21 de maig de 2019
21.05.2019
Regió7

«Proposem municipalitzar l'aigua i revertir els diners en la ciutat»

La cap de llista de Poble Actiu, Neus Carles, proposa que els beneficis que genera la gestió de l'aigua es quedin a Igualada

21.05.2019 | 00:47
Neus Carles, candidata a l'alcaldia d'Igualada per Poble Nou (CUP)

Biografia

  • La mestra de música Neus Carles (Igualada, 1978) és la cap de llista de la candidatura municipal de la CUP, Poble Actiu. Carles va estudiar magisteri musical a la Universitat Autònoma de Barcelona i els estudis superiors de violí al Conservatori del Liceu. Sempre interessada per la pedagogia amb la música, ha estat activa en entitats sense ànim de lucre, vinculades als aspectes d'educació i educació no formal. A partir d'aquest interès va aprofundir en la utilització de la música com a eina de transformació social, en projectes del districte de Nou Barris a Barcelona, en un projecte d'investigació europeu sobre com tractar la integració social a través de la música, centrat en el col·lectiu de refugiats i també ha fet un curs d'especialització en aquest aspecte a Veneçuela.

La candidata a l'alcaldia d'Igualada de Poble Actiu, Neus Carles, és mestra de música i forma part del grup que ara fa quatre anys va crear la CUP a Igualada.

Què és un nou espai municipalista per a vostès?

Com a Poble Actiu ens definim així perquè, tot i venir de la CUP, creiem en aquest espai més ampli per incloure gent que ja treballava amb la CUP i que té la voluntat de participar en una estructura clarament d'esquerres amb els nostres eixos principals: una Igualada popular, republicana, feminista i ecologista i amb un marc de treball 100% municipal.

Per què és tan important el teixit associatiu en aquest sentit?

Les polítiques no són només cosa dels polítics. És al carrer on comencen les lluites. Des de les institucions es pot treballar per aquestes polítiques, però són els moviments socials i la gent qui s'organitza i aconsegueix canvis sincers. Per molt que es vulgui implementar un canvi només des de les estructures superiors, si la gent no s'ho creu, el canvi no es fa. Considerem important que es treballi des de les dues bandes, tant des de l'Ajuntament com des del carrer. Perquè la gent se senti la institució més propera i perquè els interessos del carrer tinguin una resposta directa des de l'àmbit polític.

Què proposen amb l'actuació de pacificar el centre?

Fer el centre d'Igualada per als vianants. En alguns casos ampliant mesures ja establertes, com transformar la Rambla en un espai semi-permanent per als vianants més enllà del cap de setmana, amb franges horàries per a accés a la càrrega i descàrrega de comerços i restaurants. Uniríem les zones de vianants de la plaça de l'Ajuntament i la de la plaça de Cal Font, fent per a vianants també el carrer Òdena i algun altre. Considerem important una nova forma d'entendre la mobilitat, viure la ciutat a peu i crear espais pacificats als diferents barris. Cal que sigui còmode desplaçar-se en bicicleta, a peu, amb mitjans sostenibles.

Per què aquesta línia?

L'Ajuntament té plena competència per decidir quin urbanisme vol Igualada. Volem una ciutat moderna, com en altres països i ciutats europees. Allò important és treure els cotxes per aconseguir ciutats més segures, agradables i verdes.

També tenen un ull posat al Rec. Què hi proposen fer?

És un barri amb molta superfície que està parat. A nivell d'usos no s'hi pot fer gran cosa i cal ser valents. Proposem revitalitzar-lo i que la vida que mostra durant el Rec.0 vagi molt més enllà. Hi ha espais que cal conservar com a patrimoni històric i altres que es poden reformular per fer conviure el passat amb el futur. Creiem en la mixticitat d'usos, la creació d'habitatge, serveis i indústria; una industria neta que hi puguin conviure. Si tot ho tenim més a la vora no fa falta cotxe ni desplaçament. És també una oportunitat per obrir la ciutat de cara al riu, ara Igualada el té oblidat. Creiem que és una part natural que tenim i ens la podem fer sentir més nostra.

Igualada té prou centres educatius?

Hi ha un desequilibri entre oferta pública i concertada. A Catalu-nya hi ha un 60% d'educació pública i un 40% de concertada. A Igualada el percentatge està invertit. Fa falta més educació pública i més repartida a totes les zones de la ciutat. Falta una escola de primària amb llar d'infants al centre per reequilibrar pública i concertada.

Com pensen afrontar la manca d'accés a l'habitatge?

El lloguer ha pujat més del 35% en 5 anys. En els darrers 10 anys no s'ha fet res en habitatge social. Segons la llei catalana del dret a l'habitatge Igualada hauria de tenir 2.000 pisos d'habitatge social per al 2029, ara en tenim 170. Fa falta un pla d'acció perquè tots els actors hi diguin la seva i treballem conjuntament, perquè creiem que és la forma de fer polítiques eficients. També cal una Taula d'Habitatge per posar en comú les necessitats i generar propostes de consens. Poble Actiu ens comprometem a destinar el 10% del pressupost en inversions a polítiques d'habitatge, uns diners que s'aplicarien en diferents mesures, com aconseguir les condicions mínimes d'habitabilitat dels pisos buits i ajudar els propietaris a rehabilitar-los amb la condició que s'ofereixin com a habitatge social. Ara mateix es destinen de pressupost 25.000 euros a aquestes ajudes per a 5 habitatges. Amb aquests números no es pot fer una proposta seriosa per a un edifici amb problemes d'habitabilitat. És una forma per revitalitzar el centre i fer més accessible l'habitatge. També volem aplicar la Llei 24/2015, obligar els bancs a oferir lloguer social a famílies que no poden pagar abans de desnonar-los i obligar-los a mobilitzar el parc d'habitatge per al lloguer social d'aquells blocs de nova construcció que no s'han posat al mercat.

Quines accions proposen per millorar la renda per capita dels igualadins i igualadines?

Plantegem que la majoria d'impostos es basin en una tarifació social, que qui té més diners pagui més i la gent amb menys recursos pagui menys per serveis municipals com infraestructures esportives o el transport urbà. Això no significa que petits empresaris o propietaris del seu pis passin a pagar molt més. Tan sols apujant els impostos de grans tenidors i la gent més rica es poden compensar perfectament les ajudes. Un gran part d'ajudes socials són per fer front a l'IBI. Amb la tarifació social s'alliberen per destinar-les a altres coses. El nostre programa va més enllà i ofereix quotes per a llars d'infants públiques, sense incrementar el que ha de pagar la franja alta.

Com proposen reduir el deute que acumula l'Ajuntament?

No prometem abaixar, en general, els impostos perquè, si després d'administrar-los, allò recaptat ha tingut un impacte real sobre les persones, els diners hauran servit per oferir els serveis. Igualada és de les ciutats mitjanes que paga un percentatge d'impostos més alt de Catalunya però després no ho veiem als serveis perquè molts diners van a polítiques de fum amb poc impacte en la vida diària. No és un tema d'endeutar més la ciutat i sí de redistribuir millor els diners disponibles, perquè la gent senti que els impostos tenen un impacte real a la seva ciutat, a la seva vida diària i a la família. És qüestió de fer polítiques sent conscients que els diners són nostres i que n'hem de treure el màxim rèdit.

Un dels seus cavalls de batalla serà remunicipalitzar l'aigua.

És una oportunitat que tenim. Com que no tenim contracte, el servei municipal ens permet el luxe de poder decidir què en volem fer. Tècnicament el servei funciona i la gent està contenta, però els beneficis d'Aigua de Rigat se'n van a França perquè pertany a AGBAR. Proposem municipalitzar el servei i revertir-lo en la ciutadania. Els diners que es queden a Igualada reverteixen a Igualada i es repartiran aquí. Si els diners se'n van a França ja els hem vist prou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook