«La mobilitat és un repte que mai no hem afrontat seriosament»

El rival a batre és el seu actual soci de govern que potser ho continua sent a partir del 26 de maig?

Això ho decidiran les manresanes i els manresans. El que és clar és que nosaltres hem treballat intensament aquests 3 anys i mig al govern. Hem fet molta feina i n'estem contents. De les regidories d'Esquerra i també del conjunt del govern en general. Vam afrontar aquest cicle electoral com un partit a dues voltes, on era molt important guanyar el primer partit, que van ser les generals. Ho vam fer amb uns resultats extraordinaris. Som conscients que les municipals és una altra dimensió, però ho afrontem amb ganes de guanyar.

Hi haurà pacte, però?

Si tenim la responsabilitat de formar govern amb majoria absoluta construirem ponts per arribar a grans consensos. Com que és difícil, intentarem pactar amb totes aquelles formacions que comparteixin amb nosaltres les polítiques socials, especialment, i les nacionals. Hem vingut aquí a ajudar la gent, a fer una ciutat més justa però també a construir una república.

El projecte del Museu era una de les estrelles del mandat. Les obres han estat un any encallades. Com pot ser això?

Es va adjudicar a una empresa tal com marca la Llei de Concursos Públics. Un dels requisits, que era acabar en un termini de temps, no és que s'incomplís, és que es pràcticament es va doblar i amb l'obra executada en un 50 %. Hi va haver un incompliment. Aquí ens hi jugàvem unes subvencions que afortunadament hem pogut salvar, i el que vam fer va ser renunciar a aquest contracte. Per sort no és habitual però a vegades pot passar. Però també vull posar en valor totes aquelles obres que s'han fet complint el termini, obres que afectaven molt més les persones com la Bonavista, que era crítica per a la mobilitat i que es va fer d'una manera extraordinària per part d'una empresa manresana. Déu nos en guard, que haguéssim tingut cap problema, perquè hauria sigut dramàtic.

Ha desenterrat el projecte de convertir el Guimerà en un carrer per a vianants...

Crec que és un projecte de ciutat. El Guimerà és un gran eix comercial històric que a més té el Passeig al costat que ja és una illa de vianants. El tenim en una situació que no està pensada per a les persones sinó per als cotxes. El debat del Guimerà, jo el recordo des del 98-99, que és quan s'hi va fer la primera reforma. Jo estava estudiant i vaig col·laborar amb el despatx del Joan Ribera, que és qui va tenir l'encàrrec de fer el projecte d'urbanització. Recordo que vam fer 3 projectes i al final només se'n va executar un tros. Aquesta ciutat, aquests projectes transformadors ens acaben espantant. Crec que és l'hora d'afrontar-ho amb decisió. Evidentment amb la participació del comerç, dels veïns, de la ciutadania. Estic segur que hi sortirem guanyant tots. A ningú li passaria pel cap que al Born hi tornessin a passar cotxes 35 anys després. Sobretot hem de treballar aquesta ròtula que és Sant Domènec, el punt de confluència del Guimerà i Passeig amb Centre Històric. La Muralla encara és massa una barrera.

Quin és el principal repte que creu que té Manresa

La mobilitat. És important perquè en pengen moltíssimes coses. La mobilitat és complicada i complexa, en aquesta ciutat, i crec que és un repte que mai no hem afrontat seriosament. Si tenim la responsabilitat de governar és una de les primeres coses que haurem de fer. No estem parlant si posem tres passos de vianants, unes bandes reductores o dos semàfors, sinó d'estructurar la ciutat. D'aquí se'n derivarà què hem de fer amb els cotxes, com hem millorar el transport públic... Sé que genera susceptibilitats i recels perquè probablement no hem ofert alternatives engrescadores per fer aquest canvi. Tenir una bona estratègia en mobilitat vol dir eixamplar voreres, més espai per a vianants, o pacificar la circulació, que suposa tenir una ciutat més saludable. És absolutament transversal.

Ara que ho diu. Què en faran, dels cotxes?

Ens hi juga a favor que el 2023 s'acaba la concessió de la zona blava i a la carretera de Vic n'hi ha moltíssimes places. També tenim una Bonavista que no està acabada. El proper mandat és l'hora de fer-ho. Hi ha projectes d'envergadura que s'allarguen massa en el temps. A la Bonavista encara hi ha cases que estan afectades i al seu lloc el que hem de fer és ampliar la plaça, guanyar espai per als vianants, però, ens pot oferir una oportunitat. És un punt on hi podria haver una bossa d'aparcament important en subsòl i alliberar cotxes de la superfície.

Un aparcament subterrani?

És una possibilitat que ens dona perquè tenim un espai que és pràcticament tot públic. En el moment que ho transformem ho estudiarem, juntament amb el pla de mobilitat, perquè s'ha de fer de forma paral·lela per veure si realment aquestes places són necessàries i és un lloc òptim per fer-ho. No hi ha gaire espais de prou dimensió que ens permetin fer aparcaments en subsòl a la ciutat. La Bonavista n'és un. També a l'Anònima, per donar servei al Centre Històric, on no hi ha places d'aparcament. Per tant, ho estudiarem.

La seva política a urbanisme hauria sigut diferent? Ha fet el que volia fer?

Jo estic content de l'urbanisme que hem fet, de la transformació de l'espai públic que hi ha hagut i sobretot dels grans consensos a què hem arribat. Per exemple, no sol passar que un POUM es redacti i s'aprovi en 5 anys i que tingui un consens de 22 de 25 regidors, amb 3 abstencions i cap vot en contra. Un consens fins i tot social.

Hi ha qui opina que és semblant a l'urbanisme del tripartit...

Discrepo. L'urbanisme ha de resoldre problemes, ha de servir per transformar la ciutat, fer-la més amable, més agradable per al passeig. Jo estic molt content d'haver fet un ascensor que no estava previst al Santa Llúcia amb la plaça Major, que cada dia utilitzen mil persones. Benvingut sigui aquest urbanisme.

També reclama els mèrits d'haver sanejat l'Ajuntament, un dels grans arguments de Junts per Manresa. I assumeix allò bo i dolent del tripartit?

Evidentment. Vam formar part d'un govern d'esquerres. Tots hem d'assumir les decisions que hem pres en un moment o altre. Si no ho vam encertar prou bé en un tema com la plaça de la Reforma, per exemple, no ho vam encertar prou bé tots els qui hi vam donar suport, i van ser pràcticament tots els grups municipals. Si va ser una mala decisió, és compartida. I si va ser una bona decisió, també. Sí que vull posar en valor que a vegades ens oblidem que ERC ha estat tres anys i mig al govern, que hem tingut la meitat de l'executiu i tots ens hem hagut d'estrènyer el cinturó per poder tenir uns bons números.