En les eleccions municipals del 26-M, a casa nostra hi van haver 88 llistes electorals menys que el 2015 (sumant les de Bages, Moianès, Berguedà, Solsonès, Cerdanya, Alt Urgell i Anoia). Això suposa un descens del 16%, ja que ara fa quatre anys se n'hi van presentar en aquestes set demarcacions un total de 552. El descens pot ser degut a diversos factors, però n'hi ha un en aquesta àrea que és prou coincident i eloqüent. Es tracta de la pràctica desaparició de les anomenades llistes fantasma. I són fàcils de detectar. En municipis petits de la Cerdanya i el Solsonès llistes del PP i el PSC no van tenir cap vot. És a dir, ni els candidats es van votar a si mateixos.

La dada comparativa és prou concloent: ara fa quatre anys, el PP va estar present en un total de 96 municipis d'aquestes 7 demarcacions, i en els comicis de diumenge, va presentar llista en 20. 76 menys. Un descens del 74%. En aquestes llistes fantasmes, el candidat no està empadronat al municipi (per això ni tan sols té l'opció de votar-se) i serveixen només per fer augmentar el volum de llistes presentades. En molts casos, es tracta de localitats petites que funcionen amb llistes obertes, de manera que amb un sol candidat n'hi ha prou per presentar-se.

Al llarg de les darreres convocatòries municipals, socialistes i populars han estat els partits que més llistes «fantasma» han presentat a la demarcació, especialment a les comarques de la Cerdanya i el Solsonès, tot i que en aquesta ocasió el PP les ha reduït força. Els resultats, però, mostren que algunes d'aquestes llistes continuen existint.

Al Solsonès trobem dos exemples. A Castellar de la Ribera, el PSC va presentar al 26-M una llista amb un únic nom, el de Pilar Osete Marquet, i no va obtenir cap vot, el mateix que va passar amb la llista socialista de Guillermo García Mulet a Clariana.

A la Cerdanya, hi ha el cas de Das, on tant el PP com el PSC han obtingut zero vots. El candidat del PP era Ángel Eloy Barreiro, que segons exposa ell mateix a les xarxes socials viu a Puigcerdà i en altres ocasions s'havia presentat per altres pobles de la comarca (el 2011, per exemple, va anar a la llista de Llívia). Per als socialistes, la cap de llista era Francisca Ruiz Gil, que el 2015 anava a la candidatura del PSC a Sant Quirze del Vallès.

També a la Cerdanya, a Meranges, el PSC tampoc ha obtingut ni un sol vot malgrat haver presentat candidatura. En el seu cas, el candidat era Ramon Díaz-Cano Ruiz, fins ara responsable del Servei de Disciplina i Sancions de l'àrea d'Espais Públics i Mobilitat de l'Ajuntament de Badalona.

I encara en aquesta comarca pirinenca, a Riu de Cerdanya, Compromís per Riu de Cerdanya tenia un candidat, Sebastià Macias Flores, que ha tret zero vots.