No va haver cap lluita entre la CUP i Junts a CUPBerga. En el recompte quedava clar que no hi hauria cap frec a frec entre els dos partits principals, i la candidatura de Venturós es distanciava de la de Sabata, que no va aconseguir fer-li ombra. Els cupaires, a nivell català, mantenen el seu gran feu a la capital berguedana amb vuit regidors, dos més dels que tenien fins ara. Ni els líders de l'esquerra independentista s'ho esperaven. Junts per Berga es va haver conformar amb els sis escons que tenien fins ara.

La polarització s'ha imposat en les eleccions a la capital berguedana i, contràriament al que molts líders polítics vaticinaven, el mapa polític no queda gens fragmentat. Quatre partits tindran representació a l'Ajuntament, un menys dels que hi havia feina ara (els Comuns hi perden la seva cadira), la meitat dels que han entrat en la batalla electoral. L'eix esquerra-dreta es va imposar i els electors van entendre que havien d'escollir entre l'esquerra de Venturós i la dreta de Sabata, malgrat l'esforç per configurar una llista amb molta presència de ciutadans independents.

Decepció entre els militants d'ERC, que van tenir opció de maniobrar políticament davant aquesta batalla, i per tant l'electorat no l'ha vist com alternativa. La llista liderara pel republicà Ramon Camps s'ha de conformar amb dos regidors, un menys dels que tenia fins ara. Amb aquests resultats, ERC perd força a l'Ajuntament i, per tant, li serà més complicat influir en l'acció de govern, tot i que Camps deia ahir a la nit que faria una oposició més dura. Els republicans sabien ahir a la nit que toca un període de reflexió i veure com, en el futur, la lluita electoral a Berga no sigui només una batalla entre dos partits.

Declaracions de Montse Venturós

Declaracions de Montse Venturós

Qui podrien estar mitjanament satisfets, tot i tenir un resultats modestos, eren els socialistes. El PSC. N'ha obtingut 745 paperetes, quan fa quatre anys en va aconseguir 517. Tot i això, la presència del socialistes no té res a veure amb la que tenien, ja que amb Ramon Camps (pare de l'actual cap de llista d'ERC) van aconseguir ser primera força política el 2003, quan la batalla bipartida es disputava entre el PSC i CiU.

L'altre mèrit de la victòria de la CUP d'ahir és el d'haver aconseguit guanyar dues vegades seguides. D'ençà la recuperació de la democràcia només CiU ho havia aconseguit a Berga.

Fins a les vuit del vespre, l'hora en què es van començar a recomptar vots, només hi havia un dada, la de participació. A la jornada electoral d'ahir va votar el 67,29% del cens electoral, 13 punts per sobre que el 2015. En aquell moment no sabia qui havia beneficiat l'increment de votants, però durant l'escrutini es veia clarament que no anirien per a la llista de Junts per Catalunya, que com a conseqüència de polarització dels electors va aconseguir incrementar vots. En va obtenir 2.349, mentre que fa quatre anys en va tenir 2.190.

La meitat dels partits que concorrien a la batalla electoral no va obtenir representació a l'Ajuntament. Berga en Comú va perdre l'escó que tenia fins ara, i el flamant Decidim Berga (que aspirava a entrar al consistori) i Ciutadans, que es presentava per primer cop, es van quedar sense regidor. El PP tampoc tenia res a fer en la batalla electoral que va tenir lloc a Berga ahir i Josep Antoni López Noguera tampoc va aconseguir entrar a l'Ajuntament. Una dada a tenir en compte perquè el PP sempre havia aconseguit entrar al ple consistorial quan es presentava a la capital berguedana.

El mapa polític deixa entreveure que en la propera legislatura el debat pel futur de la ciutat estarà centrat per al CUP, que governarà amb més comoditat, i Junts per Berga, que podria endurir el discurs perquè hauran d'assumir una travessia pel desert. Els dos altres grups, ERC i PSC, intentaran influir, en la mesura del que puguin, en el debat polític.