Alerta a Galícia: tres morts en dues setmanes per atacs de vespes asiàtiques

La comunitat autònoma de Galícia es troba en estat de màxima alerta després de registrar-se tres defuncions en menys de quinze dies a causa d'atacs de la vespa asiàtica (Vespa velutina). Les víctimes, tres homes amb edats compreses entre els 55 i 79 anys, van perdre la vida en diferents províncies gallegues mentre feien tasques quotidianes a l'aire lliure, un fet que ha deslligat una profunda preocupació social i ha posat en evidència la crítica expansió d'aquesta espècie exòtica invasora. Malgrat els esforços de control implementats durant més d'una dècada, la població d'aquest insecte ha experimentat un creixement extraordinari, convertint el risc de trobades fatals en una amenaça tangible per a la població rural i qualsevol persona que desenvolupi activitats en la naturalesa.

El cas més recent, que va tenir lloc en el municipi de Cospeito (Lugo), va involucrar a un caçador de 55 anys que, segons les primeres recerques, va trepitjar accidentalment un niu terrestre ocult en la mala herba. La reacció va ser immediata i fatal. Dies abans, un regidor de 76 anys a Irixoa (la Corunya) i un veí de 79 anys a Dozón (Pontevedra) van sofrir destins similars mentre esbrossaven i treballaven en les seves finques. Aquests tràgics successos subratllen un patró alarmant: els atacs no es produeixen per provocació directa, sinó pel contacte accidental amb nius ocults, la ubicació impredictible dels quals multiplica el perill. La Xunta de Galícia ha confirmat que almenys una de les víctimes era al·lèrgica, un factor que transforma una picada en una emergència mèdica potencialment mortal.

Un invasor adaptat i en expansió descontrolada

L'actual creixement exponencial de la vespa velutina en territori gallec no és casual. Es deu a una combinació de factors que han creat el brou de cultiu perfecte per a la seva proliferació. En primer lloc, les condicions climàtiques, amb tardors cada vegada més suaus i prolongades, allarguen el cicle biològic de les vespes, permetent que les colònies romanguin actives i agressives durant més mesos. Això contrasta amb el seu cicle en climes més freds, on l'activitat cessaria molt abans.

A més, l'extraordinària capacitat d'adaptació d'aquest insecte li permet niar en una gran varietat de llocs. Encara que són coneguts els seus grans nius secundaris en les copes dels arbres, cada vegada és més freqüent trobar nius primaris i secundaris a terra, entre matolls, en cornises d'edificis o en murs de pedra. Aquesta versatilitat per a amagar les seves colònies dificulta enormement la seva detecció i eliminació, i és la causa principal dels accidents recents. En fer tasques agrícoles, forestals o d'oci com el senderisme o la caça, les persones poden envair sense saber-ho el perímetre de seguretat d'un niu, deslligant un comportament defensiu extremadament agressiu per part de l'eixam, que pot atacar de manera massiva i coordinada.

L'impacte sanitari: de la picada al xoc anafilàctic

El verí de la vespa velutina és potent, però el veritable perill resideix en dos factors: la quantitat de verí inoculat en atacs múltiples i la resposta del sistema immunitari de la víctima. Per a una persona no al·lèrgica, una sola picada sol provocar dolor intens, vermellor i inflor local. No obstant això, sofrir múltiples picades pot portar a una reacció tòxica sistèmica, fins i tot sense ser al·lèrgic, a causa de l'alta dosi de verí.

L'escenari més greu és el de les persones al·lèrgiques, per als qui una única picada pot desencadenar un xoc anafilàctic. Aquesta reacció al·lèrgica severa provoca símptomes com a dificultat per a respirar, inflor de gola i cara, urticària generalitzada, marejos i pèrdua de consciència, podent ser mortal en qüestió de minuts si no es tracta immediatament.