«Treballar per fer una ciutat millor ja és una prioritat en el meu dia a dia»

Renunciar a les sigles de la CUP, que coneix tothom, i apostar per Fem Manresa

Creiem que és una aposta valenta que suma i amplia el perfil habitual de votants de la CUP, que sí que és cert que en les darreres eleccions ha tendit a créixer a la ciutat, però que potser ja havia tocat una mica un sostre, i anar amb altres partits i projectes de ciutat amb què tenim molts punts en comú i compartim la major part de propostes per transformar la ciutat, ens va semblar una aposta valenta i important per poder fer un salt a l'Ajuntament. I, del tema de renunciar a les sigles, sí que és feina nostra explicar bé que la CUP és en bona part la bossa gran que hi ha darrere de Fem Manresa

Hi ha deu alcaldables amb només tres dones. D'altra banda, les llistes han de ser paritàries per llei i la fórmula cremallera és present en més d'una, en el cas de Manresa. Quina lectura en fa?

Nosaltres creiem que és imprescindible que la llista estigui formada per la realitat social de la ciutat i que les dones hi tinguin un pes important. Més enllà del sistema cremallera. Nosaltres, de fet, tenim més dones a la llista que no pas homes perquè hi ha dones igualment capaces o encara més de defensar les propostes i els projectes que tenim per transformar la ciutat. Que hi hagi més llistes amb el sistema cremallera... em sembla que, com a mínim, ho haurien de ser totes. I el fet que només tres dones siguin candidates a la llista, també diu que encara queda molt camí per córrer.

Què la va fer decidir a dir que sí a encapçalar la candidatura?

Soc una persona que m'estimo molt la ciutat. Soc molt manresana, en el sentit que la meva vida diària es desenvolupa a Manresa. Faig molta vida social i, per tant, que la ciutat funcioni, que la puguem repensar entre totes i que puguem treballar per fer una ciutat millor on viure ja és una prioritat en el meu dia a dia. Després que m'ho proposessin des de la permanent de la CUP, tot i saber que és un repte i un compromís important, i una responsabilitat molt gran, em vaig decidir a fer el pas perquè és una oportunitat per aportar a la ciutat, i per créixer com a persona, també.

La militància li ve de casa?

No, a casa no han estat mai militants polítics. Sí que participen activament en el teixit cultural de la ciutat. Els meus pares canten des de fa anys a la coral del Centre Excursionista. D'aquí em ve part del meu bagatge cultural. Sí que ho atribuiria a haver participat de petita i com a monitora en un mijac. Participar en un cau de l'oci i del lleure educatiu també et permet treballar una sèrie de valors i uns compromisos amb els nanos. I, en l'àmbit polític, ho lligaria molt amb quan vaig conèixer l'Ateneu Popular la Sèquia, on vaig entrar primer de tot per formar part dels bastoners i també després amb la cooperativa La Guixa, i em vaig començar a implicar més.

Com es definiria com a persona. Adjectius que puguin donar una idea a la gent de com és.

Soc molt observadora, m'agrada molt escoltar i soc empàtica. I decidida, no em fa por afrontar el que vingui.

Un lema que inclou en els seus correus electrònics és: «Si t'emociona pensar-ho, imagina't fer-ho» (Anònim). No és una mica idealista per dedicar-se a això?

Sí, potser sí. Com que començo ara, potser encara visc en un món ideal, però penso que és important no oblidar-ho perquè, en el fons, sí que a la política, en el dia a dia, es perden una mica de vista els objectius finals o la utopia que volem buscar, i penso que s'ha de tenir, hi ha de ser i és el motor per moure'ns.

Aposten pel porta a porta però li he de dir que a la meva vorera un contenidoret d'orgànica ja hi fa nosa. S'ho han pensat bé?

Defensem la recollida de residus porta a porta perquè creiem que és l'única manera de créixer en l'índex de reciclatge, que és una normativa de la UE que ens exigirà l'any vinent uns nivells als quals no estem. Creiem que és l'única manera i també per anar cap a un món una mica més sostenible i per fer un pas més contra el canvi climàtic, tot i que, evidentment, no és ni de bon tros la solució. Sí que sabem que és una aposta difícil d'explicar i que la ciutadania entengui, valori i pugui dur a terme, i perquè segur que tècnicament té unes dificultats, però ens han explicat que és un sistema que està funcionant en altres ciutats europees molt més grans, com Milà o Brussel·les, i que és possible. Cal fer un pla i estudiar bé de quina manera, quins terminis i quines fórmules són les més adequades per a la ciutat i en cadascun dels barris perquè tots són diferents. S'ha de valorar, però si l'aposta es fa en ferm i políticament es vol, és possible.

Si es perdés a Manresa, a quin raconet l'haurien de buscar?

Doncs, molt probablement entre la plaça Gispert i la plaça d'Europa, i al carrer de Sant Miquel també.

Defineixi com veu la ciutat.

Veig una ciutat grisa pel que fa a gestió i valoració per part dels ciutadans. Una ciutat amb moltes potencialitats, també, i una ciutat que hi ha vegades que s'oblida que és una capital de comarca.

I tal com li agradaria que fos.

A Fem Manresa ens agradaria que les manresanes parléssim amb orgull de la ciutat i que fóssim capaces de traslladar-ho quan parlem amb gent d'altres ciutats. Que creixés qualitativament en propostes transformadores i iniciatives valentes, ja sigui el porta a porta o altres serveis que no tenim, i que no exclogués ningú pel fet de ser diferent a la majoria, ja sigui per raons de classe, de gènere o de cultura.

Què en pensa, del Manresa 2022?

És un projecte pensant exclusivament en una data i un esdeveniment puntual que pretenem que ens aporti valor econòmic i valoració de la ciutat i que segurament no és la millor aposta per fer-ho. Nosaltres creiem que no hem d'anar a cop d'esdeveniment, sinó que el que hem de fer és aprofitar el que tenim. Privilegis com tot l'entorn de l'Anella Verda i el regadiu, que poden donar molta potencialiatat a la ciutat.

Una cosa bona que ha fet el govern de la ciutat i una de dolenta.

Començo per la dolenta. Tot i que ha doblat el lloguer social pel tema d'emergència habitacional, creiem que no ha sabut donar resposta ni treballar prou bé amb iniciatives de la ciutat com és el cas de la PAHC, que treballa per la defensa d'un habitatge digne.

I la bona?

Ciutat d'acollida. En la mesura possible, amb les restriccions que hi ha d'àmbit estatal, tenim un bon percentatge de persones acollides en situació de refugi o d'asil. I una altra cosa positiva és el pla d'igualtat.

Que a Manresa pugui sortir un regidor de Vox és...

Una mostra evident que el feixisme avança i que s'ha de fer alguna cosa per combatre'l directament.