25 de maig de 2019
25.05.2019
Regió7

TRIBUNA

24.05.2019 | 23:47

9 . Una transparència amb informació comprensible. Els alcaldes es trobaran amb una llei estatal (2013) i una llei catalana (2014) de transparència. Però els objectius d'aquestes normes no haurien de ser només una obligació, sinó que caldria aplicar-les amb convenciment. La transparència en contractació, concessions, subvencions i agenda pública facilita la concurrència, la competència i la fiscalització públiques. La transparència en les petites despeses com les de restaurants, mòbil, etc., propicia la moderació per part dels polítics. Pel que fa a les dades pressupostàries d'ingressos i despeses, la transparència pel bon govern, la participació i el control democràtic no és només abocar dades al Portal de Transparència. Cal que les dades es publiquin puntualment i regularment, que siguin comprensibles, i que informin d'allò que pot interessar als ciutadans i permetre que aquests (i la premsa local), a l'hora de votar o d'opinar, ho puguin fer amb coneixement del tema. Els pressupostos d'ingressos i despeses estan pensats per a ser gestionats, no per a ser compresos pels ciutadans. Per exemple, el pressupost d'ingressos inclou els préstecs. Aquesta partida per al ciutadà de carrer no és un ingrés, és un recurs manllevat que s'ha de tornar. D'altra banda, la classificació econòmica del pressupost de despesa és una cosa incomprensible. En canvi, caldria donar més protagonisme i difusió als costos de cada servei, relacionar-los amb els ingressos que s'obtenen dels seus usuaris, o no se n'obtenen, per deduir quin és el dèficit d'un servei que paguem entre tots amb els nostres impostos municipals. Caldria fugir de les grans xifres. Caldria parlar d'ingressos i despeses per habitant, caldria relacionar cada despesa amb l'IBI, l'impost que paguem tots, per poder dir: tal servei ens costa als ciutadans el 5% o el 20% de l'IBI que hem pagat. Això s'entén, una xifra en milions, no. I, finalment, caldria que els governs municipals ens donessin informació detallada i comprensible dels impostos que paguem. Per exemple, l'IBI és el principal impost municipal, i la informació que els ciutadans rebem d'aquest impost és molt pobra, especialment si un contribuent té domiciliat el rebut en un banc. Els bancs s'escuden en la normativa SEPA per donar una informació pràcticament nul·la en els rebuts. I accedir amb el rebut a la informació del web de l'Ajuntament o l'organisme de recaptació és cosa d'entesos. Cal que els ajuntaments ho facin més assequible!

10. Una gestió municipal jove de 40 anys. Hem gaudit de 40 anys de democràcia municipal, però cada dia hi ha nous temes i nous reptes, com el de l'habitatge públic sorgit en aquesta campanya electoral, i la «remunicipalització» de serveis plantejada els últims anys. Tots dos són temes de gestió molt complexa que caldrà tractar amb prudència. Hi ha dues regles d'or per actuar: aplicar el sentit comú; i administrar un ajuntament com si s'administrés una gran família. Però per aquests temes no n'hi ha prou. I, entre molts altres temes que els alcaldes es trobaran, hi ha el de vetllar per la gestió ètica dels polítics i dels funcionaris, tots ells servidors públics. Cal treballar més la promoció de la integritat, cal establir codis ètics per als polítics, els directius i els treballadors, i cal fer un seguiment i control de les conductes amb comissions ètiques permanents, integrades amb personal de la institució i personal extern independent. I cal que, ben aviat, s'aprovi la nova directiva europea i una llei catalana de protecció dels alertadors de conflictes d'interessos o comportaments corruptes dins de l'administració municipal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Més informació