«No tenim un projecte estrella, volem estrelles en tots els àmbits»

Després de la bateria de preguntes llançades a la presentació de la candidatura, quines considera que són les principals ara?

De les 25 preguntes recollides en el procés participatiu en què vam rebre 351 intervencions, algunes han quedat reflectides al programa. A la pregunta sobre si tots els barris han de ser de primera, el programa té un pla que parla sobre aquest punt explícitament. Un altre puntal és actuar sobre les persones sense feina. Hi havia preguntes sobre l'àmbit LGTBI, diversitat i feminisme que també posem sobre la taula per mostrar aquesta Igualada diversa i amb orgull. També presentem propostes en els àmbits de comunicacions, noves tecnologies i accés a l'habitatge, un altre dels punts bàsics del nostre projecte.

On queda dins d'aquestes preocupacions el projecte de les rampes mecàniques?

En l'àmbit dels barris. Aquests mesos hem desenvolupat un pla, Barris de primera, perquè tots tinguin els serveis i equipaments que necessita la població, perquè no hi hagi barris de primera i de segona, com passa ara. Hi ha un pla per vertebrar els barris i connectar-los. És aquí on en els trams més pronunciats del carrer Balmes i Lleida proposem implementar aquesta infraestructura. Per garantir la mobilitat nord-sud i sud-nord ja sigui a peu, en bici, cadira de rodes, cotxets, carrets d'anar a comprar i donar accés a la part nord, on viu la meitat de la població, com els bar-ris del Poble Sec, les Flors i Montserrat. Connectar-los amb l'activitat del centre. La proposta resol per sempre la comunicació nord-sud i ha estat provada amb èxit a ciutats com Vitòria o Santander.

El definiria com a projecte estrella?

Més que parlar de projectes estrella parlem de projectes que millorin la vida i les oportunitats dels igualadins i igualadines. Aquest pot ser vist aquest potser com un projecte nou, innovador, d'una Igualada moderna que es planifica de forma global amb un zoom obert de la ciutat. No tenim un projecte estrella, volem tenir estrelles en tots els àmbits: habitatge, salut, cultura, educació, esport, polítiques socials, comunicacions, economia...

Quin cost suposarien i en quant temps estarien fetes?

Hem encarregat un estudi preliminar a una empresa d'enginyeria que ja tenim. La proposta és assumible per a un ajuntament com el d'Igualada per un mandat, tant la construcció com el manteniment.

Quant valdria?

La inversió pot variar en funció de si la fem el proper mandat o si cal esperar a un de posterior. Si els igualadins i les igualadines ens donen la confiança perquè tinguem el govern després del 26 d'abril pot ser un, si cal esperar, un altre. Si els estudis tècnics els fa l'Ajuntament o els ha d'encarregar a una empresa externa, els costos poden variar. Aventurar-nos a dir una xifra concreta ara no ho farem per rigorositat. Tenim la xifra preliminar i això ens fa anunciar la proposta com a assumible sense necessitat d'endeutar-se.

L'endeutament és una font de recursos per a la societat del benestar? Quin seria l'òptim?

L'endeutament òptim és aquell que es pot assumir i retornar en funció dels actius i passius. Com en qualsevol empresa, els criteris han de ser així de similars. L'Ajuntament té el seu patrimoni i sobre la base d'això es pot calcular l'endeutament que pot assumir; és un mecanisme que permet fer inversió, sempre de forma acurada i amb capacitat de retorn a pocs anys. Res més lluny del que fan les famílies quan han de fer una inversió com comprar un cotxe o un pis.

Quines mesures presenten per fer front a l'increment de població del tercer sector als barris.

L'objectiu és que la roda que fa funcionar la ciutat rodi per a tothom. Que tothom se senti vinculat a la ciutat i tothom vegi que li ofereix oportunitats. Proposem la tarificació social, estipular els preus d'accés als diferents serveis i equipaments públics en funció de la renda, com l'accés a les escoles bressol, als equipaments cívics, a l'escola de música, a equipaments esportius i a tots aquells que depenen de l'Ajuntament. També proposem mesures en l'àmbit de la pobresa energètica, la garantia alimentària i ajudes per al lloguer de l'habitatge. Volem que l'accés a l'habitatge sigui un dret a l'abast de tothom. També proposem ajudes a la rehabilitació de pisos buits per aturar immediatament el creixement de taques buides amb zones deshabitades. També proposem ajudes als pisos buits que es destinin al lloguer social, nou habitatge públic i estudiar com gent gran que viu sola pot posar una habitació per a joves, estudiants, i dinamitzar la relació intergeneracional. A la vegada, volem ampliar la residència del Pare Vilaseca amb nous pisos ViuB i destinar l'edifici de l'hotel Ciutat d'Igualada a un equipament intergeneracional.

Quines propostes concretes defensa per reactivar l'ocupació?

No pot ser que la política econòmica d'un govern se centri en un titular que ha demostrat ser una promesa buida de contingut i incomplerta. És la que durant 8 anys l'alcalde Marc Castells ha repetit: que vindria una gran inversió industrial. Un titular que ha demostrat ser no-res. Per rigorositat i respecte a les persones sense feina o que tot i tenir feina no tenen oportunitat de tirar endavant, els anomenats treballadors pobres, volem fugir dels grans titulars. Presentem un pla per ajudar les empreses, autònoms i cooperatives per incentivar-los a contractar persones amb dificultats d'accedir al mercat laboral. Hi ha un 60% d'atur femení, un 52% de més gran de 45 anys i un 10% d'atur juvenil. Cal treballar sobre aquests tres col·lectius perquè tenen dificultats per trobar feina i puguin desenvolupar un projecte vital idoni. Si no ho resolem, sobretot el que afecta els més grans de 45 anys, amb edat pròxima a la jubilació, les pensions seran indignes i la roda de l'economia de la ciutat no podrà girar com hauria de fer-ho. Volem unir les borses de treball de l'Anoia.

Escola pública, privada o concertada?

Proposem una escola de qualitat i que garanteixi la qualitat a tots els nivells, i treballar en contra de la segregació escolar. També proposem la reobertura d'una escola bressol, a Cal Badia, molt a prop de l'escola Gabriel Castellà i de l'institut Badia i Margarit, perquè en un mateix punt a l'est de la ciutat hi hagi garantida una educació pública de 0 a als 18 anys, que ajudaria a revertir certes situacions del Gabriel Castellà, una de les escoles on cal actuar en la segregació. També una Oficina Municipal d'Escolarització que eviti la segregació, faci un repartiment equitatiu dels alumnes i treballi l'àmbit de les ràtios educatives per regular el nombre màxim d'alumnes per aula que impliqui una igualtat entre una escola pública i una de concertada.