Eleccions Municipals a Calaf: Una garantia, aixetes amb aigua potable

Avui, els veïns de Calaf es poden amorrar a l’aixeta de casa seva i veure aigua de la xarxa pública. Tan simple. I aquesta acció que sembla tan normal és la que no podien fer fins uns mesos per manca de garantia sanitària, perquè l’activitat ramadera i agrícola els contamina les aigües del subsòl. Racionalment potser estaria millor pensar en deixar d’abocar purins i fems als camps, però en aquest país tendim a resoldre el problema invertint: Calaf disposa des d’aquesta primavera d’un sistema de purificació de l’aigua del seu subsol, un depuradora per reduir la presència de nitrats a l’aigua amb un sistema biològic. I, a més a més, té un sistema de seguretat doble perquè també li ha arribat l’aigua d’ATLL, el que coneixem com a aigua de la Llosa del Cavall.

Jordi Badia, que ha estat alcalde de Calaf en els darrers vuit anys, haurà deixat resolt un problema històric. Ha estat una de les aportacions més significatives que ha tancat en els últims mesos de mandat. Badia ha decidit que amb dos mandats n’ha tingut prou i torna al seu ofici, periodista, i les seves classes de professor. I la bicicleta, sobretot aquest sortir a fer carretera que l’estiu passat el va portar fins al Cap Nord, amb un repte solidari, recollint diners perquè Manresa tingui un centre exclusiu per a l’atenció de malalts neurològics, com poden ser el que han patit un ictus. Ell en va ser víctima poc abans de ser alcalde, però és un dels casos en què aquesta severa lesió vascular pràcticament no ha deixat rastre.

I Badia, alcalde d’una població de l’Anoia, s’ha relacionat amb un hospital del Bages, a Manresa. I no és estrany per als calafins. De fet, en aquest darrer mandat, Calaf (i la resta de municipis de l’Alta Segarra) han viscut el trencament de la comarca de l’Anoia: mentre Igualada, els municipis de la Conca d’Òdena i els de la part més propera al Baix Llobregat s’han decantat per la vegueria del Penedès, els de l’Alta Segarra ho han fet per la de la Catalunya central. I la solució donada... Bé, ha estat un nyap adminitratiu. Ha estat la no solució. Calaf està adscrita a una demarcació i té serveis que depenen de l’una i altres de la veïna.

En el tema territorial, Calaf ha vist com el govern català, tot i ser del mateix color polític, no tenia en compta la reclamació històrica. Ens els darrers mesos, la Generalitat ha resolt per via exprés problemes com els de Torà i Biosca, municipis de la Segarra que han passat a la comarca del Solsonès, o el més semblant, la creació de la comarca del Lluçanès. Badia ha fet gestions veient que el Lluçanès desencallava, però l’han posat a la via dels trens que esperen.

La població de Calaf ha iniciat en els darrers anys projectes turístics, com el de les botigues històriques de la plaça Gran, totes tancades pel que fa a l’activitat comercial, però moltes reobertes per poder-se mostrar com havien estat. Una curiositat que pot donar vida. També s’ha impulsat, en un projecte privat i públic, l’adequació de sales a cal Matrícules, entre d’altres, la de la practicanta que hi va exercir durant bona part del segle XX. I entre els projectes embastats hi ha el de convertir l’espai de l’antiga casa de la Guàrdia Civil en biblioteca. Amb projecte fet i pressupost encara, és qüestió, pràcticament d’iniciar les obres.

Badia i el seu grup republicà va aconseguir una majoria absoluta fa quatre anys. Ara, les forces que es presenten són les mateixes: un grup de Junts sota el paraigua d’ERC, un altre grup que també es diu Junts, però són hereus del llegat de Convergència, i un partit, fins ara independent, que es presenta sota el paraigües socialista.