Teresa Peramato, nova fiscal general de l'Estat

El Govern proposarà la designació de Teresa Peramato com a nova fiscal general de l’Estat. Es tracta de la quarta persona que ocupa el càrrec de fiscal general nomenada sota el mandat de Pedro Sánchez després de María José Segarra, Dolores Delgado i Álvaro García Ortiz.

La proposta, que emana formalment del ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, s’ha donat a conèixer un cop el cap de l’Executiu ha arribat a Madrid després de la gira africana que l’ha portat per Sud-àfrica (G-20) i Angola (cimera Àfrica-UE).

Peramato, que és fiscal de carrera amb 35 anys d’exercici i compta amb el “reconeixement unànime” dels operadors jurídics, segons fonts de Justícia, és actualment fiscal de Sala en cap de la Secció Penal de la Fiscalia del Tribunal Suprem. També és fiscal de Sala delegada per a la Protecció i Tutela de les Víctimes en el Procés Penal.

La candidata té una àmplia trajectòria especialment en matèria de lluita contra la violència de gènere i és considerada una de les “grans impulsores” de l’especialització judicial en aquesta matèria, segons recorden a la Moncloa. La proposta del seu nomenament es coneix un 25-N, dia internacional per a l’eliminació de la violència contra la dona.

Procediment

Pel que fa al procés de nomenament, un cop aprovada la proposta al Consell de Ministres, el CGPJ haurà d’emetre un informe no vinculant. Posteriorment, Peramato compareixerà davant la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats. Quan s’hagin realitzat aquests tràmits, el Govern acordarà el seu nomenament definitiu com a fiscal general de l’Estat perquè el signi el cap de l’Estat i es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

En la designació del fiscal general hi participen els tres poders de l’Estat segons estableix l’article 124.4 de la Constitució Espanyola: "El Fiscal General de l’Estat serà nomenat pel Rei, a proposta del Govern, escoltat el Consell General del Poder Judicial".

Aquesta figura ha de triar-se, en tot cas, entre juristes espanyols de reconegut prestigi amb més de quinze anys d’exercici efectiu de la seva professió. A més, el Govern de Pedro Sánchez va modificar la norma l’any passat per afegir que no podrà ser proposada cap persona que, en els últims cinc anys, hagi estat ministre, secretari d’Estat, conseller autonòmic, alcalde, diputat del Congrés, senador o membre del Parlament Europeu o d’alguna assemblea autonòmica.

Pas pel CGPJ i el Congrés

El nomenament s’ha de produir “escoltat prèviament el Consell General del Poder Judicial”, que emet un informe no vinculant, cosa que implica que el Govern no està obligat jurídicament a seguir aquest criteri. En el cas de García Ortiz, per exemple, l’òrgan de govern dels jutges el va declarar no idoni per al càrrec. Arran d’aquest cas i per la confrontació política vigent, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va defensar que aquest tràmit del CGPJ deixés de ser consultiu i passés a ser vinculant.

A més, el candidat proposat haurà també de comparèixer davant la Comissió de Justícia del Congrés, on els diferents grups parlamentaris podran formular les preguntes que considerin i mostrar la seva posició respecte de la persona escollida. Tanmateix, novament, no és vinculant. La norma assenyala que l’objectiu és que els diputats puguin “valorar els mèrits i la idoneïtat del candidat proposat”. Un cop completats aquests dos passos, el candidat és nomenat fiscal general de l’Estat pel Rei, davant qui haurà de prestar jurament o promesa i, després, prendrà possessió del càrrec davant el ple del Tribunal Suprem.

Subscriu-te per seguir llegint