Álvaro García Ortiz trenca el seu silenci amb Évole: trucades sorprenents, la paradoxa de la seva condemna i el seu calvari al carrer

Jordi Évole es guardava un as sota la màniga per acomiadar la temporada a La Sexta, i no ha decebut. Álvaro García Ortiz ha escollit el periodista català per concedir la seva primera entrevista després de la sonada condemna per filtrar dades de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. El que semblava una anàlisi jurídica es va convertir ràpidament en un relat cru sobre la crispació social i les clavegueres del suport polític.

Abans d’entrar en el farragós terreny judicial, Évole va voler palpar el termòmetre del carrer. Ortiz no es va amagar: passejar per la capital s’ha convertit en una activitat de risc emocional. «No ho porto gaire bé», va reconèixer l’exfiscal, assenyalant directament la ultradreta com a responsable dels insults que rep diàriament.

«Em diuen pocavergonya, corrupte…», va confessar, tot i que assegura que la intensitat ha baixat lleugerament. No obstant, va llançar un dard sobre la situació actual: «Hi ha una polarització evident a Madrid. Es nota entrant en un bar, només en la mirada de qui t’atén».

Les trucades de suport del PP?

Un dels moments més tensos de la nit va arribar quan Évole va preguntar pels suports rebuts després de la sentència, concretament si n’hi havia hagut algun per part del PP. La resposta de García Ortiz va deixar la porta oberta a l’especulació i al nerviosisme a les files de l’oposició: «He rebut moltes trucades de suport. Si digués qui han sigut, sorprendrien».

Fins i tot va anar més enllà a l’esmentar que els seus homòlegs internacionals no donen crèdit al que ha passat a Espanya: «No entenien com un fiscal general fos condemnat per una nota de premsa i obligat a pagar de la seva butxaca».

La paradoxa de la seva condemna i la indemnització a González Amador

Sense embuts, Évole va posar sobre la taula el tema econòmic: la indemnització a Alberto González Amador (parella d’Ayuso) i les costes del judici. «Està pagat», va sentenciar Ortiz, tot i que no va amagar el seu malestar pel destí d’aquests diners.

García Ortiz va definir la situació com una autèntica paradoxa democràtica: «Ho visc com una paradoxa que qui es dedica a perseguir delictes acabi pagant una quantitat a una persona que està en un procediment per esbrinar si ha comès o no un delicte».