«El Verdaguer ha de deixar de ser via de pas i ser una zona d'estada»

Segons explica ell mateix, «l'any 2015 Josep Maria Palau em va convèncer d'incloure'm a les llistes pel projecte i la gent que hi havia. Vaig entrar de número tres en la candidatura per a l'Ajuntament i, com que tenia càrrec públic gràcies a un partit i penso que els partits han de poder actuar sense tenir les mans lligades, em vaig fer militant, per aportar el meu granet de sorra. A mig mandat, ERC va considerar que era la persona més adequada per encapçalar les noves llistes a les eleccions municipals i a partir d'aquí hem construït equip, programa i hem generat l'única alternativa que té Igualada per al govern actual»

Quines són les noves propostes que han recollit a través dels sopars i les trobades dels col·lectius d'Igualada

En relació amb la gent gran, augmentar l'assistència domiciliària. Quant a barris, ja fa temps que sabem que cal més apoderament perquè, a través de la participació ciutadana, la mateixa gent pugui disposar d'una part del pressupost per decidir on han d'anar destinats aquests diners.

Quines són les dinàmiques locals que demanen que hi hagi més participació ciutadana?

Cada vegada més, la societat està més informada. Com més informada està, més ganes té de participar en les decisions d'àmbit públic. ERC creiem en els processos participatius, més enllà dels processos generalistes, en què acostuma a participar sempre la mateixa gent. La millor eina que tenim són els barris, perquè els mateixos ciutadans puguin decidir sobre el que més els afecta, l'estat en què estan els carrers, les places, les zones verdes o els arbres, entre d'altres.

Què és i per a què servirà una Taula de Dinamització Comercial que proposen crear a Igualada?

Creiem que crear-la és bàsic perquè el comerç està passant per dificultats lligades a la transformació global de com compren els ciutadans. I a Igualada, s'hi afegeix la problemàtica lligada al despoblament del centre històric; on viu poca gent li costa més, al comerç, sobreviure. Volem trobar mesures concretes per ajudar-lo. Tant al centre, on es concentra la major part del teixit comercial, com a la resta de barris.

De quina forma proposen dinamitzar el sector productiu de la ciutat?

Tradicionalment Igualada ha estat una ciutat industrial. Creiem que ha de continuar sent-ho, sense negar-se a altres sectors econòmics i també ha d'estar lligada a la indústria del segle XXI, a les noves tecnologies i a l'àmbit 4.0. Ens agrada molt parlar del trinomi Rec, Industria i Disseny, per tal de mantenir així la indústria que ja existeix, i donar-li el suport que convingui i, alhora, si volem encarar el futur i tenir una garantia de tirar endavant, poc o molt hem d'agafar-nos a nous sectors industrials i econòmics.

En l'àmbit urbanístic i de la mobilitat, per què cal modificar el passeig Verdaguer?

Igualada s'ha d'actualitzar i un dels eixos que cal transformar és el passeig Verdaguer, perquè, en el moment en què va ser pensat i executat, Igualada no tenia al vessant nord tanta ciutat com té actualment. El passeig Verdaguer s'ha transformat en una part central de la ciutat i ha de deixar de ser una via de pas per tal d'esdevenir una zona d'estada. Perquè això passi, ERC defensem que cal treure'n els cotxes, que actualment ocupen vuit carrils. El Verdaguer és un passeig que ha quedat colonitzat pels vehicles. Hem anat a una proposta de màxims perquè l'àmbit on ho proposem no només afecta el tram central del passeig, sinó que, per defecte, ho farà a la resta de la ciutat. És una zona que té sinergies amb el centre històric, per tant, amb el que proposem, el centre històric s'eixamplarà. Oferir aparcaments al límit del nucli urbà permet guanyar més zones per a vianants, com pot ser el carrer Òdena. També crearia sinergies amb la zona del Mercat de la Masuca, amb la zona del parc del Xipreret o amb el carrer Sant Josep.

No hi hauria cap altra cartera que es veuria afectada per aquesta inversió?

La proposta té el cost de prop d'un terç dels 27 milions que l'Ajuntament d'Igualada destina a les inversions durant un mandat. D'aquesta manera encara ens quedarien diners per continuar fent les obres que són necessàries per a Igualada i, a més a més, altres partides, com les despeses cor-rents o les de recursos socials, no es veurien alterades.

Per tot això plantegen fer un nou pla general d'ordenació urbana ara?

El POUM ja hauria d'haver estat fet fa molts anys. Ens afecta la vialitat, l'habitatge, el comerç, com situem els equipaments, com generem sòl públic. Són moltes les afectacions negatives de no haver-lo fet ja. ERC té la ferma convicció de tirar-lo endavant.

Considera que Igualada té suficients llars d'infants i centres educatius?

No. La ciutat necessita més llars d'infants, perquè, tot i no ser una etapa obligatòria, l'opció sigui universal. Amb les dades del cens a la mà i amb el desequilibri entre nombre de centres públics i concertats d'Igualada, un cas excepcional dins del país, Igualada no necessita un nou centre de primària però sí que cal transformar un centre concertat, equipat amb llar d'infants, en un centre públic, per tal d'augmentar el nombre de places públiques en les dues línies d'educació, amb un acord previ per a totes les parts i un projecte de ciutat al centre. A la vegada, proposem que l'escola Gabriel Castellà, amb el nou institut al costat, pugui acollir l'etapa de 0 a 3 anys de forma pública i, per tant, oferir un centre on es pugui estudiar dels 0 fins als 18 anys.

Pensen reduir la pressió fiscal als igualadins i igualadines?

Si en alguna cosa té vocació ERC és en el repartiment de la riquesa. Pagar els impostos és la millor forma per fer els repartiments dels recursos. De la nostra proposta no és tan important el fet d'abaixar la càrrega fiscal com la creació d'impostos i taxes progressives, on aquell que té més pagarà més i on aquell que té menys, pagarà menys. Globalment som la ciutat mitjana que paga més impostos, i per un valor republicà d'igualtat amb altres territoris, ens hi volem assemblar. És un pla a llarg termini per tal de rebaixar progressivament la pressió fins a assemblar-nos a altres ciutats semblants en mida i serveis. És injust que una família igualadina, que viu en una ciutat d'unes dimensions similars a Vic, Tortosa o Vilafranca, aquí pagui més impostos que allà.