16 de juny de 2019
16.06.2019

El ple de les estrenes: sense samarretes amb missatge i amb un alcalde-iogurt

El nus al coll de Josep Maria Sala, que deixa l'Ajuntament després de 28 anys de regidor, de ben segur que no va ser l'únic de la jornada

15.06.2019 | 23:29
Els regidors del consistori van ser fotografiats un per un per Genís Sáez. A la foto, immortalitzant Marc Aloy

Ahir, Josep Maria Sala, regidor a l'Ajuntament de Manresa durant 28 anys, tenia afonia, que, per als més romàntics, és la millor metàfora per dir que tenia un nus al coll. Dijous, encara va anar a treballar al seu despatx i, de 2/4 de 2 a 2/4 de 4, hi va voler desfilar el personal de la casa per acomiadar-se'n. Ho explicava satisfet quan encara faltaven ben bé 45 minuts per començar la sessió per constituir el nou consistori.

A aquella hora, també havien arribat Valentí Junyent i la seva esposa, que van salvar el pendent del carrer de Santa Llúcia fins a la plaça Major amb l'ascensor, al costat d'un usuari del Centre de Disminuïts Físics del Bages, a qui Junyent, al més pur estil d'alcalde veterà, va lloar les vambes que duia. Explicava que és la persona de la ciutat que té més controlades les voreres adaptades, atès que va amb cadira de rodes.

Sota el porxo del consistori, mentre feien temps per poder pujar al saló de sessions, hi havia els quatre regidors socialistes asseguts al mateix banc. Felip González havia passat el seu discurs als altres i ells, Mercè Cardona, Joaquim Garcia i Mariana Romero, el llegien amb molta atenció.

Quan faltaven vint minuts per a les 12, la gent que s'esperava a la porta va enfilar les escales o va anar a buscar l'ascensor. El saló, que tampoc no és que sigui gaire gran, va quedar ple de seguida. Mentrestant, a la sala de columnes, els regidors que hi anaven fent cap compartien converses a peu dret, no necessàriament amb la gent del seu partit, fins que Fina Espinalt, responsable de protocol, que definia aquell acte –que era el primer cop que vivia– com el més especial del mandat, els feia entrar al saló de sessions.

Entre el públic, l'exalcalde convergent Juli Sanclimens i l'exdiputat socialista Jordi Marsal. Al seu costat, el diputat de Ciutadans Antonio Espinosa. I, al seu voltant, exregidors com Sala, Jaume Arnau, Jordi Serracanta, Neus Comellas, Jordi Masdeu i Gemma Tomàs.

Durant el jurament dels regidors, contrast entre la llargària del que van triar ERC, JuntsxManresa i Fem Manresa i la brevetat –un «sí, ho prometo» o un «sí, ho juro»– del PSC i Cs. I, mentre al saló hi havia qui seguia la sessió dempeus o acumulat a la porta, al saló de columnes, els qui van triar l'opció de veure-ho per una pantalla, van poder seure a les reials i còmodes cadires de fusta amb respatller i seient de vellut. Poques cadires i moltíssima menys gent que quan es va constituir l'Ajuntament del 2015. Un gat vell comentava que el pacte ERC-JxM potser no ha satisfet tothom...

La medalla estrena regidora

Andrés Rojo (Cs) va dir que treballarien per una ciutat «para todos y todos»; Roser Alegre (Fem Manresa), per canviar-ne «la grisor», alhora que va expressar la seva «desconfiança en l'acord», amb la preceptiva i gens dissimulada cara de circumstàncies de Joan Calmet (JxM). González va parlar d'un «alcalde amb data de caducitat», com si fos un iogurt, i va destacar que aquell era l'Ajuntament més paritari de tots els temps. Tant, que, per primer cop, s'ha fet inscriure a les medalles del mandat corporatiu 2019-2023 «regidor» i «regidora», en lloc de posar-hi a totes «regidor».

En el discurs dels partits, Marc Aloy (ERC) també va parlar de primeres vegades. Com la que l'ha portat a compartir l'alcaldia, a «cedir» l'alcaldia. Potser per això, anava negre. Entre la resta de looks, va cridar l'atenció les zero samarretes amb missatge dels tres regidors de Fem Manresa; les samarretes sobreposades de Pol Huguet; la cabellera amb els cabells grisos i blancs a la vista de l'encara jove Mercè Tarragó, molt a la moda; i el groc a la solapa de molts, ja fos un llaç, un pin o una flor, com la de Claudina Relat.

A 2/4 de 2, amb la regidora Rosa Maria Ortega (JxM) dirigint la interpretació d' Els Segadors en la seva condició de professora de música i a instància del ja alcalde Junyent, es va acabar l'acte al saló i es va traslladar a la sala de columnes. Allà, fotografies a dojo, felicitacions de la família i Espinalt recollint les medalles per guardar-les. Sala s'ho mirava tot amb els ulls brillants i el nus a la gola. Aloy havia dit una frase durant el seu discurs per explicar el pacte amb JxM: «Enteneu-vos, formeu un govern i treballeu». Doncs, apa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook