Sostenibilitat, una paraula que en el món de la construcció fa temps que s’escolta. Precisament, el compromís tècnic vers el medi ambient ha fet que tots els agents implicats, arquitectes, aparelladors i enginyers, s’hagin format en aquest sentit a partir de cursos i màsters, als seus propis col.legis o bé en universitats i altres espais docents.

Aquest conjunt de tècnics s’ha adaptat amb nota als canvis constructius en pro de la sostenibilitat, ja siguin normatius, de tipologia de materials, i de disseny, d’una forma generalitzada i com un canvi més. Per altra banda, l’Administració, i sobretot la local, encara té mancances a l’hora d’impulsar aquesta sinergia.

És veritat que la gran majoria d’ajuntaments estan conscienciats respecte a la reducció dels seus consums energètics, estan substituint vehicles de gasoil per vehicles elèctrics o híbrids, estan instal·lant plaques fotovoltaiques als seus edificis, tenen carregadors de cotxes elèctrics a la via pública gratuïts, en resum, les polítiques mediambientals són habituals. Tot i això, hi ha una branca que caldria explotar, la dels impostos. Només una petita part dels ajuntaments del nostre país ha implantat una demanda social cada vegada més important, i és la de bonificar parcialment el conjunt dels veïns i empreses quan aquests vulguin impulsar instal·lacions sostenibles i, anant més enllà, vulguin construir habitatges eficients energèticament.

Per tant, des de la Intercol·legial Tècnica, demanem als representants polítics de cada consistori que estudiïn i impulsin aquestes bonificacions en els seus impostos, com per exemple en l’ICIO, i afavoreixin que promotors i empresaris respectuosos a nivell mediambiental participin a fer que els nostres municipis siguin nets, verds i, per què no dir-ho, sostenibles econòmicament.

Estem segurs que aquest procés de transformació en poc temps serà una realitat amb l’ajut de tots plegats.