Impuls a l'energia solar fotovoltaica

Aquesta subvenció ha donat un impuls important a aquest tipus d’instal·lacions. Segons Maria Assumpta Farran, directora de l’ICAEN, es preveu que la subvenció per al període 2018-2020 per desenvolupar el programa de sostres solars amb emmagatzematge sigui de 5 milions d’euros. És clar que per aprofitar-la al màxim ens calen les bateries, ja que el dimensionat de la instal·lació per al gener serà el mateix que per al juliol i en canvi la producció òbviament serà molt diferent, i avui les famílies passem moltes hores fora de casa, i concentrem el consum en una franja molt concreta.

L’energia solar fotovoltaica és la tercera en quantitat productiva dins les energies sostenibles o netes, darrere la hidràulica i l’eòlica, però a distància de les dues primeres. Per tant el camí a recórrer i el seu futur es presenta com una bona oportunitat de negoci.

L’efecte fotovoltaic va ser descobert pel francès Alexandre Edmond Bequerel el 1838 quan només tenia 19 anys. Bequerel estava experimentant amb una pila electrolítica amb elèctrodes de platí quan va comprovar que el corrent pujava en un dels elèctrodes quan s’exposava al sol. El pas següent es va donar el 1873 quan l’enginyer elèctric anglès Willoughby Smith va descobrir l’efecte fotovoltaic en sòlids. En aquest cas, sobre el seleni. Pocs anys més tard, el 1877, l’anglès William Grylls Adams, professor de Filosofia Natural a la King College de Londres, va crear la primera cel·la fotovoltaica de seleni.

Encara que en tots aquests descobriments la quantitat d’electricitat que s’obtenia era molt reduïda i quedava descartada qualsevol aplicació pràctica, es demostrava la possibilitat de transformar la llum solar en electricitat per mitjà d’elements sòlids sense parts mòbils. Van continuar els assajos, i d’aquesta manera començava la carrera de les plaques fotovoltaiques com a proveïdores d’energia, carrera que encara avui en dia segueix oberta, malgrat que ja treballem amb rendiments i eficiències molt alts en la conversió de llum en electricitat i materials molt fiables i duradors.

A banda de les cel·les solars fotovoltaiques, una instal·lació domèstica bàsica estarà composta per: les bateries, ja esmentades, avui de ió-liti, bàsiques per a un aprofitament complet de l’energia produïda en les instal·lacions aïllades de la xarxa, val a dir que algunes de les bateries d’última generació d’ió-liti ja són intel·ligents i saben quan i com carregar-se i descarregar-se per tal d’allargar el màxim la seva vida útil i donar el millor servei al propietari; el regulador de càrrega, que fa de nexe d’unió entre els panells de cel·les i els elements de consum de la instal·lació, al mateix temps que protegeix les bateries i garanteix una tensió contínua a la instal·lació i fixa el valor de la tensió nominal de treball. És el cervell de la instal·lació, i també serà el que ens donarà les dades de funcionament per poder fer un seguiment de rendiments. I finalment, l’inversor, que converteix el corrent continu procedent de les plaques en altern per al consum. Tot amb els corresponents i adequats suports, cablejats de connexió i proteccions.

Actualment el Reial Decret 900/2015 de 9 d’octubre, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de les modalitats de subministrament d’energia elèctrica amb autoconsum i de producció amb autoconsum, és el que reglamenta aquest tipus d’instal·lacions. Per tant, està completament reglat normativament i és totalment viable tècnicament i econòmicament fer instal·lacions per a autoconsum energètic.

D’altra banda, a Catalunya tenim aprovat un pacte per la transició energètica, que demana un 100% d’energia renovable el 2050. També hi ha aprovada la Llei del canvi climàtic, que entre altres coses diu que el 2027 ja no hi haurà nuclears. Recordem que actualment més del 50% de l’energia que consumim té aquesta provinença.

Per tant, la transició energètica sembla inevitable i no ens queda cap més camí que aprofitar el sol. I ens calen fets i no paraules, ja que per exemple a Austràlia el 92% de les teulades tenen plaques solars, i al nostre país quantes en tenen? Fins ara a tots ens ha frenat el fet que es tractava d’una inversió poc rendible i gens a curt termini, i... aquí es quedava la cosa. Ara la subvenció i l’avenç tecnològic, amb les garanties actuals de vida dels diferents elements que les componen, fan que una d’aquestes instal·lacions pugui ser rendible al cap de 6, 7 o 8 anys, com a màxim. A banda, cal pensar en les reduccions de CO2 que comporten, i que no es computen en euros.

També caldria que el plantejament per fer aquestes instal·lacions no es basés exclusivament en la rendibilitat, o és que calculem quina rendibilitat tindrà el nostre smartphone, la nostra bicicleta o el nostre cotxe quan anem a comprar-los? Pensem en ser el màxim d’autònoms possible a l’hora de consumir energia i tornem a pensar en el respecte al medi ambient i en el que deixem als nostres néts. I ja finalment, no perdem de vista l’objectiu final, que hauria de ser: «del Sol a la roda!», ja pensant també en un parc de cotxes elèctrics massiu.

Qualsevol assessorament i la legalització d’aquests tipus d’instal·lacions anirà a càrrec dels professionals Arquitectes, Aparelladors, Enginyers Industrials i/o Graduats en Enginyeria o Enginyers Tècnics Industrials. Ens caldrà la sol·licitud dels permís d’obra corresponent a l’Ajuntament del municipi on es faci la instal·lació, la comunicació a la companyia de la interconnexió a la xarxa elèctrica, i els permisos d’alta a la Generalitat de Catalunya, i sol·licitar el RITSIC (Registre d'Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya) corresponent.