Un de cada sis conductors morts a l'Estat dona positiu en drogues: la majoria cocaïna i cànnabis

Un de cada sis conductors morts en accident de trànsit a Espanya (el 16,4%) va donar positiu en drogues, principalment cocaïna i cànnabis. Aquesta és una de les dades de l’últim informe de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses que s’han abordat al ‘Seminari Internacional sobre conducció sota els efectes de les drogues’ celebrat a la Fundació Mapfre (Madrid), que ha comptat amb autoritats del sector de la seguretat viària d’Espanya, Itàlia, Finlàndia o Portugal.

El mateix informe apunta que la presència de drogues (diferents de l’alcohol) també es registra en l’11% dels vianants morts. El cànnabis és aquí la droga més habitual, en dos de cada tres vianants. Aquesta realitat també es reflecteix en l’àmbit del control i la supervisió, on el 2024 es van fer 122.938 proves de drogues, un 20,6% més que el 2023, cosa que reflecteix una major intensitat en l’activitat de vigilància d’aquest tipus de conductes.

Lideratge del consum

L’esdeveniment ha posat el focus en les drogues diferents de l’alcohol, el qual, “en ser la substància amb més impacte en la mortalitat viària, requereix un tractament a part”, expliquen des de la fundació. Les dues esmentades, cocaïna i cànnabis, són les que més preocupen. Dues substàncies en què Espanya registra “un lideratge del consum”, explica Juan Carlos González Luque, cap de la Unitat de Suport de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues del Ministeri de Sanitat.

Sobre el cànnabis, adverteix de la “baixa percepció de risc del conductor en consumir-lo”. Un perill corroborat per un altre dels ponents, Eduardo Sánchez, voluntari a l’associació P(A)T (Prevenció d’Accidents de Trànsit) després d’haver provocat un accident mortal a Castelló després de fumar cànnabis i haver passat per presó.

Sobre la cocaïna, González Luque avisa que “està augmentant el consum de risc”. “El 2015 era del 4,7%, el 2024 ja ascendia al 17,3%”, afegeix. Assenyala com a consum de risc aquell volum d’ingesta de substància que pot deteriorar les capacitats per conduir.

La sorprenent incorporació a la llista de substàncies que preocupen les autoritats viàries és l’òxid nitrós: el gas del riure, que va envasat en petits bidons: “Hi ha joves que han canviat el botellot per la bombona”, assenyala González Luque, que alerta que és una altra substància que altera les condicions del conductor. Durant el seminari, els participants han pogut provar un detector real de substàncies.

23 mesures

L’acte ha servit per presentar un full de ruta d’àmbit continental, amb 23 mesures per reduir l’impacte de les drogues en la seguretat viària. Es tracta d’un document impulsat per la Fundació Mapfre i el Consell Europeu de Seguretat en el Transport (ETSC), amb el suport d’institucions públiques i privades, experts nacionals i internacionals, entitats de prevenció i associacions de víctimes de tota Europa.

Les mesures se centren, en primer lloc, en la prevenció i l’educació, amb campanyes a escoles, autoescoles i entorns laborals, i missatges clars sobre els riscos del consum de drogues al volant (incloent-hi el cànnabis, la barreja de substàncies i els psicofàrmacs). També es proposa anar més enllà de la simple informació, utilitzant microcreadors locals i estratègies de pressió social per canviar comportaments.

Conductors de risc

El segon eix clau és el reforç del control i del marc legal. Destaquen la implantació de proves aleatòries de saliva, l’augment de controls en moments de risc i la millora de mitjans i formació policial. A més, es planteja avançar cap a una taxa 0,0 i endurir el sistema amb límits a la recuperació del permís i un seguiment més estricte dels infractors.

Notícies relacionades

Aquestes són totes les multes per consumir alcohol o drogues al volant

La Generació Z ja “no paga”: executa “pagaments invisibles” i acaba la compra amb un clic

Dos detinguts per robar més de 2.500 euros en peces de roba de botigues del passeig de Gràcia

Finalment, s’aposta per un enfocament més ampli basat en la rehabilitació, la coordinació i les dades: programes per a conductors de risc, tractaments i derivació a serveis de salut, juntament amb una major col·laboració entre trànsit i sanitat. També es vol millorar la recollida de dades, la investigació i els procediments per fer més eficaç la detecció i la sanció.

Subscriu-te per seguir llegint