El Govern espanyol espera una sentència "positiva" sobre l'amnistia per complir els compromisos amb Junts i consolidar la "normalització"

Els acords de Brussel·les entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez es van segellar el novembre del 2023 i, mig any després, el Congrés va aprovar la llei d'amnistia. Tanmateix, els tribunals n'han anat frenant l'aplicació plena en casos com els de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Previsiblement, fins avui, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà sobre l'encaix de la norma en l'ordenament europeu, després que l'advocat general ja avancés que no vulnera el dret comunitari ni es pot considerar una "autoamnistia".

Amb aquests antecedents, l'Executiu només contempla una resolució "positiva" que li permeti avançar en un doble objectiu: complir els compromisos adquirits amb Junts i consolidar la normalització institucional després del procés.

"Continuar fent passos que ajudin a complir els nostres compromisos", apunten fonts de la Moncloa en referència al pacte d'investidura amb el partit de Carles Puigdemont, que emmarquen en una estratègia de "normalització i convivència". "Necessitem que s'acabin de fer tots els passos i s'eliminin els bloquejos", afegeixen les mateixes fonts, evitant el xoc amb el Tribunal Suprem però defensant que la mesura de gràcia "és legal, legítima i emanada del Parlament".

Pendents dels acords amb Junts

La confiança en un nou acostament amb Junts davant la perspectiva del retorn de l'expresident a Catalunya, però, s'ha anat diluint. Els socialistes asseguren que continuaran treballant per complir els compromisos pendents, tot i que no esperen nous gestos abans de l'aturada estival.

Pel que fa a la delegació de competències en immigració a Catalunya, el Govern espanyol trasllada la responsabilitat a Podem, ja que els vots de la formació morada ja van impedir la tramitació del projecte de llei al Congrés.

Tampoc no hi ha hagut avenços sobre l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a la Unió Europea. En aquest sentit, el PSOE atribueix el bloqueig a les gestions del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, dins la família popular europea per impedir el consens necessari entre els Vint-i-set.

Els socialistes lamenten així els vetos creuats i recorden que no tot depèn del Govern. Per això, assenyalen que les dificultats parlamentàries afecten el PSOE però també la resta de grups. Les tensions entre socis que competeixen electoralment als seus territoris, com Junts i ERC a Catalunya o el PNB i EH Bildu al País Basc, mantenen bloquejades reformes com la de seguretat ciutadana —l'anomenada "llei mordassa"— o la de secrets oficials.

Última oportunitat per als pressupostos

La Moncloa confia que la sentència del TJUE sigui "clara i contundent" perquè els tribunals espanyols l'apliquin al més aviat possible.

El rebuig del Congrés, amb els vots del PP, Vox i Junts, als objectius d'estabilitat —la base sobre la qual s'han de construir els pressupostos— limita al màxim les opcions de tirar endavant els comptes públics. El Govern espanyol ho tornarà a intentar en una segona votació el pròxim 23 de juliol, tal com obliga la llei, tot i que preveu un resultat similar.

Malgrat això, la Moncloa assegura que no llençarà la tovallola i que farà el darrer pas: presentar els pressupostos a partir del setembre.

"Continuarem treballant per tirar endavant els acords que teníem amb Junts i buscarem un acord per als pressupostos", asseguren fonts del Govern espanyol de cara al pròxim curs polític.

A més de Junts, la resta de socis d'investidura també retreuen a l'Executiu que la decisió de presentar els comptes tingui un objectiu electoralista: exhibir el seu programa i trobar un argument per convocar eleccions anticipades, fent recaure la responsabilitat sobre els partits que rebutgin el projecte pressupostari.

Segons el calendari previst, el debat de totalitat dels pressupostos coincidiria en el temps amb la decisió del Tribunal Constitucional sobre l'amnistia a Puigdemont.

El retorn de Puigdemont

Tot i que Junts insisteix que un eventual retorn de Carles Puigdemont a Catalunya no modificarà la seva relació amb el Govern espanyol, a la Moncloa consideren aquest escenari una possible finestra d'oportunitat.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ja va reclamar dilluns, durant un esmorzar informatiu a Madrid, que l'amnistia "s'apliqui amb diligència i sense dilacions" als líders del procés un cop es pronunciï aquest dijous el TJUE.

L'endemà, la portaveu del Govern espanyol, Elma Saiz, va assumir aquest mateix missatge i va expressar la confiança que la sentència sigui "clara i contundent" perquè els tribunals espanyols la puguin aplicar tan aviat com sigui possible.

A més de Puigdemont, la decisió també afectarà els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que es troben en una situació similar i esperen poder tornar a Espanya. Igualment, tindrà conseqüències sobre el futur polític del líder d'ERC, Oriol Junqueras; del secretari general de Junts, Jordi Turull, i dels exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, que sí que van ser condemnats i als quals el Tribunal Suprem va aplicar només parcialment l'amnistia, mantenint la pena d'inhabilitació vinculada al delicte de malversació.