Eduardo Zaplana, condemnat a 10 anys de presó per cobrar comissions il·legals quan era president valencià

La secció quarta de l'Audiència de València ha condemna l'expresident de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana pel cobrament de comissions il·legals en l'adjudicació dels contractes de les Inspeccions tècniques de vehicles (ITV), privatitzades pel seu Govern del PP (i rescatades posteriorment pel pacte del Botànic), i també del Pla Eòlic, segons la sentència s'acaba de fer pública aquest dimarts a la tarda. En total, se'l condemna a 10 anys de presó pels delictes de prevaricació, suborn, falsedat i blanqueig de capitals.

L'escrit, que absol la secretària de l'expresident, Mitsouko Henríquez i que arriba cinc mesos després d'acabar el judici, també sentencia l'excap de gabinet de Zaplana, Juan Francisco García; el seu amic de joventut i testaferro confés, Joaquín Barceló "Pachano"; i els empresaris Vicente i José Cotino Escrivá, després de la confessió dels fets dels quatre acusats davant la Fiscalia Anticorrupció.

Vicente i José Cotino són germans i nebots de l'expresident de les Corts, Juan Cotino, a qui també es va arribar a investigar en aquesta causa, però que va morir el 15 d'abril del 2020, mentre estava sent jutjat per les comissions il·legals que la trama Gürtel va cobrar del contracte per retransmetre la visita del papa amb l'extinta Canal 9.

La fi d'una era

La sentència posa fi a una etapa de la política valenciana en què el zaplanisme ho va inundar tot. Vint-i-dos anys després que el seu líder marxés a Madrid, una casualitat en el cas Taula, va permetre asseure el zaplanisme durant dos mesos al banc dels acusats de la Ciutat de la Justícia de València.

Del 21 de març al 23 de maig, la secció quarta de l'Audiència de València va analitzar amb lupa judicial dos contractes, la privatització de les ITV i l'adjudicació del Pla eòlic, adjudicats o iniciats amb la Generalitat d'Eduardo Zaplana.

Una petita part del total de contractes adjudicats pel Consell des del 1995 fins al 2002, quan el zaplanisme va migrar a Madrid perquè Eduardo Zaplana exercira de ministre de Treball. Amb ell, es jutjava un corrent dins del PPCV, impulsor de la política de grans esdeveniments, privatitzacions i que havia arribat a instaurar un règim del Partit Popular durnat vint anys a la Generalitat.

García Gómez, Pachano i els Cotino van confessar al judici que havien arreglat "de forma fina" els contractes i que havien pagat a través de societats interposades creades a Luxemburg d'on els diners retornaven a través de comptes a Andorra, Panamà , Suïssa o Holanda. Aquests es destinaven a fer inversions immobiliàries a Madrid i la Marina, sense que Eduardo Zaplana aparegués en cap paper.

Les paraules de Zaplana

Aquest detall important, que el seu nom no figurés enlloc, va servir a l'expresident de la Generalitat per negar els fets. "No he comès cap il·legalitat al capdavant de la Generalitat i no he tingut mai diners a l'exterior", va defensar Zaplana quan va 'exercir el dret a l'última paraula.

De fet, sempre ha assegurat que desconeixia els detalls de les empreses a nom de Pachano, el seu "amic de la infància", dues creades en col·laboració amb l'assessor fiscal Francisco Grau, presumpte cervell financer de la trama i "de tot el tinglado", en paraules de Joaquín Barceló "Pachano".

Zaplana s'enfrontava a disset anys de presó (dos menys després de retirar-li el Fiscal Anticorrupció l'acusació de falsedat en document públic). Al seu successor José Luis Olivas, la Fiscalia Anticorrupció li va rebaixar de 6 a dos anys l'acusació només per suborn (i va desistir de la prevaricació). I va retirar l'acusació contra l'exdiputada del PP, Elvira Suanzes, i els empresaris Pedro Romero i Ángel Sales.

Per als quatre acusats que van confessar els fets, Joaquín Barceló, Juan Francisco García i els germans Vicente i José Cotino, sol·licitava finalment un any i vuit mesos de presó i multes d'11 milions, com així ha recollit la secció quarta de l'Audiència de València a la sentència feta pública avui.