22 de maig de 2019
22.05.2019
Regió7

«Cal perdre la por a governar entre dos, tres o quatre partits diferents»

Joan Torres (Berga en Comú) creu que és «molt just» manar amb sis regidors i considera que calen «consensos amplis»

21.05.2019 | 23:47
Torres, candidat a l'alcaldia de Berga

Biografia

  • Nascut a Almeria l'1 de maig de l'any 1965, Joan Torres Bedman i resideix a Berga des de ben petit. El 2015, quan va fer el salt a la política municipal recuperant el regidor d'ICV al consistori berguedà. El juliol d'aquell vany va agafar una excedència de l'hospital Sant Bernabé de Berga, on hi treballa d'infermer des de fa més de tres dècades i del qual n'havia estat president del comitè d'empresa. Actualment treballa al CAP de Sant Vicenç de Castellet. És diplomat en infermeria, i té el títol de grau superior en prevenció de riscos laborals i màster en farmàcia per a infermeria. Està separat. És el pare de la Carla, de 28 anys, infermera com ell. Té un altre fill, en Marc, de 16 anys. Milita a ICV des del juliol del 2014 i enguany concorre als comicis sota la marca Berga en Comú.

Després de quatre anys a l'oposició, Joan Torres referma la seva voluntat d'assolir l'alcaldia de Berga o, si més no, de ser decisiu a l'hora de fer govern. Amb la nova marca Berga en Comú espera, com a mínim, passar d'un a dos regidors.

El 2015 va presentar-se amb ICV a les eleccions i la formació va recuperar el regidor que no tenia des del 1983. Ara, amb Berga en Comú, espera millorar aquests resultats?

Esperem tenir un millor resultat. Evidentment, jo voldria ser alcalde de Berga, per això em presento, però sent realistes crec que el nostre equip aspira, com a mínim, a doblar el nombre de votants respecte del 2015 i obtenir entre 2 i 3 regidors. Aquesta seria la fita més assolible.

Per què creu que tindran més vots?

Sense voler ser pedant, crec que durant quatre anys hem fet una bona feina des de l'oposició, de manera seriosa i constructiva. Hem dit, sobre qualsevol tema que se'ns ha demanat, tot allò que ens semblava millor, hem presentat més d'una desena de mocions i set més de manera conjunta, hem estat molt curosos amb el tema de l'hospital tot i tenir visions diferents amb l'equip de govern de la CUP, i ens hem mostrat col·laboradors amb les qüestions que s'han anat plantejant, com per exemple, sent presents a la comissió de projectes estratègics.

Creu que Berga en Comú pot tenir la clau per a la governança?

Els resultats es preveuen ajustats i nosaltres caminem cap a un model de gestió diferent. Crec que un govern de sis regidors és molt just per a una ciutat com Berga i hem de treballar per arribar a consensos més amplis. Cal perdre la por a governar entre dos, tres o quatre partits diferents. Això seria més positiu per a Berga perquè representaríem més persones i seríem més transversals amb projectes que tindrien una durada de més d'un mandat. Si les urnes ens concedeixen el poder de ser decisius, ho administrarem amb el màxim rigor.

Amb quines propostes es presenten per obtenir més regidors?

Per exemple, quant a salut pública plantegem una eina que costa ben pocs diners com és redactar el pla de salut local a partir de la creació d'una taula amb entitats, veïns i representants polítics i dels equipaments sanitaris per veure quines necessitats hi ha en l'àmbit de la salut a Berga i treballar els objectius. Per altra banda, cal fer una aposta valenta per recuperar el pla de bar-ris amb les modificacions que calguin per revifar el barri vell, buscant els recursos necessaris perquè es plantegin actuacions importants.

Alguna d'aquestes propostes les ha treballat des de l'oposició aquests quatre anys?

Sí, li posaré dos exemples de salut pública. Vam ser els primers a entrar una moció sobre la problemàtica de la claveguera oberta de la Rasa dels Molins i vam insistir perquè se solucionés el tema, que encara està pendent de resoldre's. També vam entrar una moció per demanar la instal·lació de desfibril·ladors a la via pública per tenir una ciutat cardioprotegida. A hores d'ara, dels deu aparells que hi havia d'haver al carrer, només n'hi ha cinc, i la resta estan per instal·lar tot i les ajudes i la predisposició de diversos col·lectius a fer-ho possible.

«Hi ha molta població immigrant que ha arribat fa poc, i sense desmerèixer a ningú, la zebra que han vist és a la selva, no en un pas de zebra». Es penedeix d'haver dit aquesta frase en un ple municipal?

És la frase més desafortunada que he dit a la meva vida. Vaig demanar disculpes al seu moment i ho faré els cops que faci falta. Ara bé, em sap greu que aquesta frase, que és una frase, l'hagin fet servir tots els partits polítics per atacar-me. Jo sempre he intentat no fer servir frases desafortunades com a arma de de destrucció en contra dels altres. El que volia era reclamar més passos de vianants i amb més visibilitat al barri de Santa Eulàlia, i reconec que la neurona em va patinar molt.

Com valora els quatre anys de gestió del govern de la CUP?

Han estat pocs, els ha faltat valentia i el que més els ha faltat ha estat diàleg amb la resta de grups polítics. No hi ha hagut cap projecte que s'hagi treballat i consensuat amb la resta de partits i fins i tot dels veïns, tenint en compte que un dels seus eixos era el de la participació ciutadana. Un exemple clar és el traspàs de l'hospital cap a la nova empresa pública. Ha estat molt poc transparent i gens participatiu fins les darreres tres setmanes del procés.

El no diàleg passarà factura a Berga i als berguedans?

Pot ser, perquè com més actors es posin d'acord a tirar endavant un projecte important per a la ciutat, segur que més representatiu serà i més ampli. No pots dir que vols impulsar la participació ciutadana si no dones peu ni als partits ni a la ciutadania a dir-hi la seva. En la mateixa línia, la CUP no ha destinat ni un sol euro a fer participatius els pressupostos.

Creu que han fet alguna cosa bé?

Evidentment. Han reduït el deute, tot i que hagi estat a costa de no tenir personal i de deixar la ciutat mancada de manteniment. Una altra cosa que han fet bé és la reactivació de la Fira de Maig, i en l'àmbit cultural també han intentat donar un bon impuls a la programació.

Vostè havia estat president del comitè d'empresa de l'Hospital Comarcal Sant Bernabé. Com veu el traspàs de la gestió del centre hospitalari a la Generalitat?

És evident que en el què, és a dir, en el traspàs i la creació d'una empresa pública, ens hi hem posat tots d'acord, però pel camí el procés no ha estat gens transparent perquè no hi ha hagut un diàleg ni intercanvi amb les forces polítiques.

En la presentació de la seva candidatura, va dir que la seva aposta serà posar els barris i els berguedans al centre. Com?

Si fóssim decisius hi ha una bateria de mesures socials que intentarem implementar, com per exemple destinar ajudes per a habitatges socials per a nouvinguts o impulsar una tarifació social per a serveis municipals com l'escola de música o l'escola bressol

I per millorar els barris quines actuacions proposa?

Algunes de fàcils: connectar el barri del Parany amb el centre de la ciutat asfaltant el tros de la carretera que falta; o insistir en el soterrament de les línies de tensió del barri de Santa Eulàlia i procurar que els seus veïns puguin tenir més espai a l'antic centre cívic i dotar com a despatxos i locals per a associacions molts dels equipaments que actualment estan buits: el CAT, el telecentre... També cal prendre decisions importants amb altres espais com el del mercat municipal. Jo crec que no és viable mantenir-lo com a mercat, però potser serviria d'aparcament per reactivar el carrer Major.

Si governen o tenen la clau per fer-ho, quines accions seran prioritàries?

La nostra insistència seria a poder desenvolupar la bateria de mesures socials per a la millora del dia a dia dels veïns, amb les propostes que ja he comentat, i també dotar l'Ajuntament del personal necessari per treballar bé durant els propers quatre anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook