El proper dia 9 de novembre es compleixen 20 anys de la caiguda del Mur de Berlín, que va ser símbol de la divisió d'Alemanya i per extensió d'Europa.

La nit del 12 al 13 agost de 1961 Berlín va quedar dividida en dos per ordre de les autoritats de la República Democràtica d'Alemanya (RDA), una tanca de filferros partia físicament a la ciutat.

El mur, considerat "de la vergonya" a Occident i "muralla de protecció antifeixista" per l'est, va romandre en peu 28 anysva romandre en peu 28 anys, dos mesos i 27 dies.

En la seva construcció, decidida en la reunió del Pacte de Varsòvia (Moscou, juny de 1961), per iniciativa de l'URSS, van ser mobilitzats uns 40.000 soldats i policies de la RDA.

Una mica més de 155 quilòmetres van partir Berlín i van envoltar la part occidental, convertint-la en una "illa".

El seu origen cal buscar-lo en la divisió d'Alemanya, decidida per les potències vencedores (EUA, URSS, Regne Unit i França) en la Segona Guerra Mundial, que va acabar en la creació de dos països el 1949, la República Federal d'Alemanya (RFA) i la RDA.

Berlín va ser el símbol de la fractura d'Europa en dos blocs per la "Guerra Freda", mantinguda pels EUA, els seus aliats occidentals i la URSS i els països de la seva òrbita a l'est d'Àustria.

Tot i això, per a molts va ser un fracàs. Segons la Fiscalia de Berlín, almenys 276 persones van morir i més de 3.000 van ser empresonats, en l'intent de fugir del comunisme.

La primera víctima va ser Günter Litfin (24 anys) que va morir el 24 d'agost de 1961 i la darrera va ser Chris Gueffroy (20 anys), a la que van disparar el 5 de febrer de 1989.

Va caure "immediatament"

La nit del 9 al 10 novembre 1989 els berlinesos van sorprendre al món amb l´enderrocament del Murenderrocament del Mu, després de diversos mesos de protestes i emparats per la" perestroika "(reestructuració) del líder soviètic, Mikhaïl Gorbatxov.

El 18 d'octubre el president de la RDA, Erich Honecker, de la "vella guàrdia", va ser substituït pel reformista Egon Krenz, que va proposar aprovar el visat de sortida ". I la tarda del dia 9, el portaveu del politburó, Günther Schabovski, va anunciar l'emissió immediata de visats.

Pocs minuts després, un periodista d'Associated Press afirmava que Alemanya Oriental obria les seves fronteres.

Formalment, el Mur va caure a les deu de la nit, quan es va obrir el primer pas fronterer a Bornholmerstrasse.

Tot i això, el succés va agafar desprevinguts als polítics. El canceller de la RFA, Helmut Kohl, estava de visita oficial a Varsòvia i no va arribar a Berlín fins a 24 hores després.

A partir de llavors el debat es va centrar en la reunificació. El crit de "Som el poble", amb el que els berlinesos es manifestaven a favor de l'obertura a la tardor de 1989, va passar a "Som un poble".

El primer dia de juliol de 1990 es va dur a terme la unió econòmica, monetària i social i el 3 d'octubre, va entrar en vigor el Tractat d'Unificació de la RFA i la RDA. Les primeres eleccions es van celebrar el 2 de desembre d'aquell mateix any.

Amb la reunificació, Berlín va recuperar la capitalitat, aprovada pel Parlament Federal el juny de 1991, i l'agost de 1999 el Govern es va instal•lar oficialment allà.

Segons va afirmar el canceller Kohl en el desè aniversari de la caiguda, el procés no hagués estat possible sense el suport dels EUA i l'URSS. Va ser fonamental el paper de Gorbatxov i del llavors president nord-americà, George Bush.

Kohl, artífex de la reunificació, va ser substituït pel socialdemòcrata Gerhard Schroeder (1998-2005), l'encarregat de traslladar el govern a Berlín i anys després, els democristians van tornar a la cancelleria amb una dona, Angela Merkel (2005-actualitat), procedent de l'Est.

Alemanya trasllada la seva imatge a través de un Berlín renovat, amb una gran activitat, que aspira a convertir-se en la capital europea de referència. Segons el seu alcalde, Klaus Wowereit, aspiren també a ser punt de trobada entre l'Est i l'Oest en el sentit europeu.

El primer que crida l'atenció de Berlín és la renovació arquitectònica, com la cúpula de vidre del Reichstag (Parlament), obra de l'arquitecte Norman Foster.

Un altre lloc emblemàtic, és la Postdamer Platz, a Berlín Est, que va passar de ser un descampat, a un espai on s'ha construït el Sony Center i una dotzena d'edificis dissenyats per arquitectes de renom.

Del vell Berlín queda poc més d´un quilòmetre de mur, conegut com l'East Side Gallery, on un centenar d'artistes de tot el món estampar els seus "grafits" després de la caiguda, reconstruït per celebrar el vintè aniversari.

També s'ha mantingut el pas fronterer del Check Point Charlie.