.

Quin límit d'endeutament considera òptim per a noves propostes de grans inversions a la ciutat?

Un ajuntament no pot tenir més del 75% de deute sobre els seus recursos d'ingressos ordinaris, de capítols directes. Defensem el que diu la llei i ara mateix estem per sobre del 72%.