Una de cada quatre alcaldies de le la Catalunya Central ha canviat de color polític aquest 2019, un cop superades les eleccions i el posterior període de pactes, que es va concretar en el ple de dissabte de constitució dels nous ajuntaments. Hi ha, per tant, un mapa relativament estable amb relació al que es va dibuixar ara fa quatre anys, ja que, llegit a l'inrevés, és igual de cert que en tres de cada quatre consistoris el color polític de l'alcalde o alcaldessa es manté. I una segona conclusió rellevant és que, a grans trets, els canvis, allà on n'hi ha, estan sobretot marcats per un transvasament entre Junts per Catalunya (que és el que més hi perd) i ERC (la formació que més hi guanya).

D'aquesta comparativa entre el mapa actual i el de fa quatre anys cal fer dues anotacions prèvies. La primera, que el color polític que apareix en cada municipi el 2015 correspon al partit que va obtenir l'alcaldia just després de la constitució dels ajuntaments d'aquell moment. Però cal tenir present que en alguns hi ha hagut canvis al llarg del mandat, ja fos acordats per pactes, o per trencaments o mocions de censura. La segona anotació és que Junts per Catalunya és comptabilitzat en el mapa del 2019 com l'equivalent de CiU el 2015.

La comarca on hi ha hagut més canvi de color en la possessió de la vara és l'Anoia, ja que això ha succeït en un terç dels consistoris (11 de 33). Entre els més significatius hi ha el cas de Montbui, on Jesús Miguel Juárez, d'Ara Montbui, amb el suport d'ERC, ha tallat 24 anys d'alcaldia del socialista Teo Romero.

Colors calcats al Moianès

Molt a prop hi ha també el Berguedà, on hi ha batlles i batllesses de diferent color que en l'inici de l'anterior mandat en 10 dels 31 municipis de la comarca, alguns de tan significatius com Bagà, on el socialista Joan Roma no es tornava a presentar després de 28 anys d'alcaldia, i aquesta ha passat a mans d'una formació independent; o Bagà, on ERC ha assolit per primer cop el màxim càrrec municipal.

A l'altre plat de la balança hi ha el Moianès, la comarca més estable de totes, amb diferència. I és que en aquesta demarcació no hi ha hagut ni un sol canvi entre el color de l'alcaldia el juny del 2015 i el juny del 2019. De fet, tret d'Enric Güell d'Oló (que ha governat fins dissabte passat, però que no es tornava a presentar a les eleccions), els 9 restants són els mateixos ara que els que van començar el mandat passat. Cal matisar, però, dos casos. A Monistrol de Calders, una moció de censura va fer que la CUP perdés l'alcaldia a mans de CiU i, més tard, d'ERC. I a Castellcir, per acord va passar d'ERC a CiU a mig mandat.

En el cas del Bages, les alcaldies oficialitzades dissabte han suposat un canvi de color polític a 9 dels 30 municipis (el 30%). Entre els més significatius, per dimensió, hi ha Sant Joan (passa de Convergència als independents d'Alternativa), Súria (de Convergència passa al PSC), Sant Vicenç i Sallent (de Convergència passa a ERC). En aquesta comarca, al llarg del mandat hi va haver canvis de color per acord de pacte o per trencaments o mocions a Artés, Castellnou i Balsareny. També cal tenir present que per al mandat que ara comença hi ha previstos canvis en virtut dels pactes a Manresa (d'aquí a un any passarà de Junts a Esquerra) i a Navàs (de la CUP a ERC).

ERC és qui més creix

Al conjunt de les set comarques, Esquerra és qui surt clarament més beneficiat del traspàs de vares, ja que entre les que perd i les que guanya en suma 17 més que fa quatre anys (ara té 64 alcaldies) i es converteix en la força dominant. Per contra, Junts, en comparació de la Convergència de fa quatre anys, té un balanç global de 16 batlles i batllesses menys, tot i que aguanta com a segon partit amb més alcaldies (58), a molta distància del tercer partit, el PSC. Els socialistes són els que en termes relatius cauen més, ja que queden a menys de la meitat de les que tenien (passen de 13 a 6). Entre les pèrdues més significatives hi ha els casos de Montbui (Anoia), Bagà i Borredà (Berguedà), i entre les que guanya, és rellevant la recuperació de Súria (Bages).

La CUP passa de 4 alcaldies a 6. Manté les que tenia excepte Capellades (Anoia), torna a tenir Monistrol de Calders (Moianès), i hi afegeix Olvan (Berguedà), Vallbona (Anoia) i Cava (Alt Urgell).

Darrere de Junts i al davant del PSC, però, qui suma més alcaldies són diferents llistes independents. Un total de dinou, cinc més que el 2015.

Domini del PSC en grans ciutats

Del conjunt de municipis de Catalunya, destaca que el PSC governarà 14 de les 25 ciutats més poblades, mentre que ERC tindrà cinc alcaldies, els comuns en tindran dues, Junts per Catalunya només dues, i Tot per Terrassa una. Casos als quals cal afegir la singularitat de Manresa, amb l'alternança d'un any per a JxCat i tres per a ERC.

Els socialistes governaran a la segona, tercera i cinquena ciutats més poblades de Catalunya (l'Hospitalet, Badalona i Sabadell), però ERC ho farà a dues capitals de província, Lleida i Tarragona, on posen d'aquesta forma fi a 40 i 12 anys de governs del PSC, respectivament. En total, Esquerra ha aconseguit aquest 2019 359 alcaldies, 100 més que el 2015. Pel que fa als comuns, els corresponen dues alcaldies, però una d'elles és Barcelona, mentre que l'altra és el seu tradicional feu del Prat de Llobregat.

En el cas de Junts per Catalunya, és el partit que governa en més municipis de Catalunya, tot i que la desfeta de les eleccions del 26 de maig ha provocat que la seva hegemonia estigui fonamentada en els municipis petits. Les ciutats amb més habitants en les quals ostentarà l'alcaldia seran Reus (la desena) i Girona (l'onzena).