Berga es desperta sense presses. Els dissabtes també. A dos quarts de deu del matí els paradistes del mercat del Passeig de la Indústria tot just munten els tendals. El passeig és buit, tan sols passen algunes iaies matineres amb el carretó ple. Parant l'orella escoltem algunes converses: el temps, les talles de les camises, la recepta per al dinar i el preu dels caragols. Set euros la bossa de quilo. A la plaça de Sant Pere l'ambient també és tranquil. A la carnisseria Gonfaus, l'equip de dependents atén una clienta solitària mentre el bar Patum no ha instal·lat les cadires de la ter-rassa i la barra del bar la Barana és neta en espera dels primers clients. Les portes de l'església són obertes esperant també els parroquians.
El xiulet dels falciots regna sobre el silenci de la plaça quan, nou minuts abans de l'hora conviguda, arriba el primer candidat: Daniel Fàbregas, de Decidim Berga. Viu la jornada amb el cansament de la campanya però, sobretot, «il·lusionat». A ell la plaça de Sant Pere li desperta sobretot «respecte», per l'Ajuntament. A les deu menys cinc arriba el candidat del PSC. Abel Garcia viu el dia en plena jornada laboral, la qual cosa «m'ajuda a desconnectar». A la tarda, si pot, anirà a córrer. Per a ell entrar a la plaça li transmet «tradició, olor de pólvora i respecte». Està inquiet perquè a les onze ha de ser a Mollet. Poc després arriben Juan José Olaya, de Ciudadanos, a qui la tornada a Berga li porta molts bons records dels quasi vint anys que va viure a la ciutat, i Joan Torres, d'En Comú Podem. Per a Torres, la jornada és de «tranquil·litat total després de la feinada». Es mira la plaça i afirma que per a ell és «vida i Patum». El candidat d'ERC, Ramon Camps, arriba quan la resta ja ha creat un petit cercle en què debaten sobre els dies de feina que arrosseguen. Camps també viu la jornada com «un respir per uns dies esgotadors, però que han valgut la pena». Per al candidat d'ERC, la plaça «és més Patum que Ajuntament, és on fem vida els berguedans... és el centre». Jordi Sabata, de Junts per Berga, arriba a les deu en punt amb la voluntat de viure un dia de cert relax. Entrar a la plaça un disabte al matí li transmet la festa de la Patum i la responsabilitat de la gestió a l'Ajuntament. Una barreja de sensacions. La candidata de la CUP, Montse Venturós, es fa esperar. Ja passen vuit minuts de les deu i les escales de l'església s'omplen de veïns que assisteixen a un funeral. A un quart truquem a Venturós, està venint. Ens demana cinc minuts. Venturós arriba corrent pel carrer de Castellar del Riu. Posant-se la camisa i amb les claus a la mà es col·loca entre els contrincants polítics. Ens diu a corre-cuita que viu la jornada «esgotada i amb ganes que s'acabi tot això». Per a ella la plaça «és casa».
A l'aparador de la Botiga de la Manela una inscripció a mà sembla encoratjar els candidats pels quatre anys que tenen davant: «Els problemes no s'acaben, però les solucions tampoc».
