Les farmàcies il·legals ‘online’ disparen els medicaments falsos

Per darrere del phishing bancari o les estafes d’inversió, els fraus amb medicaments s’estan convertint en una de les ciberamenaces més freqüents i perilloses, ja que no només perjudiquen la butxaca del consumidor, sinó que poden posar en risc la seva salut, si es reben fàrmacs sense els principis actius o amb substàncies tòxiques. L’atractiu és indubtable: a internet és fàcil trobar productes a preus més econòmics en webs que no demanen recepta i on es poden adquirir tants envasos com es vulgui, sense que ningú consulti per a què es vol. Per això, les autoritats estan intensificant els esforços destinats a detectar el crim farmacèutic ja que, a part del perjudici econòmic, està en joc la salut pública.

L’OMS ha arribat a assenyalar que el 50% dels medicaments que es venen per internet arreu del món són falsificats. L’Associació Nacional de Farmàcies nord-americana NABP apunta que gairebé el 95% de les webs que venen preparats que requereixen recepta operen il·legalment. Per posar límit a aquest fenomen, a Espanya està prohibida la venda online de fàrmacs subjectes a prescripció mèdica, però això no impedeix que sigui un dels països objecte dels ciberdelinqüents, a causa de l’alta penetració del comerç virtual i l’envelliment creixent de la població. Com més edat, més consum de medicaments.

Les webs investigades per l’Agència Espanyola del Medicament han augmentat de 105 abans de la pandèmia a 153 el 2024 (últimes dades disponibles) i els anuncis de medicaments retirats s’han multiplicat per dos, de 595 el 2019 a 1.350 el 2024 (amb un pic de 1.789 el 2023).

Segons la companyia Gen Digital, líder mundial en ciberseguretat, Espanya és un dels tres països amb més intents d’estafa, detectats i bloquejats, el 2025. En concret, 106.182 només en el primer semestre del 2025, per darrere de França i Grècia. "Això no significa que hi hagi més delinqüents a Espanya, sinó que és un país atractiu per a les xarxes organitzades i per això hi ha més intents detectats i bloquejats", explica el seu portaveu a Espanya, Luis Corrons. Gen Digital ha detectat 6.500 farmàcies il·legals el 2025 arreu del món, amb un fort increment d’intents d’estafa des que l’Agència del Medicament dels EUA (FDA per les seves sigles en anglès) va aprovar al desembre la píndola oral GLP-1 per a la pèrdua de pes.

Una de les tàctiques més utilitzades pels ciberdelinqüents ha sigut la creació de perfils falsos generats per IA de celebritats com Oprah Winfrey que promocionen les falses pastilles per aprimar-se mitjançant anuncis enganyosos i ofertes de prova gratuïta. Els fàrmacs per a la pèrdua de pes com Ozempic són dels més demanats a internet perquè requereixen prescripció mèdica i les revolucionàries injeccions són molt cares. De fet, l’Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) i la Xarxa de Caps d’Agències de Medicaments (HMA) van emetre al setembre un comunicat per advertir del "fort augment" de fàrmacs il·legals comercialitzats com a antagonistes del receptor GLP-1, un dels principis actius d’Ozempic, Wegovy o Mounjaro.

"Les autoritats han identificat centenars de perfils falsos, anuncis i llistats de comerç electrònic, molts dels quals estan allotjats fora de la UE. Alguns llocs web fraudulents i anuncis a les xarxes fan un ús indegut de logotips oficials i utilitzen recomanacions falses per enganyar", avisa el comunicat, en el qual les dues entitats remarquen que adquirir aquests productes "suposa un greu risc per a la salut" perquè es pot rebre una imitació "sense principi actiu o amb nivells nocius".

Productes que no arriben

Això, en el cas que es rebi alguna cosa a canvi dels diners. En altres ocasions, el medicament mai arriba. A més, els ciberdelinqüents fan caixa per partida doble: primer pel pagament del consumidor (amb l’afegit d’un possible ús fraudulent de la seva targeta) i també per l’eventual venda del seu perfil i dades de salut a altres xarxes, cosa que dispara l’spam, els intents de phishing (estafadors que es fan passar per bancs o empreses) i possibles suplantacions d’identitat.

El perfil més habitual de consumidor que cau en aquestes xarxes és el d’una persona que vol "automedicar-se: creu que necessita el fàrmac però vol saltar-se el pas d’anar al metge, ja sigui perquè li fa vergonya exposar què li passa o perquè és conscient que no està indicat per a ell i sap que no l’hi receptaran", explica Eduardo Ramírez, tècnic de divulgació científica del Consell General de Farmacèutics.

De fet, els medicaments il·legals amb més demanda són aquells que requereixen recepta, com els antibiòtics, o que es busquen de manera discreta per millorar les relacions sexuals, com la viagra. També estan molt sol·licitats els anabolitzants i els suplements alimentaris.

Pràctica arriscada

"El perill és que automedicar-se és una pràctica arriscada i més si compres un producte per internet que no ha passat els controls de qualitat i seguretat, per la qual cosa pot ser que no tingui principi actiu o que contingui components tòxics o impureses que provoquin reaccions adverses", afegeix l’expert. La falsificació de medicaments genera una problemàtica doble. D’una banda, per a la salut individual i col·lectiva i, de l’altra, per al sector perquè repercuteix en la imatge de marca, en les vendes dels fabricants i genera desconfiança cap a les farmàcies legals que venen online.

Els ciberdelinqüents utilitzen una àmplia gamma de tàctiques enganyoses: spam amb promocions exclusives; anuncis a tot arreu o blogs de salut amb testimonis inventats. Una vegada al lloc fraudulent, el disseny contribueix a fer pensar que es tracta d’una farmàcia real. No obstant, a l’hora de pagar solen aparèixer els senyals d’alerta: processadors de pagament insegurs, sol·licituds de criptomonedes o ús de tàctiques de pressió com "utilitza una altra targeta". No obstant, les principals pistes per sospitar que es tracta d’un engany són que no se sol·licita recepta o que el preu és baix.