El desencís i una campanya confusa, claus per a l’abstenció a Manresa

Desencís amb la política local i nacional i incapacitat de les candidatures per transmetre d’una forma creïble el seu projecte de ciutat són els motius més recurrents que una vintena de veus del teixit social i cultural de la ciutat consultades esgrimeixen per explicar la gran abstenció que hi va haver a Manresa en les eleccions municipals del 28 de març.

Menys de la meitat del cens, el 48%, va sortir de casa per anar a votar diumenge passat. L’abstenció a Manresa va superar la de les capitals de comarca de la Catalunya cetral, la dels municipis de l’entorn i la mitjana catalana i espanyola.

Per què a Manresa hi va votar menys gent que a la major part de Catalunya? Regió7 ha preguntat a veïns, empresaris, entitats i associacions de la ciutat per què creuen que es va donar aquesta situació.

Una campanya poc atractiva

Alguns dels enquestats apunten al desenvolupament de la campanya electoral i a com la van encarar els partits. «La campanya tampoc ha estat molt fratricida, però aquest discurs que el govern defensa tot el que ha fet i en fa bandera i l’oposició ho critica tot per sistema, crec que és poc atractiu», apunta Antoni Daura, president de la UBIC de Manresa, que també considera que el fet que la gent esperés resultats semblants també ha pogut influir en la baixada de participació.

També ho ha relacionat amb la campanya Antoni Erro, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa. «Hi ha hagut una campanya una mica més agra» que en comicis anteriors, assegura, que creu que això s’ha pogut traslladar als votants en forma de desencantament.

A més, també apunta que els manresans també veuen el seu municipi i, per tant, els seus polítics, d’un color predominantment gris. «Crec que no hi havia una opció política que convencés molta gent perquè faltava que els partits tinguessin un programa propi o que l’haguessin explicat millor. Les opcions polítiques no van transmetre bé el seu projecte de ciutat», apunta la presidenta de la Cambra de Comerç, Sílvia Gratacós.

Sor Lucía també ha estat crítica amb la campanya i amb les formacions polítiques. «A Manresa ha passat factura la superficialitat de la campanya que han fet els partits», apunta la monja, que ho exemplifica amb el fet que Junts critiqués aspectes de gestió del govern del qual ells mateixos formaven part.

«El vot dels partits que aspiren a la independència ha baixat més a Manresa potser pel desgast que implica governar i l’agressivitat del candidat de Junts amb ERC, quan el mateix candidat i el mateix partit era corresponsable d’aquesta gestió», ha indicat també Jaume Torras, representant de Meandre. Per la seva banda, Francesc Comas, president del Centre d’Estudis del Bages, considera que la campanya «va quedar molt centrada en uns debats que tampoc van agafar tots els aspectes» que poden interessar la ciutadania.

Poca proximitat dels polítics

La poca proximitat dels representants polítics també és un dels aspectes que s’han apuntat com una de les causes de l’abstenció. «La gent de la ciutat no creu en els polítics que tenim», afirma Marina Hosta, presidenta de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família. Hosta creu que no escolten la ciutadania i que no responen les seves necessitats reals. També apunta en la mateixa direcció Carme Carrió, presidenta de l’Associació de Veïns de les Escodines. «La gent no vol macroprojectes a 5 o 10 anys vista, sinó projectes reals que resolguin els seus problemes, i les Escodines en som un exemple», afirma Carrió, que destaca que «la baixa participació demostra que la gent vol un canvi».

«Els ciutadans sovint no se senten escoltats, i fins i tot hi ha vegades que se senten ignorats i menyspreats. Jo podria posar uns quants exemples d’aquesta prepotència política a Manresa, exposa Víctor Feliu, de la Plataforma per la Defensa de les Pensions Públiques i els Drets de la Gent Gran de Manresa. Feliu considera que l’abstenció no reflecteix un sentiment d’apatia de la gent, sinó que és una manera de criticar el funcionament del govern municipal.

Desencís amb la política nacional

La participació va baixar especialment a Manresa, però va anar de baixa de forma general arreu de Catalunya. Les persones consultades per aquest diari creuen que els ciutadans de Manresa també estaven desencantats amb la gestió política del país i, sobretot, amb la dels partits independentistes.

«En veure que no hi ha un rumb polític ben clar, ben definit i que hi ha una divisió entre posicions polítiques que, en principi, la gent no esperava, fa que es generi una sensació de desengany», apunta el president de PIMEC a la Catalunya central, Esteve Pintó. En la mateixa línia l’escriptor Manuel Quinto parla també de «desengany general» perquè «molts dels partits o de les forces polítiques que hi havia s’han començat a desmembrar, han sorgit moltes tendències polítiques i això ha fet que la gent es desorientés».

El també escriptor Llorenç Capdevila ho relaciona directament amb «el desencant que hi ha dins del món sobiranista».

«La gent està desencantada i desmotivada. Es pot sentir defraudada», apunta també Imma Torrecillas, presidenta de l’Agrupació Cultural del Bages, pel que fa a la gestió política i a la resposta de la ciutadania.

Toni Erro, que abans apuntava a la campanya, també relacionava l’abstenció amb el sentiment dels independentistes. «Hi ha un desencant en el sector independentista que ha generat una desafecció important. Això s’ha traslladat a Manresa i aquí s’hi suma el fet que hi ha una part de la ciutadania, entre els quals m’incloc, que sembla que a vegades governi qui governi, a la població se’ns escolta poc», afirma.

A peu de carrer, els veïns de Manresa consultats ahir per aquest diari coincidien que la baixada de participació a Manresa es va donar pel mateix motiu que a la resta del país, pel desencís amb els representants polítics. Posant el focus en l’àmbit local, alguns apuntaven també al desenvolupament de la campanya, ja sigui per voler córrer molt o per no explicar-se suficient, i coincidien que era una forma de crítica o càstig a la política actual.

Subscriu-te per seguir llegint