Elena Valenciano: "El PSOE ha perdut una part important de la seva centralitat"

Amb la mateixa força i energia de sempre, Elena Valenciano (Madrid, 1960) mostra un rostre més relaxat que en els turbulents anys en què va dirigir el PSOE. Declara "absolutament tancada" la seva etapa en política, de la qual no va sortir per voluntat pròpia, sinó perquè Pedro Sánchez va deixar de comptar amb ella malgrat que venia de la cúpula del partit, sobretot amb Alfredo Pérez Rubalcaba. Especialitzada en política internacional, feminisme i drets humans, Valenciano parla des de la tranquil·litat i la llibertat que li donen el temps i la perspectiva de no ambicionar res més que el carinyo dels seus.

Va ser vicesecretària general del PSOE, eurodiputada, diputada al Congrés, secretària de Política Internacional del PSOE i presidenta de la fundació Mujeres. "Pepe Blanco i jo havíem sigut vicesecretaris generals. Ell, a més, havia sigut ministre, secretari d’Organització i gairebé el padrí de Zapatero, però van deixar de comptar amb nosaltres, i això mai havia passat", relata. "Va ser un cop fort". "Aquell va ser el moment del PSOE convuls de les primàries, de la fractura entre els que havien recolzat Pedro i els que no, i jo no el vaig recolzar". "També en aquell moment, el maig del 2019, va morir Alfredo [Pérez Rubalcaba], i em vaig dir que era el moment de tancar una etapa".

Li va costar sortir-ne, però ja no es reconeix en la política actual: "Tot s’ha pervertit, s’ha polaritzat, s’ha fragmentat, i ja no és només que els dos grans partits no siguin capaços d’acordar res entre ells, és que ni tan sols es respecten". Segons la seva opinió, "la coherència, la paraula promesa ja no importa gaire". Amb molt carinyo recordarà sempre Rubalcaba. D’ell ho troba a faltar tot: "Fins i tot la tortura de contestar a les seves trucades a les 7 del matí o a la 1 de la matinada". "Tenia una capacitat política molt difícil de trobar. Sempre tenia en compte la importància de l’Estat, de les institucions, la coherència", afegeix. Recorda moltes de les seves frases, entre elles: "Viu com penses o acabaràs pensant com vius". I el posa com a exemple d’austeritat: "Rubalcaba sempre va tenir una vida austera i modesta. Després de deixar la política, va rebre 2.000 ofertes de feina en consultories, consells d’administració... Però va tornar al seu despatx de tres per dos a la Facultat de Química".

Ara troba a faltar el debat intern: "Els òrgans del partit són avui insubstancials". Li sembla "insòlit" que en el Comitè Federal del 27 de juny "no es debatessin les quatre derrotes electorals per analitzar què ha passat a Extremadura, a Andalusia, a Castella i Lleó o a l’Aragó...".

Valenciano és militant de base. Però continua parlant amb secretaris generals autonòmics, provincials, alcaldes... i lamenta l’actual "sectarisme" de la seva formació: "En el PSOE no es pot discrepar, i qui ho fa és acusat d’estar amb la dreta o ser un deslleial". El partit "s’ha polaritzat i radicalitzat; ha perdut una part molt important de la seva centralitat" i "ha practicat un sectarisme intern que ha fet mal a tota l’organització", opina.

Un exemple és la recent investidura a Andalusia. Segons la seva opinió, "¿què costava deixar dos diputats a Moreno Bonilla per condicionar-lo nosaltres en comptes de Vox?". "Seria el millor per a Andalusia i per a Espanya. Tu deixes dos vots a Moreno Bonilla i li dius que la prioritat nacional fora, que als menes cal atendre’ls i que cal assegurar una sanitat pública en condicions". Aquest PSOE centrat i socialdemòcrata, segons la seva opinió, ja no existeix. De fet, denuncia que "una part de l’estratègia actual del PSOE és engreixar Vox per perjudicar el PP; el mateix que va fer el PP amb Podem".

Els casos de corrupció que han sacsejat últimament el partit han sigut la gota que ha fet vessar el got. Continua defensant Zapatero perquè vol creure en la seva innocència: "Jo conec Zapatero i no l’he reconegut en el que diu la interlocutòria". Però, malgrat tot, alerta que "és inquietant que no hagi pogut explicar encara l’origen de les joies", assevera.

Especialitzada en política internacional, qualifica la crisi de Ceuta com "molt més que una crisi migratòria". "És una crisi humanitària", remarca. A més, afegeix que "és bastant sorprenent que cap servei d’informació o d’intel·ligència en sabés res". Elena Valenciano continua fidel al seu partit: "M’estimo el PSOE amb tota la meva ànima, em sap molt greu i mai li faré mal". No en va, va entrar en aquesta formació amb 17 anys, fa quasi mig segle. I reivindica que "necessita recuperar credibilitat a cabassos perquè n’ha perdut molta".

Descarta tornar a la primera línia: "És una etapa absolutament tancada. Els meus nets viuen a prop de casa meva a Altea i no els canvio ni per la Casa Blanca". Al mirar enrere només lamenta el temps que no va estar amb la seva família: "¿Quant temps vaig deixar d’estar amb el meu marit, els meus pares? ¿Quantes festes infantils em vaig perdre?".