La part negativa de l'asil: experts alerten que la nova llei d'estrangeria perjudicarà alguns col·lectius

El nou Reglament de la llei d’estrangeria, mesura amb què el Govern espanyol planteja regularitzar uns 400.000 estrangers, s’ha posat en marxa aquesta setmana, tot i que està aprovat des del novembre del 2024. La normativa va ser proposada per agilitzar tràmits i donar garanties tant a treballadors migrants com a empreses que els contractin. Però diverses ONG, advocats especialitzats i, fins i tot, el Defensor del Poble han apuntat que alguns col·lectius se’n veuran perjudicats.

Una de les principals modificacions és la reducció del període exigit per accedir als permisos de residència i treball que atorga l’arrelament, que passa de tres a dos anys d’estada. S’agilitzen els terminis per a algunes persones migrants, però té una contrapartida. De l’arrelament, que valora el temps de residència i els vincles laborals i socials de les persones estrangeres al país, se’n solen beneficiar els sol·licitants d’asil que veuen rebutjada la seva sol·licitud. Fins ara, el temps que passaven esperant la resolució, que sol allargar-se més enllà dels sis mesos que preveu la llei, els computava com a període de permanència. Amb el nou reglament, ja no serà així.

Des d’ara, les persones a les quals es denegui la sol·licitud d’asil no se’ls reconeixerà el temps previ a la resolució (article 126) i hauran d’esperar dos anys més en situació administrativa irregular per sol·licitar una autorització per arrelament. «Persones i famílies que estan treballant formalment, cotitzant i desenvolupant els seus projectes de vida amb reconeixement de drets a Espanya, seran penalitzades i quedaran en situació administrativa irregular, perdran els drets reconeguts», denuncien cinc entitats que treballen amb migrants.

Per resoldre-ho, el Ministeri d’Inclusió preveu una disposició transitòria en la qual totes les persones que hagin rebut una resposta negativa de l’Administració abans del 20 de maig del 2025, quan va entrar en vigor la norma, podran sol·licitar una autorització de residència per arrelament si han estat sis mesos en situació irregular al país (i no dos anys).

Però, què passa amb els que encara no han obtingut una resposta? El seu comptador es posarà a zero el dia en què els rebutgin el procediment i hauran d’esperar dos anys més per poder demostrar arrelament. Des de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) asseguren a Verificat que això provoca una ruptura del procés d’inserció que els migrants han iniciat des de fa mesos o anys. Es tracta, segons l’ONG, d’una pausa que pot conduir a l’afectat a l’economia submergida i a dificultats en el lloguer.

Les últimes dades d’Eurostat indiquen que el febrer passat hi havia 264.765 persones pendents d’asil. El 2024 es van rebutjar en primera instància gairebé la meitat de les sol·licituds, tot i que la xifra varia en funció del país d’origen, amb la qual cosa el nombre de potencials perjudicats del nou reglament es dispara per sobre de les 100.000 persones. En l’espera, destaquen les procedents de Veneçuela (94.790), Colòmbia (87.180) i el Perú (21.190). Aquestes dues últimes, a més, són nacionalitats amb taxes de rebuig especialment altes.

Per nacionalitats

No totes les nacionalitats tenen les mateixes probabilitats de veure aprovada la seva sol·licitud d’asil. Teòricament, l’asil està pensat per a persones que no poden tornar el seu país d’origen per estar exposats a grans riscos: persecucions, tortures o amenaces a la vida, entre d’altres. No obstant, hi ha països amb situacions polítiques conflictives, o amb persecucions per diferents motius, els ciutadans dels quals tenen baixes taxes d’acceptació.

És el cas de nacionals de Colòmbia (94,47% rebutjades), on hi ha persecucions cap a grups indígenes o afrodescendents, segons informa Amnistia Internacional, i del Perú (95,57% rebutjades), d’acord amb dades d’Eurostat. Els colombians són, de fet, la segona nacionalitat que més persones té a l’espera d’una resolució d’asil i una de les que més es rebutgen, cosa que provoca problemes administratius a aquests ciutadans. Altres països amb conflictes o perjudicis contra els drets humans que tenen taxes de rebuig pròximes al 80% el 2024 van ser el Salvador, Hondures i Nigèria.