Les alcaldies han estat masculines de manera predominant, i ho continuaran sent en aquest mandat, després de la constitució, dissabte, dels nous ajuntaments per als propers quatre anys, fruit dels resultats de les eleccions del 26 de maig passat i dels pactes que s'han lligat en les setmanes posteriors. A les comarques de casa nostra, la proporció d'alcaldesses tot just ha superat el 20% (és el 21,2%, exactament). Per tant, llegit a l'inrevés, en aquest pròxim mandat quatre de cada cinc persones que presidiran els consistoris de casa nostra seran homes.

En relació amb el mandat que dissabte va arribar al seu punt final, en el conjunt de les set comarques de l'àrea d'influència de Regió7 hi haurà un increment del 27% el nombre d'alcaldesses, però tot i això la proporció respecte del nombre d'alcaldes homes continua sent molt desigual. En concret, al llarg d'aquests darrers quatre anys, hi ha hagut 26 batllesses, mentre que en l'actual en seran 33. Al conjunt de Catalunya, entre el 2015 i el 2019, hi ha hagut 761 alcaldes per només 187 alcaldesses (el 19,7%).

L'Alt Urgell s'ha convertit en la gran excepció a la regla general i ho refermarà en aquest proper mandat. I és que en la legislatura passada, aquesta comarca pirinenca va tenir 7 alcaldesses d'un total de 19 ajuntaments (el 36,8%). Però és que en la legislatura que dissabte es va posar en marxa el nombre de batllesses no només ha augmentat, sinó que fins i tot arribarà a superar el d'alcaldes homes. En concret, n'hi ha 10 de 19 consistoris.

El cas més oposat és el de la comarca veïna de la Cerdanya, i en el que es va encetar dissabte n'hi té una d'un total de disset alcaldies (el 5,8%). Es tracta de la d'Urús, on ha agafat la vara Monstserrat Medalla. També al Moianès només hi ha una batllessa, que en aquest es manté de l'anterior mandat. Es tracta d'Anna Guixà, del petit municipi de Sant Quirze Safaja. En aquesta comarca, però, la proporció és superior al cas de la Cerdanya perquè només hi ha deu municipis (per tant, suposa el 10%).

En el cas del Bages, arrenca el mandat amb més alcaldesses de la seva història, amb un total de 6. Tanmanteix, parlem d'una xifra que se situa en la proporció abans esmentada per al conjunt de la demarcació, que és que n'hi ha una per cada cinc Ajuntaments de la comarca.

Cal subratllar que al Bages, si hi comptem fins i tot els cinc municipis que actualment formen part del Moianès, hi ha un total de 25 poblacions (de les 35 que van formar part històricament d'aquesta demarcació) que des del 1979 fins al mandat passat no han tingut mai una batllessa.

Des de dissabte la llista s'ha reduït a 22, ja que d'aquests 25 s'han de restar els casos de Balsareny (on ha debutat presidint el consistori Noèlia Ramírez, de Suma Balsareny), Sant Salvador de Guardiola (on un pacte a darrera hora va fer alcaldessa Georgina Mercadal, de Sumem) i Mura (que té la seva primera batllessa en la persona de Montserrat Playà, de Junts per Mura).

El Berguedà, ja que va acabar el mandat amb 9 batllesses comptant que, en la recta final, Maria Viso va assumir l'alcaldia de Bagà en substitució del seu pare. Això suposava que la proporció comarcal fos de gairebé un terç d'alcaldesses als ajuntaments. Ara, en seran 8.

Pel que fa al Solsonès, segueixen, com en el mandat passat, amb una única dona al capdavant dels ajuntaments, en concret el de Castellar de la Ribera, amb Maria Claustre Sunyer. Aquest municipi ja havia tingut una alcaldessa durant vuit anys (Maria Teresa Canal, del 2003 al 2011).

Venturós és l'excepció

En la línia de la desproporció que encara és prou palesa entre el nombre d'alcaldes i el d'alcadesses, una de les dades més rellevants es dona en les capitals de comarca. Es resumeix en què l'actual batllessa de Berga, Montse Venturós (BergaMontse VenturósCUPNo només del mandat que ara acaba de començar i del que acabem de deixar enrere, sinó de tota l'etapa d'ajuntaments democràtics. Des del 1979, ni Manresa, ni Moià, ni Puigcerdà, ni Solsona, ni Igualada, ni la Seu d'Urgell no han tingut mai una dona al capdavant dels seus respectius consistoris. Venturós, quan va accedir a l'alcaldia el 2015, es va convertir en la primera de Berga, però també del conjunt de capitals de les comarques de casa nostra. I, de moment, continua sent l'única.