L'alcaldessa Ada Colau i el cap de llista d'ERC, Ernest Maragall, arriben empatats a l'esprint final de la cursa electoral. Conscients de la situació, tots dos han protagonitzat un cara a cara en l'últim dia de la campanya. De totes maneres, la fragmentació del vot farà necessaris els pactes postelectorals ja que els dos que aspiren a guanyar, segons les enquestes, obtindrien una forquilla d'entre 9 i 11 regidors, molt lluny dels 21 de la majoria absoluta. La lectura dels resultats del 26-M va més enllà de Barcelona i marcaran si el pròxim alcalde o alcaldessa de la ciutat serà independentista i s'alinea al projecte del Govern. Els possibles pactes electorals podrien condicionar l'estabilitat de l'executiu català entre JxCat i ERC amb unes eleccions al Parlament no molt lluny de l'horitzó.
La candidata a la reelecció com a alcaldessa, Ada Colau, s'obre a pactar amb els partits d'esquerres i cita principalment ERC i el PSC, tot i que el candidat dels socialistes Jaume Collboni ja ha deixat clar que ha perdut la confiança política en ella després del trencament de l'acord de govern d'aquesta legislatura. Colau parla d'un "govern progressista estable" sempre que ERC i PSC es comprometin a fer polítiques socials per evitar un govern en minoria de només 11 regidors com el dels últims temps. Tot i que l'escenari "ideal" per a Colau és fer acords estables amb ERC i PSC, no descarta governar en solitari. Així mateix, la líder dels comuns demana que els futurs pactes no se supeditin al procés sinó que es facin d'acord amb l'agenda de ciutat. Pel que fa a la CUP, celebra que la candidatura d'Anna Saliente obri la porta a entrar al govern municipal.
Per la seva banda, el cap de llista d'ERC Ernest Maragall alerta d'un pacte entre Colau i Collboni com a moneda de canvi pels acords entre Podem i PSOSE posteriors al 28-A. Maragall no descarta ser alcalde encara que no quedi en primera votació i cada cop veu més probable que hagi de governar en solitari. De fet, es presenta com l'únic alcalde independentista possible a Barcelona.
Collboni ha deixat clar que no facilitarà que Barcelona tingui un alcalde independentista i es presenta com l'única garantia per a un govern d'esquerres no supeditat al procés. No tanca la porta a una entesa amb el candidat de Barcelona pel Canvi-Cs, Manuel Valls, ni amb el candidat del PPC Josep Bou per un govern "pro Barcelona".
En la línia d'ERC, la CUP té por que s'utilitzi Barcelona com a moneda de canvi dels pactes a nivell estatal entre PSOE i comuns. Aquesta campanya, els cupaires s'han mostrat disposats a implicar-se en la governabilitat i condicionen els pactes a "avançar en el procés desobedient de l'1-O" i obren la porta a acords amb ERC i comuns. Els cupaires han avançat que una línia vermella per a futurs pactes de govern és la reducció del turisme a la ciutat.
Per la seva banda, la candidatura de JxCat, amb Joaquim Forn com a cap de llista i Elsa Artadi de número 2, prioritza governar amb Maragall perquè Barcelona lideri la reacció a una possible condemna per l'1-O i alerta del perill d'un pacte entre ERC i els comuns. "Volem un canvi, no un recanvi", és una de les frases més repetides per Artadi, que veuria un acord entre Colau i Maragall com un "recanvi". De fet, Maragall ha estat diana dels principals dards d'Artadi. Una coincidència és que JxCat, igual que ERC, es presenta com l'única opció perquè Barcelona tingui un alcalde o alcaldessa independentista. Els neoconvergents confien que Forn pugui entrar a l'Ajuntament el 15 de juny per agafar l'acta de regidor i, si guanya, la vara d'alcalde. Però si no se li permet, Artadi ja ha deixat clar que seria el relleu com a alcaldessa.
Valls reivindica la seva experiència política com a ex-primer ministre francès i diu a Collboni que no té més remei que pactar amb ell. El cap de llista de la candidatura que compta amb el suport de Cs assegura que no pactarà ni amb el "separatisme" de Maragall ni amb el "populisme" de Colau i ha centrat bona part de la seva campanya en presentar-se com a garantia davant la inseguretat que diu que hi ha a Barcelona. En la mateixa línia que ERC i la CUP, Valls tem que Collboni torni a fer alcaldessa Colau a canvi del suport de Podem al govern de Pedro Sánchez.
Per la seva banda, el candidat del PP per Barcelona, Josep Bou, aspira a no desaparèixer del consistori tenint en compte que hi ha enquestes que no li donen representació. Tant Bou com Valls i Collboni coincideixen en acusar Colau, Maragall, Artadi i Saliente de supeditar Barcelona al procés.
Campanya anòmala
La campanya electoral no ha estat només centrada en Barcelona. El cap de llista de JxCat, Joaquim Forn, en presó preventiva no ha pogut participar gairebé en la campanya ni en els debats. El pes l'ha portat la número 2, Elsa Artadi. Els discursos dels alcaldables per Barcelona han estat marcats per la situació post 28-A com, per exemple, la sessió constitutiva de les corts espanyoles, i també pel judici de l'1-O que ha continuat en marxa i la coincidència amb les eleccions europees. A nivell català, el debat de campanya també ha estat condicionat pel bloqueig dels independentistes a la designació de Miquel Iceta com a candidat i, per tant, que fos president del Senat.
