Les sospites contra Zapatero van sorgir el 2024 en aparèixer en un xat d’empresaris imputats com a «Z» o el «Zorro»

Tot i que la imputació contra l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero es va conèixer fa just una setmana, el passat dia 19, les sospites en contra seva són molt anteriors i ni tan sols van començar a l’Audiència Nacional. Van aparèixer en un xat intervingut l’octubre de 2024 en què participaven diversos dels empresaris imputats en la causa i del qual es desprèn que el veneçolà en cerca i captura Danilo Diazgranados Manglano «manté una relació personal i econòmica amb algú anomenat “Zorro” o “Z” o “ZZZZ”, qui ha estat identificat com José Luis Rodríguez Zapatero», afirmava la magistrada del Jutjat d’Instrucció número 15 de Madrid, Esperanza Collazos, en inhibir-se el passat febrer a favor de l’Audiència Nacional.

Segons els investigadors, del xat «Danilo-Espanya», intervingut al despatx del qui era advocat de Diazgranados, «es posen en evidència actes concrets al llarg de diversos anys que suggereixen la comissió de delictes de suborn, tràfic d’influències i corrupció en els negocis per part d’una organització jerarquitzada, organitzada i amb vocació de permanència». La interlocutòria afegeix que, «juntament amb això, consta la influència de Rodríguez Zapatero davant els alts executius de Repsol perquè Danilo Diazgranados obtingués el desembre de 2023 la distribució de lubricants d’aquesta companyia a Veneçuela, cosa que constituiria un delicte de corrupció». La companyia esmentada «nega de manera rotunda qualsevol relació comercial o d’un altre tipus amb Danilo Díazgranados Manglano» i assegura que «opera sota estrictes principis de transparència, integritat i respecte a la legalitat a tots els països on és present».

En la seva resolució, la magistrada recorda la tramitació que ha donat lloc al cas Zapatero a partir d’una primera denúncia de la fiscalia de 2021 que acaba reactivant-se arran d’una ordre europea francesa i una comissió rogatòria suïssa en relació amb Rodolfo Rey i «altres directius de Plus Ultra», que se sospita que són «clients d’una organització criminal internacional dedicada al blanqueig de capitals, havent orquestrat un pla des de 2020 per apoderar-se d’uns diners nets provinents de subvencions públiques».

Gairebé dos milions

En aquest context, en les diligències d’investigació obertes a la Fiscalia Anticorrupció es van sol·licitar informes a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia, adscrita en tasques de suport al ministeri públic, en els quals va aparèixer que la societat Agropecuaria Lucena, del considerat «lloctinent» de Zapatero, l’empresari Julio Martínez Martínez, va realitzar pagaments a l’empresa de les filles de l’expresident, Whathefav, el 2020 per valor de 20.993 euros.

Els investigadors van comprovar que, a través d’Análisis Relevante, l’amic de l’expresident del Govern va rebre entre 2020 i 2024 quantitats de les societats que figuren com els seus clients: Plus Ultra, Inteligencia Prospectiva i Aldeasa. Posteriorment, destaquen, aquesta mateixa entitat pagava a Rodríguez Zapatero i a les seves filles Laura i Alba, la companyia de les quals també va rebre diners d’Inteligencia Prospectiva i Agropecuaria.

En concret, l’empresa de Julio Martínez Martínez hauria remès 490.780 euros a José Luis Rodríguez Zapatero i 239.755 euros a Whathefav, de manera que la major part dels fons rebuts per Análisis Relevante —procedents de Plus Ultra i de les empreses també implicades Inteligencia Prospectiva, Softgestor i Grupo Aldesa— van acabar en l’entorn de José Luis Rodríguez Zapatero.

A més, altres mercantils com Gate Center haurien enviat 352.980 euros a José Luis Rodríguez Zapatero i 171.727 euros a Whathefav, mentre que societats del grup Thinking Heads, vinculat a Daniel Romero-Abreu Kaup, haurien remès 681.318 euros a José Luis Rodríguez Zapatero i 12.297 euros a Whathefav.

Subscriu-te per seguir llegint