La primera dona alcaldessa de Berga i la primera a ser inhabilitada per desobediència vol repetir per completar la feina iniciada.

Vol tornar a ser alcaldessa. Per què?

No és un desig personal tornar a ser alcaldessa. Volem continuar transformant Berga de la mateixa manera que ho hem fet els darrers quatre anys.

Quins costos personals ha tingut governar?

En té, és clar. M'ha quedat associada una urticària crònica, ansietat, angoixa, pressió alta. Ho hem comentat amb altres alcaldes de Berga i els han passat, més o menys, les mateixes coses. Tens molta pressió associada a mil coses diferents.

Creu que n'ha tingut més, de pressió, per ser dona i jove?

Indiscutiblement hi ha una certa part de paternalisme cap a les dones sobretot si són joves, m'he trobat amb una càrrega de més a més.

Hi ha masclisme institucional? L'ha patit?

Oi tant, que hi ha masclisme institucional i no institucional de carrer.

Per exemple?

Que com a alcaldessa et diguin: «Tu, a mi, nena, no em tornes a convocar mai més a aquestes hores». Això és masclisme pur.

Creu que la gent sap què suposa dirigir un ajuntament d'una població que té 16.000 habitants?

En general, no. També és cert que soc molt accessible i que potser m'ha generat més feina del normal. El meu mòbil el té tothom.

Però li costa molt agafar-lo.

No dono l'abast. Personalment he fallat. Ser tan accessible no m'ha permès respondre multitud de qüestions. Et trobes que surts d'una reunió, mires el telèfon i tens 372 whatsapps de 27 converses diferents. Intento respondre però és impossible. A més, hi ha peticions que t'entren per Twitter, per Instagram, Facebook, correu electrònic d'alcaldia, el mòbil personal i el de l'alcaldia... Tens mil fonts d'entrada d'informació i de peticions cap a l'alcaldia.

Si continua governant, com ho gestionarà en el futur?

A través de la secretaria de l'alcaldia, bàsicament.

La proximitat i l'accessibilitat és un valor?

Sí, completament. És molt important perquè pots explicar de primera mà totes les coses, com s'estan desenvolupant i treballant. Tens la capacitat de respondre les peticions que et fa la gent.

Vostè ha esdevingut un símbol nacional arran de l'afer de l'estelada. Això ajudarà la CUP

Espero que no sigui per això que la CUP guanyi les eleccions, perquè si guanyem les eleccions per un par-rac és que tenim un problema greu com a país, eh.

Un parrac, com diu vostè, que li ha suposat una inhabilitació de mig any.

Cert. L'estelada em sembla molt bé i tot el que vulguis, però al cap i a la fi no ens aporta cap connotació de canvi o transformació en res. Ha significat plantar-se davant de l'estat però no ens aporta res que transformi la vida de les persones que és el que hem vingut a fer a l'Ajuntament de Berga, d'acord? I aquesta és la importància. La gent ha de votar la CUP però no per l'estelada.

Tothom sap qui és l'alcaldessa de Berga per la política de desobediència pel cas de l'estelada.

Potser hem donat molta importància a una cosa que bàsicament és una desobediència més com ho hauria d'haver fet a la pràctica la totalitat del país. És merament simbòlic.

Com pot influir en el resultats del 26-M la seva inhabilitació de mig any per desobediència?

No en tinc ni idea. Espero que no hi influeixi gens.

Berga està millor ara que el 2015, quan van entrar a governar?

Indiscutiblement.

Per què?

El treball que s'ha fet és d'estructurar, de muscular l'Ajuntament, una feina gens agraïda, silenciosa, que no es veu però que és bàsica perquè es puguin garantir els drets dels ciutadans.

Digui'm tres èxits de la gestió de govern de la CUP.

El traspàs de l'hospital comarcal a la Generalitat, la renovació de l'enllumenat públic de Berga, el nou sistema de gestió de residus del porta a porta, la posada en servei de l'institut Serra de Noet.

Què canviaria?

La manera d'explicar les coses. No hem sabut comunicar la feinada que estàvem fent, segurament aquest és un dels grans errors d'aquesta legislatura. Hi ha altres qüestions en què hem de fer autocrítica com l'estació d'autobusos.

Aquesta campanya han explicat com es van trobar l'Ajuntament fa quatre anys i què han fet per capgirar-ho. No n'han fet bandera, del llegat rebut.

No, sempre s'ha de mirar endavant, però hi ha un passat i explica moltes coses de com estem. Això no és una crítica a l'anterior govern ni molts menys, és una dosi de realitat de gairebé 40 anys d'ajuntament de Berga en democràcia. És important explicar el passat per saber com ens ho vam trobar nosaltres i què hem fet per redreçar-ho. Ara: és cert que quatre anys no són suficients.

Han arreglat dèficits històrics?

Sí, com fer el projecte per acabar el clavegueram de la part sud de la Rasa dels Molins i que les obres puguin començar aquesta tardor. L'únic equip de govern que ha aprovat un projecte per arreglar aquesta qüestió bàsica ha sigut la CUP, quan ens podríem haver dedicat a fer coses de cara a la galeria. El traspàs de l'hospital també és una qüestió central. D'altra banda, també, per exemple, la creació de les reunions de caps d'àrea perquè tot fos més coordinat.

La CUP diu que ha reduït un 40% el deute però l'oposició diu que no fer res surt molt car.

És completament fals. Podíem no haver reduït deute, però aleshores no hauríem pogut contractar personal a l'Ajuntament, no hauríem pogut fer un munt de coses. Per exemple: quan vam entrar nosaltres no vam poder ni obrir el servei del conservatori, s'havia inaugurat, tallat la cinteta, però sense l'homologació, ni reglament intern, ni res. El que sí que surt car de debò és no fer res. I rebaixar el 40% del deute ha suposat que només el 2018 haguem pogut fer 22 processos de selecció de personal. No ho hauríem pogut fer de cap manera si el deute no hagués baixat. Reduir el deute no és un objectiu final, és un mitjà per assolir fites.

La CUP ha descuidat la imatgeria de la Patum, de què els acusen?

No, en absolut, al contrari. Estem en campanya i ara tot el que ha passat a Berga en els últims 40 anys és culpa de la CUP. La regidoria de Patum demana un informe per fer una actuació planificada de les figures. És el primer mandat que es restauren els vestits nous dels gegants.

El seu eslògan de campanya és més i millor. Més i millor què?

Millor gestió, més inversions, coneixement, experiència. Quan entres a l'alcaldia trigues un parell d'anys a conèixer l'entrellat de l'Ajuntament. Ara tenim una experiència que pot fer caminar l'Ajuntament molt més de pressa que una incorporació nova.